Teatre Català: Renaixença, Romanticisme i Àngel Guimerà

Llengua i Estil a la Renaixença

Model de Llengua

Es buscava un model de llengua ric i genuí, conservant la parla viva de la gent del camp. Es volia renovar el prestigi de la llengua catalana i fer-ne un instrument apte per a la literatura.

Estil Literari

L'estil es caracteritzava per l'emotivitat i la versatilitat. Es demostrava un gran domini de la mètrica, combinant versos i estrofes diferents. Es barrejaven estrofes cultes i populars en funció del tema tractat.

Teatre Català: Renaixença, Romanticisme i Realisme

Teatre de la Renaixença

Teatre Popular

• Teatre d'estil de temporada: Representat als jardins de Barcelona.
• Els terrats: Pisos llogats per representar-hi peces humorístiques.

Teatre Polític

Presentava un estil directe i, de vegades, considerat gris. Destaca Josep Robrenyo.

Sainet i Comèdia de Costums

Reflectien situacions quotidianes i personatges típics. Figures clau foren Frederic Soler (Serafí Pitarra).

Teatre Romàntic

Tragèdia Romàntica

Víctor Balaguer va escriure "tragèdies" com Les esposalles de la morta.

Drama Romàntic

Combinava el drama històric amb el melodrama.

Drama Realista

Cap al 1860, sorgeix un intent d'acostar-se als costums quotidians, donant lloc al primer intent de drama realista, amb Àngel Guimerà com a figura destacada.

Figures Clau del Teatre Català del s. XIX

Serafí Pitarra (Frederic Soler)

Buscava connectar amb el públic a través de l'humor. Va fundar la companyia teatral "La Gata". Les seves obres, anomenades "gatades", estaven plenes de paròdies, ironies i crítiques.

Obres Destacades:

• Paròdies romàntiques (gatades): El castell dels tres dragons.
• Drames romàntics: Les joies de la Roser.
• Comèdies: Els càntics de Vilafranca.

Característiques del Drama Romàntic

• Trama amorosa: Complicada i plena d'obstacles extrems (reptes).
• Acció: Dinàmica, situada en espais misteriosos (convents, castells, etc.). Els personatges vivien escenes dissenyades per commoure el públic.
• Escenografia: Espectacular, per potenciar la trama.
• Personatges: Herois romàntics apassionats, misteriosos i d'origen obscur. Sovint melancòlics i insatisfets, busquen la llibertat i l'amor absolut. El seu destí sol ser advers i el final, tràgic.
• Temes: L'amor i la llibertat. Els personatges s'enfronten a un món que sovint els acaba destruint, sense trobar altra sortida que la mort.

Àngel Guimerà: Vida i Obra

Figura cabdal del teatre català del segle XIX. Les seves obres barregen elements romàntics, realistes i naturalistes. La influència més clara fou la de Victor Hugo, de qui va agafar l'universalisme.

Biografia

De mare castellana, va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845. Als vuit anys, la família es va instal·lar al Vendrell. No es va casar mai. Es va fascinar per Catalunya. A finals dels anys 60, ja era un intel·lectual actiu i un dels impulsors de la Renaixença. El 1877, va guanyar tres premis als Jocs Florals i fou proclamat Mestre en Gai Saber. Va morir a Barcelona el 1924. Temes recurrents en les seves obres principals inclouen la figura de la mare, el record de Canàries i la dificultat d'adaptació.

Característiques de la seva Obra

Presenta un fons religiós catòlic i una idealització del món rural com a representació de la catalanitat. Els arguments són generalment lineals. Els personatges, sovint més comuns, no adquireixen una gran complexitat psicològica. Utilitza un model de llengua col·loquial, acurat, evitant arcaismes i cultismes excessius.

Etapes Creatives

• 1879 – 1890: Tragèdies Romàntiques
  • Sis obres escrites en vers.
  • Personatges aristocràtics, extrets de fonts bíbliques i medievals.
  • Obra destacada: Mar i cel (1888).
• 1890 – 1900: Drames Realistes
  • Catorze obres que el porten cap al teatre més reconegut.
  • Escrites en prosa, s'apropen a la realitat del moment.
  • Obres destacades: Maria Rosa, Terra baixa.
• 1901 – 1911: Peces Modernistes
  • Escriu peces teatrals amb algunes característiques modernistes.
  • Temes: la natura com a tot integrador, la nit i la seva presència màgica, el món fantàstic (fades, bruixes).
  • Obra destacada: La filla del mar.
• 1917 – 1921: Últimes Obres
  • Preocupació per la història immediata i els esdeveniments de l'època.
  • 1917: Indíbil i Mandoni i Jesús que torna (preocupació per la Primera Guerra Mundial).
  • 1921: Alta banca (anàlisi de les crisis econòmiques i el capitalisme).

Repercussió i Reconeixement

Guimerà fou un escriptor amb molta repercussió social i gran èxit popular. La seva obra es va conèixer arreu del món. El 1904 (i altres anys posteriors, no el 1930), va ser proposat per al Premi Nobel de Literatura.