Teatre català: de la postguerra a la renovació (anys 70)

Renovació teatral: postguerra als anys 70

Entre 1939 i 1946, les representacions teatrals en català i la traducció d'obres estrangeres van ser totalment prohibides. Per això, quan es va poder tornar a representar teatre, els autors, molts dels quals estaven exiliats, havien perdut la connexió amb el públic.

Al llarg dels anys 60, s'introduiran plantejaments renovadors com els de l'anomenat "teatre independent" que, atent als corrents teatrals europeus, rebutjava tant el teatre sense pretensions dels aficionats com el teatre comercial que hi predominava. Malgrat la pressió de la censura, els entrebancs administratius i polítics, els problemes econòmics, etc., va fer un treball immens per la creació d'un nou públic i la introducció de nous gèneres teatrals.

A la dècada dels 70, el teatre independent rep la influència dels corrents europeus de postguerra: el surrealisme, l'existencialisme, etc. En aquest moment neixen algunes de les grans companyies com: Els Joglars, Els Comediants, etc.

Cal parlar també de la tasca de renovació teatral feta per autors d'obres dramàtiques que, en determinats casos, ni tan sols van arribar a editar-se ni representar-se professionalment. Es tracta d'un tipus de teatre marginal als esquemes de l'escena comercial o d'aficionats.