El teatre català de postguerra: Oliver, Espriu i Brossa

El teatre de postguerra

La Guerra Civil espanyola va trencar un període de gran activitat teatral. Durant les dècades dels 40 i 50, el teatre en català va ser prohibit pel règim franquista. Tot i això, hi havia dramaturgs destacats com Joan Oliver, Salvador Espriu i Joan Brossa.

Teatre crític de Joan Oliver

Poeta conegut amb el pseudònim de Pere Quart, va escriure obres de caràcter crític on denuncia la baixesa moral de les classes dominants utilitzant els recursos de la ironia i l'humor. Va ser un dels traductors més importants del teatre europeu i va escriure diverses obres:

• Pigmalió: una versió lliure d'una obra del dramaturg Bernard Shaw. Aquesta obra és una crítica de les convencions socials defensades per les classes benestants de la societat.

El teatre inspirat en els mites clàssics de Salvador Espriu

Amb un llenguatge elevat i poètic, destaca l'obra Antígona: una peça inspirada en una tragèdia del dramaturg grec Sòfocles que va denunciar la guerra i la tirania dels qui tenen el poder públic. Representa la rebel·lió d'una noia que, per amor i pietat envers el seu germà Polinices, desobeeix les ordres del dictador Creont, el qual havia prohibit enterrar el cadàver de Polinices.

El teatre d’avantguarda de Joan Brossa

És un autor de més de 300 petits espectacles de “poesia escènica”: un tipus d'espectacle innovador i original que juga amb un llenguatge insòlit, unes figures suggeridores i un contingut provocatiu o surrealista. Ofereix una visió incoherent de la realitat, però en les obres planteja problemes ben reals de la societat com:

• La incomunicació entre les persones.
• La injustícia social.
• La manca de llibertats.

El seu és un conjunt molt variat: obres de denúncia política i social, obres costumistes, obres brevíssimes, etc.

Joan Oliver: trajectòria i obres

Havia triomfat abans de la guerra amb dues obres:

• Allò que tal vegada s’esdevingué: una paròdia bíblica en què els personatges apareixen canviats respecte a la tradició cristiana.
• La fam: escrita en plena Guerra Civil.

Després de tornar de l'exili, es va significar molt en la vida cultural i va participar activament en el debat obert sobre el teatre català i la creació de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. Va optar per fer unes obres més humanes i amb una estructura de comèdia ben feta, amb certa semblança a l'altra comèdia dels anys vint i trenta. Entre les seves obres destaquen Pigmalió i Ball robat, on tres parelles burgeses que es van casar el mateix dia fa deu anys es preparen per celebrar-ho.