Teatre Català: Postguerra, Evolució i Tendències

El Teatre Català Durant la Postguerra

Durant la immediata postguerra, el teatre en català fou prohibit, però a partir del 1946 es van tornar a fer representacions. En aquest període, el teatre es va caracteritzar per la reposició d'obres anteriors a la guerra. Als anys 50, s'inicia una recuperació amb estrenes de Salvador Espriu, Oliver i Brossa i Manuel de Pedrolo. A més, es permet la traducció d'obres estrangeres, fet que va possibilitar l'actualització. La fundació de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual va revolucionar la nostra escena i va introduir novetats teatrals europees. El teatre social d'aquesta època presenta dues modalitats:

• El teatre document, que intenta posar en escena un fet històric i les seves conseqüències a través dels personatges.
• La sàtira política, que compartia la finalitat del teatre document però en clau humorística.

Obra: El retaule del flautista de Jordi Teixidor. Cal destacar la tasca de grups teatrals com Pluja, els Joglars i la Fura dels Baus, i també autors com Joan Brossa i Manuel de Pedrolo.

L'Obra de Manuel de Pedrolo

L'obra de Manuel de Pedrolo és una de les més extenses i variades de la nostra literatura. Les seves novel·les han estat molt perseguides per la censura franquista. A més, la seva tasca com a traductor li ha permès ser un dels nostres autors més innovadors en uns moments històrics molt delicats. Entre 1958 i 1963 va escriure 13 obres teatrals. Influïts per l'existencialisme, els seus textos parlen del sentit de la vida i la llibertat. Les seves obres més destacables són:

• Cruma, que planteja la incomunicació de l'ésser humà.
• Homes i No, revolta d'una parella de joves contra el conformisme heretat.
• Situació bis, reflexiona sobre la llibertat des d'una òptica político-social.

Com en les seves novel·les, els temes dominants són la repressió sexual i política, els conflictes socials, la visió del món futur i la capacitat de solidaritat. Una de les seves novel·les és: Manuscrit del segon origen. Un altre tret característic és l'ambientació de les obres en un temps i en un lloc imprecisos.

El Teatre Català a Partir dels Anys 70

A partir dels anys 70, el teatre és tan sensible com els altres gèneres a la renovació que requereix la fi de la dictadura franquista. Els nous camins teatrals sorgeixen sobre la base de grups de teatre independent i universitari. Les principals característiques del teatre actual són:

• L'espai escènic: es representen les obres al carrer o en espais molt poc freqüents.
• La participació de tot el grup en l'escriptura del text teatral, com el grup Albena Teatre.
• La importància del director escènic.
• La globalització del concepte teatral, que ha augmentat l'interès i la investigació per les formes teatrals africanes i orientals.
• La barreja de mitjans expressius. La idea que el teatre és un espectacle global fa que s'hi utilitzin noves tecnologies.

El teatre actual també es presenta a la televisió amb sèries costumistes com Unió Musical Da Capo d'Albena Teatre, que també realitza obres d'humor com Autoindefinits.