Teatre Català del Segle XX: Autors i Tendències

Tendències del Teatre del Segle XX

• Existencialisme: Apareix a França, amb Jean-Paul Sartre com a principal representant. Planteja el sentit de l'existència humana, concloent que no en té cap.
• Teatre Nord-americà: Amb Arthur Miller i Tennessee Williams. Presenta una visió pessimista de la realitat, amb personatges inadaptats i perdedors.
• Teatre de l'Absurd: Eugène Ionesco i Samuel Beckett consideren que l'ésser humà no es mou per principis racionals; sovint és absurd i irracional. Donen importància a l'escenografia i al muntatge escènic.
• Teatre Èpic: Bertolt Brecht fa un teatre social, de denúncia de les injustícies, molt influent a partir dels anys 60.

Josep Maria de Sagarra

Obra teatral molt popular i amb molt d'èxit. Llenguatge ric i expressiu, ple de dites i expressions populars. Dues etapes:

Primera Etapa (Abans de la Guerra)

Teatre comercial i poc compromès. Obres de gèneres diversos: comèdia, drama, sainet de costums. Crea el gènere del poema dramàtic: obra en vers ambientada en una Catalunya tradicional, amb personatges típics. Obres: Les llàgrimes d'Angelina, La Rambla de les Floristes, La perla negra, Judit, L'Hostal de la Glòria, El cafè de la Marina.

Segona Etapa (Després de la Guerra)

Afectat per la prohibició de representar teatre en català. Teatre més realista i complex, de gènere burgès. Obra: La fortuna de Sílvia.

Carles Soldevila

De família burgesa i catalanista, vinculat al Noucentisme. Conegut com a novel·lista. Obra: Civilitzats, tanmateix.

Joan Oliver (Pere Quart)

De família burgesa, conegut com a poeta (pseudònim: Pere Quart). Comèdia burgesa en tres actes. Després de la guerra, tècniques més modernes. Reflexió crítica i irònica sobre les preocupacions ètiques del seu temps; teatre més compromès. Obres: Allò que tal vegada s'esdevingué, La fam (drama polític sobre la revolució i la Guerra Civil), Ball robat, L'amor deixa camí ral.

Teatre Durant el Franquisme

Marcat per:

1. Prohibició de representar teatre en català (absoluta fins a finals dels anys 40, relativa després).
2. Nul·la influència de les noves tendències europees fins pràcticament els anys 60.
3. Pervivència de fórmules conservadores de teatre; importància de la censura.

Autors Mallorquins

Llorenç Villalonga

Important novel·lista. Obres teatrals, normalment reelaboracions de les seves novel·les: Bearn=Faust, Mort de dama=A l'ombra de la Seu. També importants els seus Desbarats: peces breus properes al teatre de l'absurd.

Pere Capellà

Poeta, mestre i dramaturg. Producció teatral de finals dels 40 i començaments dels 50. Ideals crítics amb el franquisme en un teatre popular amb català col·loquial. Obres: Sa madona du es maneig, El rei Pepet.

Llorenç Moyà

Dues tendències:

1. Obra culta, de tema clàssic o històric, que amaga denúncia social: El fogor dels jueus.
2. Obra popular, que recrea el teatre tradicional mallorquí; conjunt d'entremesos eròtics i humorístics: Adoració dels tres Reis d'Orient, La fira de les banyes.