El Teatre Català del Segle XIX: Tipus, Temes i l'Obra d'Àngel Guimerà

El Teatre Català del Segle XIX: Tipus i Característiques

Pel que fa al teatre català del segle XIX, trobem tres tipus principals:

• El Teatre Professional: Les representacions sovint eren fetes per companyies castellanes, la qual cosa implicava que les obres fossin majoritàriament en castellà, tot i que a vegades es feien en format bilingüe.
• El Teatre d'Aficionats: Estava en mans d'associacions burgeses i la seva màxima preocupació era que les obres fossin en català. Aquests burgesos tenien sales o locals per representar-hi les obres. El local/sala més important va ser el Liceu, que va esdevenir un símbol cultural.
• El Teatre Popular: Va tenir un gran èxit, ja que era una de les poques maneres que tenien per divertir-se obrers, menestrals (comerciants) i pagesos. Disposava de pocs recursos i no tenien locals propis per representar les obres; per tant, les representaven al Passeig de Gràcia a Barcelona o llogaven pisos entre diversos. Hem de destacar la figura de Frederic Soler, conegut amb el pseudònim de Serafí Pitarra, que va ser el màxim defensor del català que es parlava en aquella època.

Temes i Gèneres del Teatre Català

El teatre català del segle XIX va abordar diversos temes i gèneres:

• Teatre de Tipus Polític: Trobem un nom destacable, Josep Robrenyo. Escrivia obres de tipus costumista (que tenien a veure amb la vida quotidiana) i amb un alt grau de contingut polític, perquè Robrenyo era d'ideologia liberal i, per tant, partidari d'Isabel II, cosa que li servia per fer propaganda de la seva ideologia.
• Teatre de Sainet i Comèdia de Costums: Va ser el gènere més popular, ja que tot estava escrit en clau d'humor. S'agafaven escenes de la vida quotidiana i s'intentava que el públic s'identifiqués amb els personatges que hi sortien. Tenien un final simple i còmic. El sainet va anar evolucionant, ja que va anar aprofundint en la psicologia dels personatges i va evolucionar cap a la comèdia de costums.
• Teatre Romàntic: Busca commoure l'espectador. Dins d'aquest gènere, trobem diverses variants:
  • Drama Rural: Es desenvolupa al camp i hi ha una pugna entre l'àmbit rural i l'industrial.
  • Drama Històric: Es fan servir personatges de la història i es juga entre la realitat i la ficció.
  • Melodrama: També busca commoure l'espectador amb situacions dramàtiques i emocionals.
  • Drama Realista: Es va crear perquè la burgesia s'identifiqués encara molt més amb els personatges. Aquí hi trobem la figura d'Àngel Guimerà.

Àngel Guimerà: Vida i Obra

Fill de pare català i mare canària, Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife, però de ben petit el van portar cap a Catalunya. Això el va trasbalsar, perquè enyorava la seva terra natal. Els seus pares el van tenir sense estar casats, i això repercuteix en les seves obres, ja que sovint hi trobem personatges amb un origen obscur. La societat de l'època era molt diferent, i això va representar un trauma per a ell, fins al punt que falsejava la seva data de naixement. Això es tradueix en les seves obres, perquè sovint els personatges són mestissos, com per exemple a Mar i Cel. Aquesta enyorança de la terra la personificava en la figura de la seva mare. Aquest reconeixement de la seva mare després en les seves obres feia una idealització de les dones.

Etapes de l'Obra d'Àngel Guimerà

• A la primera etapa, trobem el drama romàntic, amb obres com Mar i Cel.
• A la segona etapa, trobem el drama realista. Aquesta és l'etapa d'or per a ell, i és quan escriu Terra Baixa.
• La tercera etapa serà una etapa modernista.
• La quarta etapa serà una etapa on recupera els temes inicials i també fa obres de teatre sobre temes de la Primera Guerra Mundial.