El Teatre Català Contemporani: Evolució i Autors Clau

Escriptura Teatral Actual: Característiques Bàsiques

Als anys setanta, d’una banda, apareix l’anomenat teatre de creació col·lectiva, que té com a tret principal que no se centra en el text: s’investiguen nous espais escènics, prenen importància els elements purament teatrals, s’hi introdueixen altres pràctiques artístiques i es fa participar el públic com un element més de l’espectacle.

D’altra banda, es manté vigent el teatre d’autor, però la seva veritable recuperació s'inicia durant la segona part dels anys vuitanta. És un teatre que se centra en el text, però amb novetats en la tècnica.

Tendències del Teatre d'Autor Actual

En aquest teatre conviuen diverses tendències:

1. Dramatúrgia: Analitza la realitat a través de la ironia i l’humor.
2. Teatralitat: Centrada en els conflictes individuals.
3. Autors dramàtics: S’aproximen a la realitat i s’interessen pels problemes del nostre temps des d’una òptica reflexiva.
4. Via comercial: Busca que el producte escènic arribi a un major nombre d’espectadors.
5. El teatre de la irritació: Busca increpar el públic i incomodar-lo amb la finalitat de provocar-ne la reacció.

L'Obra Teatral de Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo escriu un total de tretze obres teatrals que, alhora que són una denúncia del règim dictatorial de Franco, tracten essencialment la preocupació profunda pel sentit de l’existència humana i per la llibertat.

Els seus personatges són essencialitzats, de vegades innominats i entre els quals falla la comunicació. En totes les seves obres hi ha un o més personatges que es presenten en escena amb espais igualment opressius; així, les seves peces no s’ubiquen en cap temps ni en cap espai concrets.

En efecte, l’obra de Pedrolo conté, d’una banda, elements tècnics, formals i estilístics que l’acosten al teatre de l’absurd. D’altra banda, la temàtica centrada en la llibertat el situa en la línia de l’existencialisme.

En conjunt, tot plegat conforma l’obra d’un autor preocupat per obrir els ulls a la gent i mostrar-los tot allò que els empobreix humanament: les limitacions, els tabús, la injustícia.

Renovació Teatral Catalana: Postguerra als Anys 70

El teatre català de postguerra va sofrir la prohibició del règim franquista de qualsevol manifestació teatral que no fos en castellà.

Teatre dels Anys Cinquanta: València i Catalunya

Fins als anys cinquanta: A València es fa un teatre humorístic i popular en valencià que segueix el model del sainet; a Catalunya l’escena és ocupada pel teatre més comercial, l’anomenat teatre tradicional.

Corrents Renovadors: Segona Meitat dels Cinquanta

A partir de la segona meitat dels cinquanta sorgeixen uns corrents renovadors, que es desenvoluparan al llarg dels seixanta. Recullen les tendències europees i nord-americanes, coincidents en la temàtica de la denúncia de la guerra, de la postguerra, de la situació social, i en la reflexió sobre la llibertat:

• El teatre que construeix un món mític.
• El teatre existencialista i de l’absurd.
• El teatre d’avantguarda.
• El teatre realista.

La Renovació als Anys Setanta

Als anys setanta continua la renovació, que afectarà essencialment la tècnica dramàtica.

Miquel Martí i Pol: Ressò Social de la seva Poesia

Miquel Martí i Pol és el poeta més llegit i popular de les darreres dècades a Catalunya, a causa de les característiques de la seva producció.

Poesia i vida són dos elements que van absolutament lligats en la seva obra. Cal distingir entre aquestes dues línies:

Línies Temàtiques de la Poesia de Martí i Pol

• Poesia de continguts externs: Tendeix a la descripció de la realitat social amb una voluntat crítica o de compromís.
• Poesia intimista: La realitat s’interioritza i és presentada subjectivament.

Els temes dels seus poemes reflecteixen totes les etapes del poeta i els canvis de la societat catalana. És una poesia de continguts vitals.

Quant a l’estil i la llengua, els poemes han de dir les coses de manera entenedora i clara. La senzillesa formal dels poemes, la barreja de llenguatge culte i col·loquial, i un estil expositiu que tendeix sovint a la narrativitat, aconsegueixen un to popular.

En conclusió, a la popularització de la seva poesia han contribuït, d’una banda, la seva temàtica variada, que ha propiciat que molts cantants hagin posat música a les seves creacions i que molts dels seus poemes hagin estat sistemàticament citats per polítics i altres dirigents socials. D’altra banda, el seu to popular, que l’ha feta accessible a tots els públics.

Josep Maria Benet i Jornet: Teatre i Món Audiovisual

Josep Maria Benet i Jornet és l’autor català contemporani més destacat. Des de les primeres obres de base realista, ha evolucionat cap a una dramatúrgia més personal (la reflexió sobre l'individu i la societat que l'envolta).

És guionista de moltes sèries emeses per Televisió de Catalunya, entre les quals destaca la primera telenovel·la en català. Fora de Catalunya, la col·laboració amb altres autors ha donat fruit amb la sèrie Amar en tiempos revueltos.

A més dels nombrosos premis concedits a obres concretes, Josep Maria Benet i Jornet ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi i la Mostra d’Autors Contemporanis de Teatre de l’Estat Espanyol, a Alacant. La seva obra ha estat traduïda a altres llengües.

Tot això el converteix en l’autor teatral més prolífic, guardonat i reconegut del teatre contemporani, i ha contribuït a la normalització i estandardització de la llengua catalana en els mitjans de comunicació.