TDH i TDA: Guia Completa sobre Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat

TDH: Què és el Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat?

El Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDH) té un origen biològic i de base neuronal. Els canals d'atenció i processament de la informació es troben alterats, limitant la capacitat de concentració. Les persones amb TDH no poden suportar tasques monòtones o avorrides, ja que el Sistema Nerviós Central (SNC) necessita una estimulació constant. És important destacar que la hiperactivitat no és el mateix que el nerviosisme.

Com es diagnostica el TDH?

• Observació específica del nen a l'escola i a casa.
• Administració de tests a professors i famílies.
• Observació directa del propi nen.

Qui realitza el diagnòstic de TDH?

El diagnòstic és un procés multidisciplinari que sol involucrar:

• Pediatra
• Psicòleg
• Psicopedagog

Normalment, l'última paraula la té el psiquiatra infantil, qui avalua la conveniència o no de la medicació.

Quina és la causa del TDH?

El TDH és de naixement. Existeix una manca de neurotransmissors cerebrals, com la noradrenalina i la dopamina, juntament amb una activitat elèctrica deficitària del cervell. Per això, el SNC compensa aquesta carència buscant una interacció constant amb l'ambient.

Factors de risc i qui pateix TDH?

Alguns factors de risc inclouen:

• Drogues ingerides per la mare durant l'embaràs.
• Tabaquisme de la mare.
• Estrès de la mare, del fetus o del nadó.

En el 50% dels casos, hi ha un antecedent familiar. És quatre vegades més freqüent en nens que en nenes. Les nenes pertanyen més al tipus desatent que a l'hiperactiu.

Comorbiditat associada al TDH

El TDH pot coexistir amb altres trastorns, com ara:

• Trastorn disocial (manipulador amb els companys).
• Trastorn negativista desafiant (no accepta ordres).
• Trastorns de l'aprenentatge.
• Trastorns del llenguatge.
• Trastorn obsessiu-compulsiu (s'obsessiona).
• Síndrome de Tourette (tics explosius).
• Trastorns de coordinació motora (torpesa).
• Ansietat.
• Depressió.

Problemes associats al TDH

Les persones amb TDH poden experimentar:

• Manca d'autoestima.
• Ràbia contra ells mateixos.
• Dificultats en el desenvolupament de la personalitat.
• Més probabilitats de patir maltractament i assetjament escolar.
• Fracàs escolar.
• Aïllament social.

Qualitats positives de les persones amb TDH

Malgrat els reptes, les persones amb TDH sovint presenten qualitats com:

• Creativitat i imaginació.
• Capacitat per fer diverses tasques al mateix temps.
• Curiositat.
• Necessitat de cridar l'atenció (que pot ser canalitzada positivament).

Comportament a l'aula amb TDH

A l'aula, els nens amb TDH poden mostrar:

• Dificultat per comprendre les normes socials.
• Desobediència a les ordres del professor.
• Comportament agressiu.
• Tendència a fer preguntes personals.
• Molestar els companys.
• Manca d'autocontrol.

Aprenentatge i TDH

Pel que fa a l'aprenentatge, poden presentar:

• Dificultats en lectura i escriptura.
• Dificultat per assimilar el que estudien.
• Distracció amb facilitat.
• Problemes constants d'atenció i concentració.
• Dificultat per seguir les explicacions del professor.
• Manca de comprensió lectora.
• Memòria de treball deficitària.

Estratègies de millora per al TDH

Algunes estratègies útils inclouen:

• Ensenyar tècniques d'estudi adaptades.
• Proposar tasques que permetin donar una opinió personal.

Tractament psicològic i farmacològic del TDH

El tractament requereix un treball conjunt amb el nen i la seva família, abordant tres línies principals:

• Afectivitat: Treballar l'autoestima, les atribucions negatives, el desgast familiar i l'automotivació.
• Comportament: Gestió de la conducta.
• Cognició: Millora de les funcions executives.

En alguns casos, es pot considerar la medicació, com el Metilfenidat (derivat de les amfetamines), mai abans dels 6 anys. Alguns exemples són:

• Rubifen (acció curta, 4-5 hores).
• Concerta (duració llarga, 12 hores).

Factors que influeixen en el TDH

Diversos factors poden influir en la manifestació i gestió del TDH:

• Estil educatiu i pautes de criança.
• Nivell educatiu i socioeconòmic de la família.
• Temps disponible i recursos.
• Caràcter i paciència dels cuidadors.
• Estructuració familiar.
• Circumstàncies familiars.
• Lloc de residència.

TDA: Predomini del Dèficit d'Atenció

El Trastorn per Dèficit d'Atenció (TDA) es caracteritza pel predomini del dèficit d'atenció. Les persones amb TDA sovint es desconnecten de la realitat i no necessiten moure's constantment, ja que creen les seves motivacions interiorment.

Comportament a l'aula amb TDA

A l'aula, els nens amb TDA poden:

• Semblar abstrets o perduts.
• Ser generalment obedients i no causar problemes.
• Ser considerats una mica “estranys” pels companys.
• No seguir les normes de joc.
• Ser vistos pels pares com a “somiatruites”, immadurs per a la seva edat i poc responsables.
• Perdre coses contínuament, amb badades irritants.
• Ser hipoactius i lents.
• Organitzar-se malament.
• Tenir una alta capacitat d'introspecció i ser hipersensibles (pensant molt sobre les emocions i els sentiments).
• Destacar per la seva empatia i desig d'agradar als altres.

Problemes d'aprenentatge amb TDA

En l'aprenentatge, poden experimentar:

• Dir sovint que no comprenen el que se'ls demana, però el més probable és que no hagin escoltat o llegit.
• Memoritzar amb greus dificultats i oblidar ràpidament.
• Necessitat de repetir contínuament el mateix.
• La repetició de tasques pot produir resultats contraproduents: més avorriment, més errors.
• Incapacitat per fer una operació matemàtica complexa sense equivocar-se.