Taula Periòdica: Història, Classificació i Enllaços

Història de la Taula Periòdica

Els elements es varen començar a classificar al segle XIX degut al seu descobriment progressiu; abans només es feia la distinció entre metalls i no metalls.

• 1817 Johan Döbereiner - tríades
• 1863 John Newlands - llei de les octaves. Ordenació segons massa.
• 1869 Lothar Meyer - ordenació segons el volum atòmic
• 1869 Dmitri Mendeléiev - ordenació segons la massa i les propietats.

I ara fem servir la taula periòdica actual - ordenació segons el nombre atòmic.

Classificació dels elements segons el caràcter metàl·lic:

Metalls:

• Bons conductors de la calor i l'electricitat
• Presenten lluïssor característica
• Són dúctils i mal·leables
• Tenen tendència a perdre electrons i formar ions positius.

No metalls:

• Mals conductors de la calor i l'electricitat
• A temperatura ambient es poden trobar en qualsevol estat
• Tenen tendència a guanyar electrons i formar ions negatius

Gasos nobles:

• Es troben com a àtoms aïllats
• Són molt estables químicament, no formen compostos.

Grups dels elements representatius

• L'hidrogen, malgrat ser el primer element, no és un metall ni forma part de cap grup
• Alcalins: tenen 1 electró a l'últim nivell
• Alcalinoterris: tenen 2 electrons a l'últim nivell
• Terris: tenen 3 electrons a l'últim nivell
• Carbonoides: tenen 4 electrons a l'últim nivell
• Nitrogenoides: tenen 5 electrons a l'últim nivell
• Amfígens i calcògens: tenen 6 electrons a l'últim nivell
• Halògens: tenen 7 electrons a l'últim nivell
• Gasos nobles: tenen 8 electrons a l'últim nivell (amb l'excepció de l'heli que només en té 2) i no perden ni guanyen electrons

Alliberament d'electrons - enllaç metàl·lic - àtoms d'un mateix metall

Comparació d'electrons - enllaç covalent - no-metalls + no-metalls

Agrupacions d'Àtoms

Element: format per àtoms iguals que no es poden descompondre en altres materials més senzills. Els podem trobar en forma de àtoms aïllats com el cas dels gasos nobles, de molècules com l'oxigen i l'hidrogen o formant xarxes cristal·lines com el Fe o el C diamant.

Compost: format per àtoms de diferents elements i que es poden descompondre en materials més senzills (els àtoms) per molècules químiques. Els podem trobar en forma de molècules de pocs àtoms com l'aigua i macromolècules com l'ADN, la insulina… o formant xarxes cristal·lines com el NaCl.

Per què s'uneixen els àtoms entre si? Perquè són més estables que quan estan separats. Gairebé tots els elements tenen tendència a formar compostos o agrupacions amb una certa facilitat excepte els gasos nobles, aquests tenen una distribució electrònica molt estable.

Segons la teoria de Lewis al 1916, els àtoms es combinen amb la finalitat d'assolir una configuració electrònica més estable, aconseguint la mateixa estabilitat amb la configuració de gas noble.

Enllaç químic

És la força d'atracció que manté unides les partícules que formen una substància

Enllaç iònic

És la unió per forces d'atracció entre ions de signe oposat.

• Els elements metàl·lics tenen tendència a perdre un o més electrons de la capa de valència per assolir la configuració de gas noble, formant els cations o ions positius.
• Els elements no metàl·lics tenen tendència a guanyar un o més electrons per assolir la configuració de gas noble, formaran els anions o ions negatius.

Enllaç covalent

És la unió de dos àtoms que comparteixen un o més parells d'electrons. Si la tendència dels àtoms a perdre o a guanyar electrons és similar no es formen ions. En cas de la unió entre no metalls s'arriba a la configuració estable compartint electrons.

Enllaç metàl·lic

És la unió que existeix entre els ions positius dels metall amb el núvol electrònic, formant xarxes cristal·lines

Transferència d'electrons - enllaç iònic - metalls + no-metalls