Taula Periòdica i Forces del Destí: Mites i Realitats

Taula Periòdica

• OR: símbol Au del llatí aurum.
• PLATA: símbol Ag que deriva del mot argentum.
• COURE: símbol Cu de cuprum.
• SOFRE: símbol S de sulphur.
• TITANI: símbol Ti de titanium.
• TANTAL: símbol Ta de tantalus.
• NEPTUNI: símbol Np de neptunium.
• PLUTONI: símbol Pu de plutonium.

Les Forces del Destí

Les Parques

Les Parques són la personificació del destí, del qual ningú no pot fugir. Se les representa com tres germanes que disposen del destí de les persones en moments clau de l'existència: una es diu Cloto i presideix els naixements; l'altra és Làquesis i controla la vida; i l'última es diu Atropos i és l'encarregada de la mort. Apareixen sempre filant, teixint i tallant el fil de la vida.

La Fortuna

Els romans van personificar els canvis inexplicables i sobtats que passaven a les seves vides en l'acció d'una divinitat femenina, la Fortuna, que tant proporcionava als humans coses bones com dolentes, de riquesa com de pobresa, de plors com de riures. La desitjada Fortuna sol portar una cornucòpia o un con de l'abundància per indicar la riquesa que pot vessar sobre els homes. De vegades també porta un timó, per mostrar que ella regeix el destí de la humanitat.

Les Sibil·les

Les sibil·les tenien el poder de predir l'incert futur. Eren una mena de velles, sacerdotesses. Es diu que Apol·lo es va enamorar d'una jove i bella sibil·la de Cumes i li va prometre concedir-li el desig que ella volgués. La noia va agafar un grapat de sorra amb la mà i li demanà viure tants anys com grans de sorra tingués a la mà, però oblidà de demanar-li l'eterna joventut.

Cassandra

Cassandra, filla de Priam i Hecuba, els reis de Troia, havia rebut el poder de predir el futur de mans del propi Apol·lo. Aquest déu es va enamorar de la jove princesa i la noia li va prometre casar-se amb ell si li concedia aquest do. Quan li va atorgar, Cassandra va refusar casar-se amb Apol·lo i el déu, enfurismat, la va castigar a no ser escoltada ni creguda per ningú.

Tinesies

Tinesies era un endeví masculí per excel·lència, un home que no veu el que té davant dels ulls a causa de la seva ceguesa, però que pot veure el més enllà. Es diu que accidentalment va veure a la deessa Atena nua i que aquesta el va castigar amb la ceguesa. La mare de Tinesies va implorar misericòrdia a Atena, que en compensació, li va donar el do de l'endevinació.

Espectacles Públics

Jocs Romans

Els jocs romans eren els jocs del circ, és a dir, les curses de carros. Tenien lloc en uns edificis especials, els circs, de forma rectangular i amb un mur al centre que separava la pista on corrien els carros. Els vehicles estaven comandats per un auriga que feia córrer els cavalls, que podien ser quatre, el nombre més habitual, però també n'hi havia de sis i de dos. Feien grans apostes per un carro i es podien arribar a guanyar o perdre molts diners. Les representacions teatrals, ni les tragedies ni les comèdies, van tenir tant d'èxit de públic com les curses de carros. Una mostra dels teatres de Roma és el Teatre de Marcel.

Lluites de Gladiadors

Les lluites de gladiadors es feien a l'amfiteatre. La lluita era fins que un dels dos moria. També hi tenien lloc activitats com lluites entre animals i entre animals i persones.