Tasca sorbe la motivació d'ecriure

La motivació és un procés psicològic multi determinat que provoca el comportament, l´energitza i el direcciona. És una experiència subjectiva amb manifestacions conductuals, fisiològiques i cognitives
 En l´estudi de la motivació s'ha produït  una translació  de la física a la psicologia pel que fa al concepte de “energia”. Aquest  fet a donat lloc a dues formes d´entendre la motivació:
a) les propietats energètiques es posen en els elements del medi, anomenant-los estímuls. En aquest cas, la motivació s´entén com a propulsió, basada en els estímuls o determinats externs. 
b) les propietats energètiques s’atribueixen a aspectes del mateix subjecte, anomenantles necessitats. La qual cosa dóna lloc a la motivació com a “tracció”, basada en  en els determinants intrínsecs del comportament. 

El Procés motivacional

El procés motivacional s'inicia quan un o diversos determinants motivacionals  provoquen les condicions necessàries perquè una persona es plantegi dur a terme una determinada conducta (intenció)

Fases del procés motivacional:

1. Els determinants motivacionals
Els determinants motivacionals poden ser determinants interns (impuls, homeòstasi i incentiu) i determinats externs (entorn social).
L'impuls és un terme de tradició biològica, i es refereix als determinants interns o propis de l'organisme que vénen configurats per herència genètica.
D'altra banda, l'homeòstasi recull la idea que existeix un nivell òptim d’activació dels diferents estats de l´organisme. Consisteix en uns mecanismes d'autoregulació de l'organisme  per mantenir l'equilibri del seu medi intern.
L´homeostasi és un concepte de molta tradició fisiològica  però que es pot traslladar al camp psicològic: qualsevol alteració de l'equilibri psicològic provoca una necessitat de re equilibració.
Segons la teoria del valor d'incentiu, les qualitats sensorials són un potent determinant per iniciar comportaments motivats.
Respecte als determinants externs, les causes que provoquen el comportament tenen el seu inici en el medi ambient.
La interrelació social és una font important de comportaments motivats. És a dir, es tracta de comportaments que sense la influència social no s´haurien activat o tindrien una intensitat mínima.
És el procés avaluatiu que determina si la conducta motivada es durà a terme:

Primera avaluació

-L'actitud envers la conducta, que és l'avaluació personal favorable o desfavorable d´aquesta conducta. L´actitud cap a una conducta és la ubicació afectiva de la persona  en una dimensió avaluativa.
-La norma subjectiva, que és la percepció  que tenim  sobre la pressió social que ens indueix o no a  realitzar cert comportament.
- Segona avaluació
El subjecte avalua de manera més concreta la potencial acció a dur a terme:
-

Les expectatives

Són les avaluacions subjectives de probabilitat d'aconseguir una meta.
-

Atribucions:

Una atribució és una operació cognitiva que consisteix en fer una ínferència causal, es da dir, una hipòtesi sobre les raons per les quals s'ha produït un determinat esdeveniment.
o Internes o externes (locus de causalitat).
o Estables o inestables (estabilitat): un estil atribucional estable  és quan percebem que la causa no canvia d'una situació a una altra. L'estabilitat està relacionada amb les expectatives que els alumnes
 Controlables o incontrolables (controlabilitat): les atribucions són controlades si poden ser modificades per l'alumne. Per exemple, l'esforç és una causa controlable, mentre que la capacitat, les exigències del professor, la dificultat de la tasca o la sort són causes incontrolables.