Tàrraco Romana: Urbanisme i Monuments Essencials

Situació Estratègica de Tàrraco Romana

El campament militar es va situar d'un turó per poder dominar la futura àrea de la ciutat i es va envoltar d'una muralla. Tàrraco tenia una posició estratègica de port pròxim a l'Ebre i les Illes Balears, ben comunicat amb Itàlia, i es va convertir en un lloc atractiu per als comerciants itàlics. A més, també hi trobem el riu Francolí i, per dins la ciutat, la Via Augusta. El terreny era poc abrupte i fàcilment urbanitzable.

Urbanisme de Tàrraco: Estructura i Desenvolupament

La ciutat va ser possiblement un nucli bifocal i s'esglaonava en una sèrie de terrasses (la superior, el circ i la inferior).

El campament militar estava situat a la part alta i l'àrea residencial a l'entorn del poblat ibèric i el port. La part alta es va reconvertir en el centre administratiu de la província, que incloïa un immens fòrum i un temple dedicat al culte imperial. La part baixa va mantenir l'status de la colònia i tenia el seu propi fòrum per als assumptes municipals. Les dues parts estaven unides pel circ, que travessava la ciutat en paral·lel al cardo màxim. Els carrers estaven empedrats i disposaven de clavegueres.

La Muralla Romana de Tàrraco

L'edificació romana més antiga i més ben conservada d'època republicana. Va ser construïda sobre grans blocs de pedra i feia 6 m d'alçada i 4,5 m d'amplada. Originàriament cobria només la part alta, però al segle II dC es va fer una ampliació per abraçar tota la ciutat. Aquesta estava reforçada en diversos punts per torres quadrangulars, com la del Bisbe, del Cabiscol i de Minerva.

El Temple d'August a Tàrraco

Es trobava a la terrassa superior de la ciutat i estava dedicat al culte imperial. Els seus fonaments van ser localitzats fa poc sota el sòl de la Catedral de Tàrraco.

El Fòrum Provincial de Tàrraco

Aquest immens espai era independent de la ciutat, ja que depenia dels representants de tota la província. Les torres del Pretori i de l'Antiga Audiència flanquejaven el recinte i permetien accedir als diferents nivells de la plaça.

El Circ Romà de Tàrraco

Va ser construït durant el regnat de Domicià (segle I dC) i destinat a les curses de carros, amb una longitud de 325 m.

El Fòrum de la Colònia de Tàrraco

Va ser el centre neuràlgic de Tàrraco. Els carrers principals hi conduïen i s'hi concentrava tota l'activitat pública de la ciutat, per la qual cosa es va convertir en un punt de trobada i de reunió per a les elits locals. A més, s'hi va desenvolupar tota l'activitat administrativa i va ser el cor de la vida social i política de la colònia.

El Teatre Romà de Tàrraco

Va ser el primer dels tres grans edificis d'espectacles que va tenir la ciutat, ja que va ser construït en època d'August. Lamentablement, no s'ha conservat i ha patit la destrucció de part de les seves estructures. Actualment se'n conserven part de la cavea i restes del prosceni i del frons scaenae.

L'Amfiteatre Romà de Tàrraco

El segon gran edifici d'espectacles de Tàrraco es trobava extra muros, a la vora de la Via Augusta. Va ser construït a principis del segle II dC amb una capacitat per a 14.000 espectadors. Són visibles les fossae on es guardaven les feres i els materials. El podium es va coronar amb una gran inscripció monumental. S'hi organitzaven dos tipus d'activitat: les lluites de gladiadors i les lluites o caceres de feres. També s'hi ajusticiaven els condemnats a mort.

La Necròpolis Paleocristiana de Tàrraco

És una de les àrees d'enterrament més extenses i importants de Tàrraco. Es troba als afores de la ciutat, prop del riu Francolí, en uns terrenys que havien estat ocupats per vil·les i que, en el segle III dC, es cristianitzaren i es convertiren en un lloc sagrat.

Monuments Romans Fora de Tàrraco

Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)

Es va optar per fer passar la conducció de l'aigua sobre una estructura d'una o més filades d'arcades. Aquest n'és un exemple. Es va construir al segle I dC i la conducció recollia l'aigua a l'actual localitat de Puigdelfí i la conduïa fins a Tàrraco. Consisteix en dues filades d'arcades superposades construïdes amb carreus i té una alçada de 27 m i una longitud de 217 m.

La Pedrera Romana del Mèdol

Durant l'antiguitat, la pedra va ser un dels principals materials utilitzats en la construcció. Cada ciutat va disposar de les seves pròpies pedreres locals, tot i que era comuna la importació, generalment marítima, de materials aliens a la zona. Entre els materials de construcció de major exportació es trobava el marbre.

Les principals pedreres tarraconenses estaven destinades bàsicament a l'explotació de pedra calcària, molt freqüent al voltant de la ciutat. Actualment es coneixen una desena de pedreres, tot i que la més espectacular per les seves dimensions i l'estat de conservació és la del Mèdol.

El Mèdol és una gran foia de més de 200 metres de llargada i una amplada d'entre 10 i 40 metres, produïda per la constant extracció de pedra en època romana. Al centre de la pedrera s'alça una agulla de pedra de 16 metres d'alçada que marca la cota original de la roca abans d'iniciar-se l'explotació. Es calcula que d'aquesta pedrera es van extreure aproximadament un total de 50.000 m³ de pedra.

La Torre dels Escipions

La Torre dels Escipions és un monument funerari en forma de torre construït a la primera meitat del segle I dC, al costat de la Via Augusta, a uns 6 km al nord-est de Tàrraco. Una errònia identificació de les figures amb els germans Escipions és l'origen del nom tradicional.

L'Arc de Berà

L'Arc de Berà és un arc honorífic situat en el traçat de la Via Augusta, a uns 20 km al nord-est de Tàrraco. Fou erigit per disposició testamentària de Luci Licini Sura entre el 15 i el 5 aC i dedicat a l'emperador August.