Tàrraco Romana: Govern, Monuments i Mitologia Clàssica

Govern i Administració de Tàrraco

Pel que fa al govern, Tàrraco estava dirigida per una assemblea de cent persones anomenades decurions. Aquests decurions eren ciutadans rics escollits pel poble i el càrrec era vitalici (per tota la vida). Només hi podien accedir aquells que tenien una gran fortuna familiar.

Càrrecs Municipals i Finances

El consell de decurions nomenava dos duumvirs, que actuaven com a caps de la ciutat durant un any. El temps curt del càrrec servia per evitar l’acumulació de poder. També elegien altres càrrecs importants:

• Els edils, encarregats de les obres públiques, el subministrament i els mercats.
• Els qüestors, responsables de les finances de la ciutat.

Cada cinc anys, els duumvirs feien el cens, on comptaven els habitants i els diners que tenia cadascú. Amb aquestes dades, es calculaven i cobraven els impostos. Així doncs, Tàrraco era una ciutat organitzada, poderosa i ben administrada, que combinava importància política, religiosa i econòmica dins de l’Imperi romà.

Monuments al Casc Urbà de Tàrraco

El Recinte Emmurallat

El recinte emmurallat va ser la primera gran construcció romana de Tàrraco, creada com a base militar durant la Segona Guerra Púnica.

Fases de Construcció

• Primera fase (segle III aC): Muralles de 4 m d’amplada i 6 m d’alçada, amb torres rectangulars com les de Minerva, el Cabiscol i l’Arquebisbe.
• Segona fase (segle II aC): Ampliació fins a 6 m d’amplada i 12 m d’alçada, amb blocs megalítics i carreus encoixinats. Encara s’hi conserven inscripcions ibèriques fetes pels picapedrers.

La muralla original feia uns 4 km, però avui només se’n conserva una cinquena part, sobretot a la part alta de la ciutat. Prop de la torre de Minerva hi havia una porta principal amb un relleu dedicat a la deessa Minerva.

El Circ Romà

El circ romà, destinat a curses de cavalls i carros, estava situat entre la Via Augusta i el fòrum provincial, a la zona alta de la ciutat. Es va construir al segle I dC, sota l’emperador Domicià. Tenia 325 m de llarg i 115 m d’ample, amb capacitat per a uns 20.000 o 25.000 espectadors. És un dels circs més ben conservats d’Occident, situat dins la ciutat i parcialment sota edificis del segle XIX.

La Torre del Pretori

La torre del Pretori, una de les torres del fòrum provincial, amagava escales i passadissos subterranis que connectaven el circ amb la ciutat baixa.

L’Amfiteatre

L’amfiteatre, construït a començament del segle II dC, estava situat fora muralles, prop de la platja del Miracle. Tenia forma el·líptica (130 × 102 m) i podia acollir fins a 14.000 espectadors.

Espectacles i Martiri

• A l’arena (62 × 39 m) s’hi feien lluites de gladiadors i espectacles amb feres, mentre que les graderies (cavea) s’assentaven sobre arcs o excavacions a la roca.
• Sota l’arena hi havia fossats per als serveis i animals.

El bisbe Fructuós i els seus diaques hi van ser martiritzats l’any 259 dC. Després s’hi va construir una basílica visigòtica i més tard l’església romànica de Santa Maria del Miracle, encara visible avui. Al costat del mar hi havia el pulpitum, des d’on les autoritats presidien els jocs.

El Teatre Romà

El teatre romà, situat a la zona portuària prop del fòrum de la colònia, aprofitava el pendent natural del terreny. Conserva les tres parts principals: cavea (graderies), orchestra (espai per als personatges importants) i scaena (escenari).

Del mur del fons (scaenae frons) en queden fonaments i forats dels pals del teló. Només es conserven cinc graderies, destinades a magistrats i senadors. Al costat hi havia una zona enjardinada amb una font i un estanyol.

Els Fòrums de Tàrraco

Tàrraco tenia dos fòrums:

Fòrum Provincial

El fòrum provincial, a la zona alta, de 320 × 175 m, era el centre administratiu i religiós de la Hispània Citerior. A la terrassa superior hi havia una plaça porticada amb un temple dedicat al culte imperial (on ara hi ha la catedral). A la terrassa mitjana hi havia una gran plaça amb columnes, jardins i edificis administratius, amb les torres del Pretori i de l’Audiència als extrems.

Fòrum de la Colònia

El fòrum de la colònia, situat a la part baixa, era el centre de la vida ciutadana. Inicialment tenia una plaça amb un temple dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva), i després s’hi va afegir una basílica de tres naus i una estàtua d’August. També hi havia botigues, la cúria i temples, fet que mostrava el seu caràcter polític, religiós i comercial.

Vida Quotidiana

La part baixa de la ciutat era també residencial, amb termes públiques i altres edificis d’ús quotidià.

Monuments a les Rodalies de Tàrraco

Arc de Berà

Situat al nord de Tàrraco, a la Via Augusta, és un arc de triomf d’una sola obertura amb pilastres corínties. Construït en època d’August, va ser restaurat al segle II dC per Luci Lucini Sura. Marcava els límits territorials de la ciutat i commemorava els triomfs militars romans.

Torre dels Escipions

A prop de la Via Augusta, és una torre funerària de tres cossos superposats. En el cos central hi ha dues figures d’Attis, divinitat oriental relacionada amb el culte funerari. La torre devia contenir les cendres d’una família important. Té 9 metres d’alçada i va ser restaurada l’any 2012.

Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable

Portava aigua del riu Francolí fins a Tàrraco. Està construït amb pedra local i format per dues fileres d’arcades (11 a baix i 25 a dalt). A la part superior hi passava la canalització de l’aigua o specus. Es va aixecar durant el regnat d’August per garantir el subministrament d’aigua a la ciutat.

Pedrera del Mèdol

Era la principal pedrera de Tàrraco, situada a uns 9 km de la ciutat. D’aquí s’extreia la pedra calcària per construir monuments. Conserva l’agulla del Mèdol, de 16 metres, que marca el nivell original de la pedrera. Els carreus s’hi transportaven per la Via Augusta.

Ovidi i la seva Obra

Publi Ovidi Nasó, nascut a Sulmona, al centre d’Itàlia, el 20 de març de l’any 43 aC, és l’autor de l’antiguitat que ens parla amb més detall i amb més franquesa d’ell mateix, de la seva vida i de les seves inquietuds. La seva pròpia obra és la font més gran de coneixements que tenim sobre el poeta.

L’elegia X del llibre quart de Les tristes —cinc llibres d’elegies escrits des de l’exili a Tomis, l’actual Constança a Romania, on va ser relegat per August— està dedicada a presentar-nos els seus orígens, la seva formació, el seu interès irrefrenable i irresistible per la poesia, i alguna de les seves peripècies vitals.

Mites Clàssics Destacats

Deucalió i Pirra

Zeus envia un diluvi per castigar la maldat humana. Deucalió i Pirra es salven amb una barca. Consulten a Temis com repoblar la Terra. Llancen pedres (ossos de la Terra) i d’elles neixen homes i dones. Significat: renaixement de la humanitat i fe en els déus.

Dafne

Apol·lo és ferit amb fletxa d’or (s’enamora). Dafne, amb fletxa de plom (rebutja l’amor). Apol·lo la persegueix i ella demana ajuda al seu pare Peneu. Es transforma en llorer. Significat: rebuig amorós i origen del llorer, símbol de glòria i castedat.

Faetont

Fill d’Hèlios, vol demostrar-ho. Demana conduir el carro del Sol. Perd el control: crema i glaça la Terra. Zeus el mata amb un llamp per salvar el món. Significat: orgull i desobediència porten a la destrucció.

Acteó i Diana

Caçador que veu Diana nua per accident. Ella, enfadada, el converteix en cérvol i els seus gossos el maten. Significat: càstig per traspassar límits sagrats.

Narcís

Jove molt bell que rebutja tothom. Nèmesi el fa enamorar-se del seu reflex i mor mirant-se. Significat: vanitat i amor propi excessiu.

Píram i Tisbe

Enamorats prohibits. Es volen fugir, però una confusió fa que tots dos es suïcidin. Les mores es tornen vermelles pel seu amor. Significat: amor tràgic i fidelitat eterna.

Ceres i Prosèrpina

Plutó rapta Prosèrpina; Ceres fa que la Terra s’assequi. Zeus ordena que torni part de l’any. Quan és amb Ceres: primavera i estiu; amb Plutó: tardor i hivern. Significat: origen de les estacions.