Tarraco i Ilerda: Història i Importància de les Ciutats Romanes

L’antecedent preromà de Tarraco

Tribu cessetans (Cesse=). L’any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica, es va produir l'embarcament de tropes romanes a Empúries per tallar el subministrament a les tropes cartagineses. Gnaeus Escipió va establir un *praesidium*, la futura Tarraco. Més tard, Juli Cèsar li va donar la categoria de colònia, i posteriorment August la va anomenar oficialment *Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco*. Des d'aquesta època, va ser la capital d'Hispània Citerior, i més tard August la va anomenar Hispania Citerior Tarraconensis. Ocupava 70 hectàrees i estava envoltada per una muralla, estructurada en tres terrasses.

• A la terrassa més alta, hi havia un temple.
• A la terrassa mitjana, edificis administratius per al govern de la província, voltant d'un fòrum provincial.
• A la terrassa inferior, es va construir un circ que ocupava tota l'amplada determinada per la muralla. Es conserven les escales d'accés de la terrassa del circ fins al fòrum, protegides per una torre.

A la part més baixa, fins a tocar el port, hi havia edificis públics, privats i residencials propis d'una colònia: *insulae* de cases, fòrum local. Fora del clos emmurallat, hi havia un teatre i un amfiteatre. Prop de la ciutat, hi ha el monument funerari Torre dels Escipions i l’arc de Berà, restes de la pedrera El Mèdol; a l’oest, hi ha les restes gairebé intactes d’un dels aqüeductes de la ciutat, conegut amb el nom de pont de “Les Ferreres”.

Ilerda

(És dubtós si el nom es correspon amb la Iltirda o Ilirda dels ibers ilergetes) està situada sobre un petit promontori que dominava, i domina encara, el riu Sicoris (Segre) amb el recolzament del turó de Gardeny. No està clar si correspon a una antiga població ibèrica o és una creació romana *ex novo*. Fou un *municipium* d’època augustea. En qualsevol cas, la seva funció era garantir i dominar el pas del riu a través del pont i assegurar les vies de penetració cap a l’interior, en especial cap a Caesar Augusta i Osca.

Entre les gestes històriques podem esmentar:

• La lluita d'Indíbil i Mandoni contra Gneu Escipió, a finals del segle III aC, que acabà amb la mort dels dos caps indígenes.
• En la guerra sertoriana (s. I aC), la ciutat es posà del costat de Sertori en front de Pompeu.
• Finalment, en la guerra civil entre Cèsar i Pompeu (s. I aC), fou el primer lloc on els pompeians comandats per Afrani i Petreu es feren forts per barrar-li el pas a Cèsar, cosa que provocà l'enfrontament conegut com a la Campanya de Lleida, del Segre o de Les Garrigues, i que acabà amb la rendició de les tropes pompeianes després del seu intent frustrat de creuar l’Ebre i passar a la Celtibèria.

L'ocupació continuada del territori i la política de *rasa* practicada pels musulmans en el seu moment ha fet difícil la troballa de restes arqueològiques; darrerament s’han identificat restes de muralla a la Suda, unes termes al carrer de Remolins, una necròpolis a la zona de l’estació i algunes *domus* en diversos indrets de la ciutat.