Tarraco: Història i cultura romana a la península ibèrica

TARRACO

Romans arriben el 218 aC degut a la 2a guerra púnica, dirigits per Escipió que ataca un campament Cartaginès. Romans instal·len una base militar (la futura Tarragona), que dura fins al s.I aC, quan es funda la ciutat → Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. No se sap si la ciutat sorgeix en temps de Juli Cèsar o August. Hispània dividida en 2 → Citerior i Ulterior. Tarraco es convertirà en capital de la Hispània Citerior Tarraconense. Per ser capital, rep influència imperial → Es fan un temple (del que surt 1 palmera) i un Altar dedicats a August.

ESTRUCTURA

La ciutat fa pendent a causa d’un Turó, a dalt d’aquest hi ha un Fòrum Provincial, molt extens, on es troba el temple dedicat a August. Està al costat del mar. El circ separa la part alta (turó) de la baixa (inferior). A la part baixa, entre el circ i el port, hi ha la Zona Residencial (edificis modestos, carrers en pendents, sistema de clavegueram i tabernae (botigues)). Al sud-oest la Zona Colonial. Es conserven parts de la muralla, fora d’aquesta hi ha port, teatre, amfiteatre i 3 aqüeductes.

RETÒRICA I ORATÒRIA ROMANA

RETÒRICA (teoria): Poder convèncer amb la paraula. ORATÒRIA (pràctica): Art de parlar en públic. Arriben a Roma gràcies als grecs. Democràcia grega fomenta l’eloqüència davant les assemblees (s.V aC). Aristòtil classifica els discursos en 3: Genus Demonstrativum: En honor a algú. Genus Deliberativum: En assemblees. Genus Iudiciale: Per convèncer a un tribunal, en judicis. Retòrica arriba a Roma i es converteix en el centre de la cultura i prosa literària. Era el gènere més important. Formació en oratòria era la més important, perquè amb educació amb retòrica, es formen bons oradors. En època Republicana els càrrecs públics són escollits segons l'oratòria (+ importància a com parles, que al que es diu). Es conserven discursos d’època imperial i 58 de Ciceró.

(Inventio: plantejament, Dispositio: ordenar idees, Elocutio: triar paraules que usar, Actio: com es representarà, Memoria: memoritzar el discurs)

CICERÓ

Marc Tul·li Ciceró neix el 106 aC a Arpinum. Fill de família eqüestre (no adinerats). Estudia retòrica a Roma i Filosofia, fa un viatge a Atenes (complementant els seus estudis). Estava ben format, estudia a llocs de molta cultura. Amb 30 anys és advocat i inicia la seva carrera política, és Homo Novus (1r de la família en dedicar-se a política). Al 63 aC Ciceró és Pretor i Cònsol, quan és consòl, s’enfronta a la Conjuració (atemptat de cop d’estat) de Catilina (home en contra de República i perd en el judici) i el derrota. Al 60 aC, 1r Triumvirat al poder (Cèsar, Pompeu, Cras). Desterren Ciceró de Roma perquè té el poder, torna al cap d’1 any. Més tard, torna a la política i es posiciona amb Pompeu. Triumvirat acaba quan Cèsar derrota Cras i Pompeu, que és perdonat per ser amic de Ciceró. Al 45 aC mor Túl·lia, filla de Ciceró, descansa de política escrivint filosofia. Al 44 aC mor Cèsar i Ciceró torna a la política i té enemistat amb Marc Antoni i amistat amb Octavi. Al 43 aC Marc Antoni mana matar Ciceró, perquè havia escrit textos contra ell i perquè s’estava formant una aliança entre Octavi, Marc Antoni i Lèpid.

OBRES: 3 tipus. DISCURSOS (58 conservats): Catilinàries: Catilina es presenta a les eleccions i perd, vol fer Cop d’Estat. Ciceró descobreix la Conjuració i fa discursos davant del jutjat en contra de Catilina. Defensa de Miló: Acusat d’assasinat i Ciceró el defensa (redacta el discurs després del judici). Pro Archia Poeta: Poeta Àrquias acusat de no ser ciutadà romà i Ciceró el defensa. Filípiques (discursos en contra d’algú): 14 discursos en contra Marc Antoni. S’inspira en un autor grec que fa discursos en contra Filip II de Macedònia. TRACTATS DE RETÒRICA: Consells i ensenyanses per apendre a ser bon orador. Té 3 obres: De Oratore: Explica com fer un discurs. Té tres capítols: -Parts d’un discurs -Com fer un discurs (Inventio, Dispositio, Elocutio, Actio, Memoria) -Com persuadir a un públic. Brutus: Diàlge fictici entre Brutus i Cèsar on Ciceró critica la falta de llibertat. L’Orador: Tractat breu que explica com ser l’orador ideal. FILOSOFIA: Ciceró no innova, recull les idees de filòsofs grecs.