Tàrraco i Emerita Augusta: ciutats romanes a la Hispània

Tàrraco

Fou la primera gran ciutat que van fundar els romans. L’eix central sota el qual es va desenvolupar la ciutat va ser el port, peça essencial per a la funció militar que aleshores tenia el territori ibèric.

Durant la república, i a partir de la divisió que es va fer d’Hispània l’any 197 aC en dues províncies, Tàrraco va ser la capital de la Hispània Citerior.

Juli Cèsar, l’any 45 aC, va concedir-li el rang de ciutat colonial, pel seu suport a la guerra civil que el va enfrontar a Pompeu.

A l’inici de l’etapa imperial, Tàrraco va créixer espectacularment com a ciutat. Es va consolidar com la capital de la Hispània Citerior Tarraconense, i va rebre un fort impuls urbanístic. S’hi va construir el teatre i es va desenvolupar el fòrum local.

Durant el segle I dC, la ciutat va créixer encara més i la seva posició es va enfortir. Tàrraco, com a capital de la Hispània Tarraconensis, disposava de dos fòrums: un de local i un altre de provincial. Durant el segle II dC, es va construir l’amfiteatre, amb el qual la ciutat va arribar al seu màxim esplendor.

Emerita Augusta

Emerita Augusta, l’actual Mèrida, fou fundada l’any 25 aC per l’emperador Octavi August, com a enclavament des del qual els soldats van sortir cap a les guerres càntabres i com a lloc de retir dels soldats.

Emerita Augusta es va convertir en la capital de la província Ulterior de Lusitània i en una de les ciutats més pròsperes d’Hispània. Va ser un focus cultural i comercial, malgrat estar situada en una zona de continus conflictes i d’una tènue romanització.