Tàctica i Sistemes de Joc al Futbol: Guia Completa

Tàctica i Sistemes de Joc al Futbol

TÀCTICA: Ordenar o posar ordre als jugadors d'un equip, sistema en moviment, per preparar i aconseguir avantatge sobre l'adversari en atac o defensa. Història, reglament i forma de jugar.

ORGANITZACIÓ DEL JOC:

SISTEMA: Posició inicial de l'equip al terreny de joc, definida per l'entrenador, abans que la pilota estigui en joc.

TÀCTICA: Totes les accions d'atac i defensa per combatre o contrarestar l'adversari, durant el transcurs del partit amb la pilota en joc.

ESTRATÈGIA: Totes les accions que es poden desenvolupar en un partit, per aprofitar o neutralitzar qualsevol llançament a pilota parada.

SISTEMES:

Es va passar del 1-1-2-7 al 1-2-2-6 el 1874. Es passa d'un joc individualista a una forma més col·lectiva en introduir les passades. El Queen's Park va ser el primer equip en utilitzar passades curtes i llargues amb recolzament. El joc a base de passades obliga a endarrerir i es passa al 1-2-3-5 (piramidal). A partir de 1920 es passa a 1-3-2-5 o 1-3-3-4. El 1930, les tàctiques de fora de joc acaben amb la formació de mig centre d'atac, el quadre màgic de Chapman 1-3-2-2-3.

FONAMENTS DEL JOC:

L'atenció de tots pendent de la pilota. El primer atacant és el porter, el primer defensor el més en punta. Tots ataquen i defensen. La pilota va més ràpid que el jugador més ràpid. L'amo de la pilota és l'amo del joc. Si no estàs en possessió, posa't en posició. La possessió de la pilota implica densitat, sense pilota, espais lliures, etc.

APRENENTATGE DEL SISTEMA I LA TÀCTICA:

Moviments: Explicar què volem en espai reduït.

Evolucions: Camp gran sense o amb oposició passiva.

Accions: Joc real.

Accions conjuntes o combinades

Conjuntes: Barreja diversos principis, ofensius i defensius. Coincideix la jugada de l'inici al final, sense interrupció, participa tot l'equip.

Combinades: El mateix, però només treballa part de l'equip, aquells que intervenen en la jugada.

PRINCIPIS OFENSIUS: Accions tàctiques i estratègiques que desenvolupa un equip en possessió de la pilota. Desmarcatge, desdoblament, espai lliure, ritme de joc, atac, contraatac, recolzament, ajudes permanents, parets, temporitzacions, conservació de la pilota, control, joc, canvis de ritme i orientació, velocitat i progressió del joc, vigilància.

PRINCIPIS DEFENSIUS: Acció tàctica i estratègica que desenvolupa un equip quan no està en possessió de la pilota. Marcatge, replegament, cobertura, pressing, permutes, desdoblaments defensius, ajudes permanents, vigilància, temporitzacions, entrada, anticipació, intercepció, càrrega.

CARACTERÍSTIQUES DEL 1-4-4-2:

Equip ben preparat físicament, atac i defensa de l'equip constant, coneixements tècnic-tàctics amplis, les línies s'entrellacen, capacitat dels jugadors de jugar a totes les línies. Els puntes han de fer desmarcatges per crear espais lliures. En defensa, els puntes són els primers que han de lluitar per la possessió de la pilota, obrir o tancar per tallar les sortides dels contraris. Sistema eminentment defensiu quan estem al nostre camp.

Moviments bàsics:

Atac: El lliure o els 4 defenses si es juga en línia i els laterals oferiran recolzaments constants. Els migcampistes manifestaran i executaran progressions col·lectives d'almenys dos o tres homes. Els puntes amb constant mobilitat per crear espais lliures que han d'aprofitar les altres línies o el punta. La posició de partida dels puntes pot ser: dos davanters centre, oberts com a extrems, en una ala, un davanter centre i l'altre extrem, pel centre separats.

Defensa: Dos puntes són els primers que han de lluitar per recuperar la pilota, amb la finalitat de tenir la iniciativa per dominar el joc. Els homes de mig camp entren en acció directa al ser desbordats els puntes, han de tenir idees clares. Bona posició dels migcampistes respecte als puntes. Els defenses entren en acció al ser desbordats els migcampistes. L'home lliure sempre en disposició de fer cobertures basculant a la zona i el company més pròxim a la jugada. Col·locació del porter amb especial atenció si es juga en línia paral·lela provocant fora de joc.

Variants del sistema:

Ofensiva: Avançar un home de la zona mitja per darrere dels puntes, convertint-lo en 1-4-3-1-2. Permet l'entrada per bandes o centre depenent del punta.

Defensiva: Endarrerir un home del mig camp per davant de la defensa, es converteix en un 1-4-1-3-2. La funció és fer cobertura a la línia de mig camp i ofensivament tenir ajuda permanent per iniciar el joc.

Inconvenients del 1-4-4-2: No realitzar desdoblaments oportuns quan surten els laterals, davanters estàtics, no disposar d'almenys dos centrecampistes ofensius, jugadors físicament mal preparats, no saber aprofitar els espais lliures creats pels puntes.

Defensa en línia:

Es realitza per: Provocar situació de fora de joc, desorientar el contrari, obligar l'adversari a preocupar-se dels moviments del defensor, ofereix seguretat defensiva si els moviments estan ben sincronitzats.

Aspectes favorables: Provocar fora de joc sense retrocedir cap jugador, provocar fora de joc sortint a buscar el posseïdor de la pilota, bona col·locació del porter per ajudes si hi ha rebuig o pilota llarga.

Aspectes desfavorables: Molt difícil realització de cobertures, manca d'enteniment, disciplina i coordinació, pot crear problemes.