Suspensió del contracte de treball

Diferenciació Interna de la mà d’obra i agregació d’interessos

      La solidaritat esdevé eix de L’activitat sindical, en primer lloc perquè la força de treball no era (ni es) Homogènia; en segon lloc perquè en determinats moments i circumstàncies es considera Que les dissensions degudes a la defensa d’interessos particulars constitueixen Una amenaça per al conjunt; i en tercer lloc perquè certes experiències mostren Que les lluites aïllades (i enfrontades) protagonitzades per determinats Segments de treballadors estan condemnades al fracàs.

Com Es configura històricament la diferenciació interna dels tre­balladors? Quines Implicacions té respecte a la seva aproximació als sindicats?

      Els primers temps de la Industrialització evidencien no solament la diferenciació per oficis (filadors, Teixidors, estampadors...), la força de negociació dels quals té un dels seus Eixos en el control del procés productiu, sinó també entre oficials i ajudants. En l’actualitat, també hi ha diferenciació interna, encara que adopta noves Formes que impliquen nous entrebancs a l’exercici de la solidaritat; i, aquesta Diferenciació ha augmentat i crea seriosos problemes a l’organització dels Treballadors en sindicals.

Com Es materialitza la promoció i la pràctica sindicals de l’igualitarisme durant Les dècades prèvies a la crisi de 1973?

    El desplegament de la solidaritat Comporta compromisos dels treballadors a favor de 1’igualilarisme. Això s’ha Concretat en una aposta de les organitzacions dels treballadors per una Reducció de les diferències de rendes, el dret a les prestacions socials, que En un primer moment estan circumscrites als assalariats, però que després es Van estenent als no assalariats en diferents graus, segons països, i en una política De fiscalitat progressiva.

Quins Factors influeixen en la configuració de les relacions laborals a l’empresa?

       El tipus de sindicalisme que es Desplega a l’empresa, amb la seva corresponent representació, el seu abast i Les seves maneres d’acció, poden limitar les decisions que pretenen adoptar els Propietaris o gerents; d’igual mane­ra, certes resolucions empresarials o Gerencials en l’exercici de les seves facultats o prerrogatives, poden tenir Com a finalitat afeblir, si no impugnar i sortejar, l’acció i la representació Sindicals. 

Quins Són els fets significatius en les pràctiques dels empresaris en l’àmbit de les Relacions laborals?

     En primer lloc, que la Predisposició de la gerència a reconèixer i facilitar la representació i L’activitat dels sindicats al centre de treball no és gaire important, per tal Com no és aquest un objectiu empresarial; des dels primers temps del capitalisme, és una actitud que encara perdura en algunes empreses. En segon lloc, que Tampoc no és elevada la seva actitud negociadora, ni tan sols la informativa, En assumptes relacionats amb l’organització laboral i productiva, com la Contractació laboral, la mobilitat, les innovacions tecnològiques, etc.

Quins Factors poden influir en l’elaboració per part dels empresaris de distintes Estratègies sobre les relacions laborals, sobre les pràctiques que duen a terme En aquest àmbit?

      En primer lloc, el sindical: el Tipus d’acció promoguda pels sindicats a les empreses, més conflictiva o menys, Més negociadora o menys, centrada en uns aspectes o uns altres, i la seva Amplitud organitzativa i representativa, allò que al seu torn guarda relació Amb la seva concepció de la societat i de l’acció social. En segon lloc, L’estatal: les polítiques seguides pels partits governamentals poden (des)animar un desplegament determinat, i també el dels aspectes que comporta.

Quines Pautes prototípiques (tipologies) es poden distingir en les pràctiques dels Empresaris en l’àmbit de les relacions laborals?

       John Fox distingeix cinc prototipus Ideals en les relacions laborals:

       El primer tipus és el «despòtic». El seu principal tret és el rebuig frontal als sindicats i a la seva acció per Part dels empresaris. Els conflictes, quan es produeixen, solen ser molt Aferrissats i de difícil solució, atesa l’actitud refractària de les gerències, Que tenen una percepció de l’empresa «unitària». Amb freqüència, tracta Obertament els treballadors de forma explotadora.

Quins Són els primers antecedents històrics de les patronals?

       Es tracta d’un fenomen que té lloc, Amb les seves corresponents diferències, conflictes i acords, des de fa Bastants dècades. Les primeres associacions d’empresaris es constitueixen com a Resposta al repte que representen els sindicats al Segle XIX, per bé que ja Abans es coordinaven territorialment per fixar salaris, evitar «trepitjar-se» o Disputar-se treballadors els uns als altres o determinar posicions comunes Davant les reivindicacions dels treballadors. Aquestes primeres associacions Elaboren «llistes negres» per no donar feina als treballadors díscols o Contestataris, condicionen 1’ocupació a la renúncia a 1'afiliació sindical i elaboren Una plataforma per decretar el tancament patronal quan ho estimen oportú.

Quines Funcions tenen les associacions empresarials?

       Les patronals són associacions Formades per empresaris o propietaris individuals. Una de les principals Funcions és regular les relacions d’ocupació des de la seva perspectiva. Ara Bé, aquestes associacions no tenen únicament com a funció defensar els Interessos dels seus afiliats, com a contractistes de força de treball, és a Dir, patronals, sinó que també en tenen una altra: defensar els interessos Sectorials com a productors dels béns i/o serveis.

On Es troba l’origen de la idea de l’estat neutral?

     La idea de l’estat neutral deriva En bona mesura del desenvolupament del primer capitalisme. L’activitat Econòmica precapitalista està farcida de controls i obligacions, regulacions Legals de preus i salaris, dissenyats per mantenir l’estabilitat de les Relacions productives tradicionals. Ara bé, l’expansió capitalista implica el Predomini de la lògica del mercat, és a dir, que només comprant en el mercat Més barat i venent més car els empresaris poden dur a terme el procés D’acumulació bàsic per a la dinàmica capitalista.

La Intervenció de l’estat en l’àmbit econòmic després de la Segona Guerra Mundial

       Després de la Segona Guerra Mundial, bona part de les societats occidentals sota democràcies Representatives experimenten una inflexió en l’activitat dels estats, que Tornen a exercir un paper creixent en la vida econòmica i hi participen Activament. La profunda crisi econòmica que pateixen al llarg de les primeres Dècades requereix una certa coordinació i control de l’activitat econòmica.