Suspensió del contracte de treball
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 14,02 KB
Davant els diferents casos de corrupció que transcendeixen a l’opinió pública laprimera idea que li ve al cap a la ciutadania és: “cal més control”. Raona iargumenta perquè aquesta reacció instintiva pot noservirperaresi quines sónles possible solucions alternatives.
§Si tenim en compte que la corrupció a l’Estat espanyol és un fenomen fortament associat ala gestió pública, vol dir que elsector públic està llastrant la competitivitat i,per tant, el creixement econòmic. Quan passa això, hem de plantejar-nos què és el que falla en el model organitzatiu del sector públic que li impedeix ser l'element dinamitzador de l’economia . Cada vegada que tenim notícia d'un nou cas de corrupció o transcendeix a l'opinió pública un episodi de malbaratament de fons públics, una de les primeres preguntes que se solen plantejar és lade què ha fallat, perquè nohan funcionat els controls .Enel debat sociali polític sobre aquest tipus de situacions és freqüent donar per suposat que l‘administració disposava de mecanismes interns decontrolperprevenir-les, però algú ha aconseguit sortejar.La recepta solser immediata: cal reforçar els controls existents .Però en l'entorn professional dels que exerceixen funcions decontrol intern se sap que,sien el pressupost hi ha un crèdit que l'empari, és perfectament possible construir una infraestructura innecessària; i que un contracte arreglat pot tenir una tramitació formal impecable iser fiscalitzat de conformitat, perquè el tripijoc estarà sempre fora de l'expedient. És possible que, sies continuen fent els mateixos tipus de controls, es seguiran tenint els mateixos resultats, que inclouen una dosi preocupant de corrupció i malbaratament
§Si tenim en compte que la corrupció a l’Estat espanyol és un fenomen fortament associat ala gestió pública, vol dir que elsector públic està llastrant la competitivitat i,per tant, el creixement econòmic. Quan passa això, hem de plantejar-nos què és el que falla en el model organitzatiu del sector públic que li impedeix ser l'element dinamitzador de l’economia . Cada vegada que tenim notícia d'un nou cas de corrupció o transcendeix a l'opinió pública un episodi de malbaratament de fons públics, una de les primeres preguntes que se solen plantejar és lade què ha fallat, perquè nohan funcionat els controls .Enel debat sociali polític sobre aquest tipus de situacions és freqüent donar per suposat que l‘administració disposava de mecanismes interns decontrolperprevenir-les, però algú ha aconseguit sortejar.La recepta solser immediata: cal reforçar els controls existents .Però en l'entorn professional dels que exerceixen funcions decontrol intern se sap que,sien el pressupost hi ha un crèdit que l'empari, és perfectament possible construir una infraestructura innecessària; i que un contracte arreglat pot tenir una tramitació formal impecable iser fiscalitzat de conformitat, perquè el tripijoc estarà sempre fora de l'expedient. És possible que, sies continuen fent els mateixos tipus de controls, es seguiran tenint els mateixos resultats, que inclouen una dosi preocupant de corrupció i malbaratament