Suspensió del contracte de treball
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 35,07 KB
1 Tendencia de la dualitzacióexclusió i a apobresa en el capitalismedesregulat.
Al capitalisme regulat la pobresa era unidimensional, en part gracies al cercle de l’economia i la protecció social per part de les institucions que queda plasmat en l’estat del benestar. Per tant, tenir un salari t’allunyava de la posició de risc de pobresa i/o exclusió social. (El concepte d’exclusió social no existia) i tot es traduïa a que la única pobresa era la econòmica.
Durant el apitalisme desregulat això canvia. En gran mesura perque el paper de l’estat i de la societat civil s’ha reduit en pro del mercat. Això s’ha traduit en la reducció de l’EB i l’aplicació de polítiques neoliberals. Per tant, ja no podem parlar de una pobresa unidimencional, sinó que hem de parlar d’una multidimensional. La multidimensional es la dualitat entre la devilitateconomica combinada ab altres canvis de la sociabilitat.
El capitalisme desregulat tendeix a una dualitzacio social en dos blocs: els insiders i els outsiders. Els insiders son aquells que estan inclosos en el Març social, mentre que els outsiders son aqquelles persones que tenen dificultats per a desenvolupar activitats socials nominals(educació, sanitat..)
Els outsiders els podem trobar mitjansant la taxa aropa que es la que s’utilitza per a calcular si una persona esta en risc de pobresa i/o exclusió social. Aquesta es basa en tres factors, i si compleixen algun dels 3, es consideren que estan en risc de pobresa i/o exclusió social la pobresa exonomica, la baixa intensitat laboral i la carencia de 3 indicadors.
La tendencia en el capitalisme desregulat, es que, com es veu arrel del 2008, aquesta dualitzacio esta incrementant. Això es veu plasmamt en l’aparició de nous segments de la població que estan en risc de pobresa i o exclusió social. Un exemple d’aquests nou sectors es el de treballadors pobres. Ja que per culpa de la precarietat i la vulnerabilitaten termes d’ocupació, han portat a una reducció de la dignificació social del treball. Aixo juntament amb els salaris insuficients i treballs a temps parcial, passen a que tenir un salari no sigui un indiatiu d’allunyar-te de la situació de risc de pobresa i o exlusio social.
2 descriu i defensa o critica la perspectiva funcionalista i estructural funcionalista sobre lestratificacio social.
La perspectiva funcionalista es basa en l’estatus i en com aquest determina la posició social que ocupen els individus a les societats estratificades. Aquest estatus pot ser adscrit (ve donat per herencia) o adquirit (requereix un esforç).
Alhora destaquen dos elements: el rol i el grup d’estatus, on el primer s’entén per la forma que la societat s’espera que desenvolupem la nostra funcion dins del sistema social i el segon es considera una agregació d’individus els quals comparteixen o tenen un prestigi en comú.
D'altre banda, la perspectiva estructural funcionaistaentén que les accions tenen necesitat funcional la qual satisfa les nostres necesitats socials de la societat. Defensa les millors posicions (les que tenen mes prestigi) estan ocupades per aquells individus que millor realitzen les seves funcions, cosa que fa que hi hagi una motivació personal.
En un sistema de premi/castig la posició social es valora amb tres elements: quantitat d’entrenament, la utilitat social, el nombre de persoones que puguin ocupar aquesta posició. Aquesta es la clasificacio de Davis i Moore.
En el cas de Parsons, es basa en la teoria de l’acció social el qual defensa que la societat esta integrada per uns valors compresos. Aquestes intervencions socials basades en aquestes pautes d’acció han de cobrir les necessitats funcionlistes que estan cobertes per subsistemes d’interacció i estabilitat política, economica, comunicativa social i cultural.
Critiques:
- Posicions socials individuals, no grupals.
- Destaca l’hamonia i l’equilibri per sobre de la força de dominiod’explotació de classes.
- Escassa consideració de les relacions de podrperque hi ha desigualtat d’oportunitats socials?
- Difícil (i subjectiva) mesura de les posicions en termes de prestigi.
3 sorgiment formes dactuacio i dorganitzacio dels nous moviments social: com a elements didentificacio i dactuaciocolectiva.
Els nous moviments socials sorgien a pasisos de capitalisme central a finals dels 60, sorgexen en aquesta etapa com a expressió de noves demandes socials. Aquestes demandes es poden agrupar en dos, aquelles que van en contra desigualtats (LGBT, feminisme, racisme,..). Aquestes noves demandes expresen nous valors postmodernistes i antieconomistes. Alguns moviments davui en dia tenen una base material (PAH).
Els elements contectuals per al sorgiment d’aquests nous moviments socials, van molt relacionats amb la interacció entre estat i societat civil, ja que aquesta ultima redueix la seevaparticipacio en l’ambitpolitic I creix la desconfiança cap al paper de l’estat. Un altre Element important, es que, durant aquells anys, les necesitatsbasiques estan cobertes, gracies a l’EB, per tant, els moviments socials, s’allunyen de les reivindicacions historiques com el comunisme.
Les característiques organitzatives principals, es l’obertura d’auestsmovients, es a dir, que el recolzament que tenen es interclassista, ja que les persones que poden estar en un moviment no han de complir les característiques que defensa el moviment. Això es degut a que, sobretot actualent, aquests moviments venen organitzats en gran part a les xarxes socials. Això facilita, que siguin mñes fluides i descentralitzades. L’ultima característica, es que aquests nous movients socials son participatius i democratics.
Respecte a les formes daccio, podem distingir-hi dos: les directes i les visuals. Les directes son aquelles que busquen assolir un objectiu (per exemple obrir i alliberar animals que estna en granjes). Les visals son aquelles que recorren a manifestacions, moviments i performances per a influir en la opinió publica i aixi assolir els sues objectius de manera indirecta.
4 desenvoluupa concepte noves classes mitjanes destacant grups ocupacional autors.
Els autors neoweberiansconstrauen la perspectiva multidimensional de weber, que deia que la osicio dels individus en la estructura social es basava en tres criteris:l’ordreeconomic (capacitat de ercat), l’ordre social (l’estatus) i l’ordre polític (poder). Un dels conceptes més importants que diu Lockwood, es que hi ha una relació directa entre ocupació i classe.
Godhorpe parla també de la multidimensionalitat en termes de Weber, dient que la posició es basa en tres aspectes: la riquesa material, prestigi social i poder polític. A mes inclou la situació de treball, com ja deia Lockwood dintre de l’ordre economic. Basant-se en els seus aspectes, fa la seguentclassificacio:
classse de servei
Casses mitjanes
Classse treballadora
Goldhorpe, dintre de les classes mitjanes inclou els treballadors de Coll blanc (els que no treballen amb les mans a la industria), la petita burgesia i la classe treballadora alta.
Giddens, fa una estructuració molt similar a la de Goldthorpe, però dins de les classes mitjanes, ffa una clasificacio. Dintre de les classes mitjanes, inclou als Vells comerciannts, artesans, petits propietaris agrícoles, etc. Aleshores fa una distinció, dintre de la mateixa classe mitjana, entre nova classe mitjana alta (llocs de gestió, professionals) I a classe mitjana baixa (oficinistes, mestres, infermeres). En general tot I estar dividida en alta i baixa, tots els treballadors de Coll blanc estan dintre de les classes mitjnes. Ho justifiquen ja que aquestes poseeixexn mes educació i majors ooportunitat que la classe obrera, però menys nivell de sindicalitzacio i de consciencia de classe.
En general, la perspectiva neoweberiana es molt restrictia en quant a poder pertanyer a la classe treballadora. Això ho justifiquem argumentant que la classe mitja, respecte la classe obrera es diferencia en tres grans aspectes:majors credencials educatives I tecniques, majors nivells de renta, millors condicions de treball.
5 relacions entre estat, mercat i societat civil en el cap regulat I seva influ sobre desigualtats socials I també en el desregulat.
En les societats previes al capitaisme regulat, es va començar a aplicar el trylorisme per a augmentar la producci, es a dir, es ca començar a produir en massa. En aquella epoca, les societats ( mes concretament els empresairs/burgesos) tenien una maxima I la llei de bronza dels salaris. Aquesta llei deia que els salaris havien de ser el mínim indispensable per a viur. Això, com es obvi, genera unes desigualtats molt grans. En aquesta etapa previa, el mercat tenia molt pes, mentre que l’estat no tenia gairabe cap. La societat civil, per la sevva banda, tenia un pes relatiu, ja que, tenien les revolucions i les vagues com a Eina de pressió (exemple: revu russa). Al augmentar la producció i no els salaris, es va crear una gran crisi on hi havia un excés de producció molt important, i, la pocademanda feia tancar empreses, per tant, pujava l’atur i encara es crean menys demanda. Per tant, s’arriba als 30 amb el csapital que s’enfronta a les revolucions i a la crisi.
Davant d’aquesta situació, s’intentara (amb exit), una diferent intervenció de l’estat on es reforçi aquesta i perdi importancia el mercat. El principal impuls d’aquestes polítiques es Keynes. Keynes, el que pretenia era augmentar la demanda efectiva, es a dir, que la gent Poguesconsomir. Per a aconseguir aquesta demanda efectiva, el que es proposa es que hi hagi molta inversió publica, per aixi incentivar les activitats productives. La odea principal era, doncs, generar treball i disminuir les desigualtats. Tot I això es veu reflectat en la creació de l’estat del benestar. Això va ajudar a que la desigualtat es reduís en gran mesura. L’estat tambeinterve en la regulació laboral: salari mínim, jornada maxima, etc. A mes, l’estat aplica polítiques redistributives, per a reduir, encara mes les desigualtats i la conflictivitat social. Tot això porta al cercle virtual de l’economia. + productivitat, + salaris, + demanda efectiva.
L’estat fonammenta, a mes, unes bases per a la negociaciocolectiva (interacciosindicatsempresari, es a dir: mercat-societat civil).
Al capitalisme regulat se li diu l’edat d’or del capitalisme, ja que tot I que el capital segueix mamant hi ha tres factors molt positius: la plena ocupació, la millora de les condicions de vida i un augment del consum.
Aa partir dels anys 80, arrel de la crisi, es va comensar a aplicar polítiques neoliberals. Comensa el capitalisme desregulat, la principal característica, es que l’estat ha perdut molta importancia en pro del mercat.
Aquesta baixada de l’importancia de l’estat es tradueix en un augment significatiu de les desigualtats. En part per la reducció significativa de l’EB.
També per la precarització i la vulnerabilitat laboral. Tot això combinat amb mecanismes que fan que l’acciocolectiva (societat civil) es vegi molt reduida (externalització de la producció, reducció treball..) tot això ha portat a un aburgesament i a una utoidentificacio com a classe mitja que ha fet que la societat civil perdi importancia.
Aquesta relació de poder absoluta del mercat respecte a la societat civil i a l’estat ha portat a un increment de la dualitat.