El Surrealisme i Altres Corrents Artístics del Segle XX

El Surrealisme i els seus Exponents Principals

Max Ernst (1891-1979)

Va arribar a ser un dels principals exponents del Surrealisme utilitzant la tècnica del frotatge. Consisteix a fregar una mina de plom o llapis sobre un paper que es recolza en un objecte i es deixa així la seva petjada en aquest paper, amb totes les seves irregularitats.

Yves Tanguy (1900-1985)

Representa somnis deslligats de tota referència a la realitat. Els horitzons, la sensació d'infinit, la presència d'objectes misteriosos i sense correspondència amb la realitat objectiva són elements clau de la seva obra.

Joan Miró (1893-1983)

És el màxim representant del surrealisme abstracte, encara que va ser solament una fase dins de la seva producció. Els seus quadres estan plens de poesia. Pinta amb colors purs i tintes planes. L'obra clau en la seva evolució és El carnestoltes de l'arlequí (1924).

Salvador Dalí (1904-1989)

Dalí és el més escandalós i extravagant de tot el grup. Els seus quadres presenten figures impossibles fruit de la seva imaginació. El caracteritza la provocació i el seu mètode "paranoic-crític". La seva primera etapa surrealista és furiosa i àcida; les formes s'allarguen, es descomponen o resulten d'aparença equívoca. Utilitzarà al·lusions al sexe i la paranoia.

Obra principal: La persistència de la memòria.

El Surrealisme al Cinema

Provinent de la poesia i de les arts plàstiques, el cinema surrealista manté molts dels seus grans motius:

• Confusió espai-temporal.
• Un humor una mica negre, i fins i tot cruel.
• Cobra importància l'erotisme.
• La imatge cobra un nou caire, sent avaluada com un tot més que com una part.
• Importància del fosc i el muntatge, moltes vegades arbitrari.
• Mostra un univers oníric.
• Ideat al marge de tota estètica i moral.
• Utilitzat per criticar i escandalitzar.

Luis Buñuel (1900-1983)

Va ser un director de cinema espanyol. Malgrat les fites cinematogràfiques assolides al seu país natal amb Viridiana (1961) i Tristana (1970), la gran majoria de la seva obra va ser realitzada o coproduïda a Mèxic i França, a causa de les seves conviccions polítiques i a les dificultats imposades per la censura franquista per filmar a Espanya.

Obra destacada: Un gos andalús (1929). El manifest surrealista del cinema. Una col·lecció de somnis i bogeries sortides de les inquietes ments de Dalí i Buñuel. El títol, una possible referència negativa al tercer vèrtex del triangle de genis, Federico García Lorca.

Expressionisme

És un corrent artístic que té com a fi buscar l'expressió dels sentiments i les emocions de l'autor més que la representació de la realitat objectiva. Tracta de representar l'experiència emocional en la seva forma més completa, sense preocupar-se de la realitat externa. En la pintura, per exemple, es caracteritza pels colors agressius o tacats, la convulsió de les línies, les formes disgregades, les línies fracturades, contorsionades o ondulants. Un exemple el tenim en El crit de Edvard Munch.

Característiques de De Stijl i Neoplasticisme

• Cerca de la renovació estètica i de la configuració d'un nou ordre harmònic de valor universal, eliminant tot el superflu fins que preval només l'elemental.
• Depuració de les formes fins a arribar als seus components fonamentals: línies, plànols i cubs.
• Plantejament totalment racionalista.
• Estructuració a força d'una harmonia de línies i masses acolorides rectangulars de diversa proporció, sempre verticals, horitzontals o formant angles rectes.

Autors destacats:

• Piet Mondrian
• Theo Van Doesburg