Suports d'Informació: Paper, Microformes i Magnètics

La diversitat de suports d'informació

El paper

El paper constitueix el suport tradicional i aclaparadorament majoritari fins a la dècada dels vuitanta del segle XX. Amb tot, a partir dels anys setanta, i sense que en cap cas en minvés l’ús de manera dràstica, el paper va començar a perdre protagonisme a causa de l’aparició i la subsegüent explotació comercial d’altres suports que tenen una sèrie d’avantatges molt vinculats a la rendibilitat dels sistemes d’informació.

Avantatges del paper

1. Fàcil consultabilitat. Es pot accedir a la informació que conté sense necessitat d’emprar un aparell de lectura.
2. Dificultat de modificar-ne el contingut, la qual cosa li confereix un elevat valor juridicolegal.
3. Reproducció molt senzilla.
4. Tradicionalment ha estat un suport de conservació centenària.

Inconvenients del paper

1. Impossibilitat de tractar i recuperar la informació amb rapidesa.
2. Reducció creixent de la seva durabilitat a causa de l’escassa qualitat de les matèries primeres i dels mitjans tècnics d’impressió.
3. Profusió de diferents mides, la qual cosa dificulta la normalització de les capses o caixes, sobretot en el cas del paper continu d’ordinador.

Les microformes

La microfotografia permet de transferir sobre una pel·lícula per procediment fotogràfic les informacions contingudes sobre un suport tradicional en paper o sobre una banda magnètica. Les seves aplicacions tècniques han donat lloc a distintes modalitats de microformes: el microfilm i la microfitxa.

Microfilm

Film que conté una sèrie de fotogrames de publicacions, documents, etc., a una escala molt reduïda.

Microfitxa

Pel·lícula en forma de fitxa que conté fotogrames molt reduïts de documents escrits.

Avantatges de les microformes

1. Suport força durable que arriba fàcilment als cent anys.
2. Fàcil manipulació gràcies al sistema de recuperació òptica de les imatges. La recerca de la informació desitjada s’ha dinamitzat en utilitzar sistemes més o menys automatitzats.
3. Reproducció senzilla amb l’ajuda de procediments fotogràfics i electrònics.
4. Gran estalvi d’espai en volum i consegüent reducció del pes.
5. Compatibilitat amb els sistemes informàtics. Permet la transferència de la informació emmagatzemada sobre suport magnètic (sistema COM) i viceversa, del microfilm a un suport magnètic (sistema CIM).

Inconvenients de les microformes

1. Només es pot consultar mitjançant un aparell de lectura específic.
2. No permet de fer anotacions ni esmenes. No admet l’agregació o la intercalació de nous documents.
3. Elevat cost de manteniment i servei, molt superior al de conservació dels originals en paper. Conservació delicada.
4. El procés de preparació dels documents originals per a la microfilmació és lent i costós econòmicament.
5. Element probatori de valor controvertit.

Els suports magnètics

Els suports magnètics han evolucionat considerablement en els darrers anys. Si bé inicialment es presentaven en forma de cintes de llargària i durada variables i en discos rígids, més tard, el suport s’ha transformat en discos flexibles de distints formats. Els suports magnètics actuals (bandes, discos, disquets) són polivalents i permeten de fixar informacions visuals, amb so o sense.

Avantatges dels suports magnètics

1. Facilitat de manipulació, recuperació i actualització de la informació.
2. Gran capacitat d’emmagatzematge de dades.
3. No exigeix cap mena d’agrupament físic de la informació en forma de dossiers o expedients.
4. Es pot reproduir molt fàcilment sobre paper, microfilm o qualsevol tipus de suport magnètic.
5. Gran estalvi d’espai.
6. Grans recursos tecnològics.

Inconvenients dels suports magnètics

1. La consulta s’ha de realitzar amb l’ajuda d’un aparell de lectura específic.
2. Suport molt fràgil, fàcilment degradable per la incidència dels camps electromagnètics, la pols, la humitat i els canvis bruscos de temperatura.
3. Facilitat d’alternar-ne el contingut, la qual cosa li dóna un escàs valor probatori i en dificulta la utilització en el futur com a document o testimoni històric.
4. S’ha arribat a un cert límit en la capacitat de concentració de la informació.