Suports d'Enregistrament i Característiques Tècniques

Cintes magnètiques:

• Característiques:
• Perdues de qualitat d'imatge a mesura que es fan còpies.
• Economiques.

Història dels Formats:

• 1956: Primeres cintes Quadruplex, que es tallaven per realitzar el muntatge igual que es fa amb la pel·lícula cinematogràfica.
• 1971: Sony comercialitza el sistema U-Matic LB (orígens del ENG).
• 1974: Sony presenta el VCR domèstic Betamax.
• 1976: JVC presenta el VHS.
• 1981: Sony introdueix el Betacam, mundialment acceptat en ENG. Qualitat superior al U-Matic.
• 1983: Apareix el format 8 mm per al sector domèstic.
• D1: Format d'enregistrament digital magnètic creat per Sony el 1986. Format sense compressió, considerat com el de major qualitat, robustesa i fiabilitat. Format 720x600 píxels. Màxim 94 min.
• Betacam SP: Apareix el 1987, Superior Performance (SP) amb major qualitat en la imatge, ja que s'augmenta l'ample de banda de la luminància. Màxima durada 110 min.
• D2: 1988, Sony, un VTR digital en vídeo compost D-2. Utilitza una cinta de ¾''. Sense compressió. Màxim 221 min.
• D3: 1989, NHK i Panasonic. Originalment es deia DX, l'avantatge respecte als anteriors formats era que incorpora un camcorders (càmera + magnetoscopi).
• HI 8: 1990, Sony, mercat domèstic. Alta durada dels cassettes.
• Betacam Digital: 1993, Sony, definició en format PAL de 625 línies a 50 Hz és de 720 x 608 píxels. Compatible amb Betacam SP. Fins a 124 min.
• D5: 1994, Panasonic, format digital d'1/2 sense compressió basat en el D3.
• DVC PRO: 1995, Panasonic, presenta els formats d'1/4 D-7 DVCPRO i DVCPRO50. Formats d'enregistrament digital en components basats en el format domèstic DV.
• Betacam SX: 1996, Sony presenta també les cintes DVCAM, i al mercat domèstic apareix el DV domèstic. És l'estàndard de comunicació i transmissió digital per excel·lència. La compressió aproximada és de 10:1.
• HDCAM D-11: 1997, Sony, basat en el Betacam Digital. Alta definició en components, 24 fps.
• DVCPRO100 D-12: 1998.
• DV: Sistema de vídeo digital per components. Ha estat l'estàndard de comunicació i transmissió digital per excel·lència. L'èxit del format ha fet que JVC, Sony i Panasonic desenvolupessin les seves pròpies cintes amb el format DV. Ha suposat una revolució, ha democratitzat el vídeo.

Usos:

• D1: Publicitat i cinema.
• D2/D3: No s'usen a Espanya.
• D4: Mala sort, Japó, i no s'utilitza.
• D5: JJOO Barcelona 92.
• D6: Massa costos, només s'usa en telecinat.
• D7: S'utilitzen per a periodisme electrònic ENG. També s'estan usant molt als canals temàtics de televisió per satèl·lit.
• Betacam Digital s'utilitza per a cinematografia digital.
• Futura televisió en HD, són adequats el D9-HD, HDCAM, HD-D5, DVCPRO-HD, D6.

Nous Suports:

• XDCAM: 2003, Sony, va introduir el vídeo disc amb sistema XDCAM, que emmagatzemava en una sola cara 23,3 GB de dades.
• P2: Panasonic 2004, targetes de memòria flash. De 4 GB fins a 32 GB.
• HD-DVD vs. Blu-ray: Guerra de formats òptics per continguts d'alta definició, que va durar fins al 2008, moment en què Toshiba va retirar el suport al HD-DVD.
• HD-DVD: 15 GB per capa.
• Blu-ray: Fa servir un làser blau. Incorporen un sistema millorat de codificació de dades que permet empaquetar encara més informació.
• BD-RE (reescriptible), BD-R (gravable) i BD-ROM (només de lectura) com a part de la versió 2.0 de les especificacions del Blu-ray. TDK i Panasonic han desenvolupat una versió de 200 GB.