Suport Vital Bàsic i Desfibril·lació: Guia Completa

Introducció

En l'avaluació d'emergència, una de les situacions més greus que ens podem trobar és l'aturada cardiorespiratòria (ACR), que posarà fi a la vida de la persona en pocs minuts si no s'actua ràpidament i correctament.

En aquesta situació cal iniciar la ressuscitació o reanimació cardiopulmonar (RCP).

La ressuscitació cardiopulmonar

La ressuscitació cardiopulmonar (RCP) és el conjunt de maniobres destinades a restablir les funcions vitals, momentàniament interrompudes per una aturada cardiorespiratòria.

• La RCP substitueix la respiració i la circulació sanguínia aturades.
• Manté la funció cerebral fins que es recuperin la respiració i la circulació espontànies.
• La RCP s'ha d'iniciar immediatament, perquè això augmenta les possibilitats de supervivència de la víctima.

El suport vital

La RCP aplicada en situacions de primers auxilis es coneix com a suport vital.

S'aplica:

• Als llocs on es troba la víctima.
• Amb els recursos de què es disposi.

L'objectiu del suport vital bàsic és garantir l'aportació d'oxigen als òrgans vitals fins a l'inici del suport vital avançat.

Nivells d'atenció:

Suport vital bàsic (SVB). L'aplica personal no sanitari. Consisteix en:

• Compressions del tòrax i insuflació dels pulmons amb aire expirat.
• Utilització de desfibril·ladors.

Suport vital bàsic (SVB) i desfibril·lació externa, són tècniques de primers auxilis que ajudaran a mantenir la persona que ha patit una aturada cardiorespiratòria (ACR) amb vida el temps suficient perquè arribi l'ajuda sanitària, que farà el suport vital avançat (SVA).

Suport vital avançat (SVA). L'aplica personal sanitari.

Programes d'accés públic a la desfibril·lació (APD)

• Es pot afegir el Desfibril·lador Extern Automàtic o Semiautomàtic (DEA o DESA) a les maniobres de Suport Vital Bàsic.
• Que els DEA / DESA estiguin a l'abast de tothom en llocs on hi hagi moltes persones.
• Que en aquests llocs hi hagi persones que sàpiguen localitzar-los i utilitzar-los.
• Generalment, és prestat per personal no sanitari i s'inicia en el moment en què es produeix l'emergència.

Aturada Cardiorespiratòria (ACR)

Què és? L'aturada cardiorespiratòria (ACR) és la interrupció brusca i inesperada de la funció circulatòria i respiratòria espontània, amb la conseqüent interrupció d'arribada d'oxigen als teixits.

El cervell es veu afectat per la manca d'oxigen, de tal manera que, en qüestió de minuts aquesta manca d'oxigen provoca danys irreversibles al cervell i la mort cerebral en vuit o deu minuts.

Si no actuem de forma ràpida i correcta, l'ACR pot posar fi a la vida de la persona.

Com la podem identificar?

Per identificar una ACR s'ha d'observar si la persona presenta:

• Pèrdua de coneixement i, per tant, no respondrà a estímuls verbals ni motors.
• Absència de respiració, és a dir, no s'hi apreciaran moviments respiratoris, ni es notarà la sortida d'aire a la galta del socorrista.

Causes:

• Per una aturada respiratòria: hi ha circumstàncies en les quals es produeix una aturada respiratòria i el cor continua funcionant de tres a cinc minuts fins que l'absència d'oxigen origina un cessament de la funció cardíaca. Entre les possibles causes d'una aturada respiratòria hi ha intoxicacions, obstrucció de la via aèria, trastorns del sistema nerviós central, traumatismes toràcics... És la causa més freqüent en nens.
• Per una aturada cardíaca: provoca la manca d'oxigen en òrgans vitals com ara el cervell, produint-se a l'instant l'aturada respiratòria. És la causa més freqüent en persones adultes.

Protocols d'actuació ACR:

L'ILCOR és l'acrònim de l'International Liaison Committee on Resuscitation, és a dir, el Comitè de Coordinació Internacional sobre la Ressuscitació. Aquest comitè es va fundar el 1992 i està format per les següents institucions:

La funció de l'ILCOR és identificar i examinar els coneixements rellevants per al suport vital bàsic i suport vital avançat i buscar un consens en les recomanacions de tractament; això es fa cada 5 anys.

En la Conferència Internacional de Consens, els revisors experts presenten les proves, projectes i les conclusions, que són discutides pels grups de treball durant la conferència i d'aquí en surten les recomanacions provisionals, que són revisades per les organitzacions membres de l'ILCOR i el consell editorial.

Aquesta estructura garanteix que les recomanacions finals són producte d'un vertader consens internacional.

La institució que representa els europeus dintre de l'ILCOR és l'European Resuscitation Council (ERC).

A escala d'Espanya, trobem El Consejo Español de Resucitación Cardiopulmonar (CERCP).

Pel que fa a Catalunya, Consell Català de Ressuscitació (CCR).

La ressuscitació cardiopulmonar

La cadena de supervivència

La cadena de supervivència és una successió de quatre passos o baules que s'han de seguir quan es presencia una aturada cardiorespiratòria o se'n preveu l'aparició imminent.

La cadena de supervivència

1. Reconeixement precoç i petició d'ajuda

Respon a estímuls? Respira? Suposa reconèixer ràpidament la possible aturada cardíaca i respiratòria i trucar als serveis d'emergències: 112

Què ens poden preguntar al 112? La identificació de qui truca, el motiu de la trucada, la localització del lloc del succés, el nombre de víctimes i el seu estat, els possibles riscos afegits, les mesures que s'estan adoptant.

2. Ressuscitació Cardiopulmonar precoç

Es durà a terme per les persones que han presenciat l'aturada, pocs segons després d'haver avisat. Si la persona que truca no està formada en RCP, l'operadora o operador telefònic d'emergències la instruirà sobre com cal actuar.

Perquè sigui eficaç s'han d'iniciar les compressions toràciques immediatament, si s'espera els serveis d'emergència sense fer res, el més probable és que la víctima mori.

3. Desfibril·lació precoç

Amb un dispositiu desfibril·lador d'accés públic, utilitzat per la persona que està atenent la víctima. Consisteix a administrar al cor, de manera precoç, una descàrrega elèctrica controlada amb un desfibril·lador, per reiniciar "des de zero" l'activitat del cor per recuperar el seu ritme normal.

Si la desfibril·lació té lloc entre els 3 i els 5 minuts del col·lapse s'aconseguiran taxes de supervivència del 70%.

4. Suport vital Avançat i cures post ressuscitació

Aquesta quarta baula/anella és el darrer pas de la cadena de supervivència i pretén la restauració de les funcions vitals interrompudes per part de l'equip especialitzat.

La ressuscitació cardiopulmonar

La cadena de supervivència

Les quatre anelles/baules estan estretament relacionades, de manera que si alguna falla provocarà que no s'obtinguin resultats positius en termes de supervivència de la víctima.

Els algoritmes de suport vital bàsic

L'algoritme de SVB és una seqüència d'instruccions que s'han de seguir quan atenem una aturada cardiorespiratòria.

En primers auxilis es contemplen:

• Algoritme de SVB per a persones adultes.
• Algoritme de SVB pediàtric i lactant.
• Algoritmes d'OVACE per a persones adultes i pediàtric.

Un dels punts claus de les Guies de l'ERC és la recomanació d'activar al més aviat possible la cadena de la supervivència, ja que una reanimació cardiopulmonar (RCP) precoç i efectiva disminueix la mortalitat de les víctimes.

En primers auxilis, entenem com a algoritme, els passos seqüenciats i ordenats d'una manera gràfica.

Algoritme actuació SVB PERSONA ADULTA

El suport vital bàsic en adults

Actualment, se segueixen els protocols i les especificacions de les Guies de l'ERC 2021. En aquestes publicacions queda clar que cada vegada l'algoritme d'actuació es va fent més senzill amb el propòsit que la ciutadania el recordi i sigui capaç d'actuar per salvar vides.

En les guies ERC 2021 marca com a punts claus:

• Aprendre tècniques d'RCP.
• Reconèixer l'aturada.
• Trucar al 112.
• Començar compressions toràciques i ventilacions 30:2.
• Aconseguir un DEA.

Primera actuació: està conscient?

Tenir la seguretat d'estar en una zona sense perill abans de començar l'assistència.

Començar comprovant si està conscient: estímul verbal i estímul mòbil per comprovar resposta:

Si respon:

• Deixar la persona en la posició en què estava.
• Continuar amb l'avaluació urgent.
• Demanar ajuda, actuar segons convingui.

Si no respon. Està inconscient, llavors:

• Demanar ajuda sense abandonar la persona.
• Posar la víctima en decúbit supí i obrir-li la via aèria.

Obrir via aèria: maniobra front-mentó:

La maniobra front-mentó facilita l'entrada i sortida de l'aire:

1. Posar una mà al front de la víctima i els dits de l'altra subjectant-li el mentó.
2. Empènyer suaument el front cap enrere i alhora elevar el mentó.

Amb aquesta maniobra:

• S'estén el coll i se li obre la via aèria.
• Es desplaça la mandíbula cap endavant i separa la llengua de la faringe.

No s'ha de dedicar més de 10 segons a fer tot això. Si hi ha respiració agònica (respiració lenta i forçada), es considera que la víctima no respira normalment, que està en aturada cardiorespiratòria i requereix reanimació cardiopulmonar.

Respira amb normalitat?:

Des de la posició front-mentó es valora respiració. S'esbrina amb les comprovacions veure, escoltar i sentir.

Si respira hem de:

• Col·locar-la en PLS (Posició Lateral de Seguretat).
• Sol·licitar assistència professional.
• Fer un seguiment periòdic.

Si no respira o no ho fa amb normalitat hem de:

• Trucar al 112.
• Iniciar les maniobres de ressuscitació.

Si no tens plena certesa que la respiració és eficient, actua com si no ho fos.

Trucar al servei d'emergències:

• Trucar al 112 per activar l'alerta.
• Transmet la informació a l'operador o operadora.
• Segueix les seves pautes i instruccions:
  • Per al reconeixement de l'ACR.
  • Per aplicar la RCP.
• Mantén-te al costat de la víctima.
• Indica a algú que vagi a buscar un desfibril·lador.

La víctima no està conscient i no respira: Apliquem mesures de ressuscitació

• Aplicar maniobres de ressuscitació en cicles de:
  • 30 compressions toràciques.
  • 2 respiracions de rescat.
• Les compressions del tòrax de la persona en ACR:
  • Espremen el cor entre l'estèrnum i la columna.
  • Es buida el cor impulsant la sang cap a les artèries.
  • En deixar de fer pressió, el cor es torna a omplir passivament.
• Aquestes maniobres substitueixen la funció del cor.

Com farem les maniobres de ressuscitació: COMPRESSIONS

1. Posar la víctima en decúbit supí sobre un plànol dur.
2. Col·locar-nos de manera que puguem fer força des de dalt.
3. Posar el taló de la mà dominant en el centre del tòrax i el taló de l'altra mà sobre el primer.
4. Mantenir els braços estirats.
5. Flexionar els malucs i deixar caure el pes del tronc per empènyer 4-5 cm l'estèrnum de la víctima, amb una freqüència aproximada de 100 vegades per minut.
6. Relaxar la pressió un moment, però sense separar les mans del seu pit.
7. Repetir els cicles de compressió/relaxació.

Com farem les maniobres de ressuscitació: VENTILACIONS

Després s'han de realitzar 2 ventilacions efectives. La tècnica més habitual és el boca a boca, que s'aplica d'aquesta manera:

1. Practicar de nou la maniobra front-mentó i:
   • Tapar el nas amb els dits índex i polze d'una mà.
   • Obrir la boca amb l'altra mà, mantenint la barbeta aixecada.
2. Fer una inspiració profunda i insuflar aire.
3. Comprovar que el tòrax de la víctima s'aixeca i s'eixampla.
4. Si és efectiva, apartar la boca i deixar que el tòrax es buidi passivament.

Després de les dues ventilacions, reprendre les compressions toràciques.

Si les dues ventilacions NO SON EFECTIVES:

Si la insuflació no ventila, segurament hi ha algun objecte obstrueix el pas de l'aire a la boca o la faringe.

Haurem de revisar la boca de la víctima per si apreciem el cos estrany:

• Si el veiem i és accessible, l'extraurem amb dos dits, protegits amb un mocador o una gasa.
• Si no el veiem, no el buscarem a cegues amb els dits.

Tornarem a practicar la maniobra front-mentó i continuarem la ressuscitació amb compressions toràciques.

Quan deixarem de prestar l'RCP

Els cicles de ressuscitació continuen fins que:

• La víctima es mogui o respiri espontàniament.
• Arribin els equips d'emergències.
• Nosaltres com a socorristes, arribem a l'extenuació.

Algoritme actuació SVB PEDIÀTRIC

El suport vital bàsic pediàtric:

Recordem que, en menors, la majoria d'aturades són per causa d'asfíxia.

Començarem amb ventilacions de rescat, i, en algunes ocasions, la situació d'emergència es resol.

Primeres actuacions:

1. Determinar si el menor està conscient, NO SACSEGEM, estimulem peuets, manetes...
2. Demanar ajuda a les persones del voltant.
3. Obrir la via aèria mitjançant la maniobra front-mentó:
   • En infants l'extensió del coll no ha de ser tan pronunciada.
   • En lactants ha de ser neutra.
4. Valorar si hi ha respiració i si aquesta és suficient (Mirar, escoltar, sentir).
5. Si la respiració no és normal i suficient, es fan immediatament 5 ventilacions, sense avisar als serveis d'emergències.

Primeres actuacions:

Respecte a les ventilacions de rescat, s'ha de:

• Tenir seguretat que la via aèria està oberta.
• Cobrir amb la nostra boca, el nas i la boca de víctima (lactants) i només boca (infants).
• Insuflar volums petits.

Ventilacions de rescat: Efectives:

• Practicar 5 ventilacions i comprovar si la menor es mou, tus o respira:
  • Si respira, deixar-la en PLS.
  • Si no respira o les respiracions no són efectives, continuar amb les ventilacions fins que recuperi la funció.
  • Si no hi ha resposta, iniciar un cicle de 30 compressions toràciques.

Ventilacions de rescat: NO Efectives:

• Si no són efectives, la via pot estar obstruïda. Hem de:
  • Mirar l'interior de la boca i, si localitzem qualsevol objecte que produeixi l'obstrucció, el traurem.
  • Si no pot extreure's, tornarem a obrir la via i realitzarem noves insuflacions, procurant aconseguir almenys dues d'elles efectives.
  • Si no s'aconsegueixen insuflacions efectives, passar a les compressions toràciques.

Les compressions toràciques:

• Iniciar les compressions immediatament després de les ventilacions que no han recuperat l'infant.
• Són cicles de 30 compressions toràciques + 2 ventilacions.
  • En infants. Comprimir amb el taló d'una sola mà o de les dues.
  • En lactants. Menors d'un any:
    • Amb els polzes d'ambdues mans.
    • Amb el dit mitjà i anul·lar d'una mà.

Ús de Desfibril·lador: Fibril·lació ventricular i mort sobtada

La fibril·lació ventricular és un trastorn del sistema elèctric del cor, en el qual els impulsos elèctrics estan descoordinats de manera que les contraccions de les fibres miocardíaques són ineficaces per impulsar la sang.

Les persones amb més risc de fibril·lació són les majors de 40 anys, les fumadores i les que prenen substàncies tòxiques o drogues.

La desfibril·lació

La desfibril·lació és la detenció de la fibril·lació ventricular mitjançant una descàrrega elèctrica apropiada, subministrada per un desfibril·lador, que permet que el cor torni al ritme normal.

El desfibril·lador

El desfibril·lador és un dispositiu que analitza el ritme cardíac, identifica les arrítmies que es poden resoldre i administra una descàrrega elèctrica amb la finalitat de restablir el ritme cardíac.

Segons el grau d'autonomia, hi ha dos tipus de desfibril·ladors:

• El desfibril·lador extern automatitzat (DEA).
• El desfibril·lador extern semiautomatitzat (DESA).

DESA (desfibril·lador extern semiautomàtic)

És un aparell d'una mida aproximada de 30 × 30 cm, amb 9 cm de gruix, i un pes de 2,75 kg.

Resistent als cops i a les interferències elèctriques. Impermeable i pot treballar a temperatures d'entre 0 i 50 °C. No emet ones electromagnètiques.

Disposa de:

• Dos o tres botons.
• Dos elèctrodes.
• Un altaveu.
• Una pantalla indicadora.
• Un lot de bateries d'un sol ús.

Desfibril·ladors al carrer:

La idea és que aquests aparells estiguin a l'abast de tothom en els llocs on es trobi una gran quantitat de gent.

Es pretén que en aquests llocs hi hagi treballadors i treballadores que sàpiguen on estan els aparells i com utilitzar-los.

Algoritme actuació SVB amb ús del DESFIBRIL·LADOR ADULT

1. Iniciar l'algoritme de SVB.
2. Cal demanar que truquin al 112 mentre s'aconsegueix el desfibril·lador.
3. Mentre no n'hi hagi, fer la RCP bàsica.
4. Quan arribi, mentre es continua la RCP, una altra persona el col·locarà al costat de la víctima i el posarà en marxa. Mentre s'ha de:
   • Deixar el pit de la víctima descobert.
   • Rasurar els pèls del pit, si convé.
   • Assegurar-se que el tòrax està net i sec.
5. Seguir les instruccions del DESA: Col·locar elèctrodes.
6. Seguir indicacions: endollar el connector a l'aparell. Després interrompre les compressions i assegurar-se que ningú toqui a la víctima.
7. Si la víctima té una fibril·lació: «Descàrrega aconsellada» i «prémer el botó intermitent de descàrrega». Si està en asistòlia, ho indicarà i caldrà reprendre la ressuscitació.
8. En prémer el botó de descàrrega, un so d'intensitat creixent indicarà l'alliberament d'energia.
9. Després, s'ha de reprendre immediatament la ressuscitació.
10. L'aparell tornarà a començar el procés d'anàlisi.
    • Si no és necessari repetir la descàrrega, l'aparell ho indicarà.
    • Si segueix en fibril·lació, l'aparell demanarà iniciar la segona descàrrega.
11. Repetir el cicle RCP–anàlisi– descarrega fins que, es doni algun dels tres supòsits que hem vist de finalització del SVB.
12. Si recupera l'activitat, donar-li el suport necessari i deixar connectat el DESA.

Actuació SVB amb ús del DESFIBRIL·LADOR PEDIÀTRIC

En els infants amb ACR, si només hi ha un rescatador/a, ha d'iniciar immediatament l'RCP com s'ha descrit anteriorment. En els casos en els quals la probabilitat d'un ritme primari desfibril·lable és molt alta, com en el col·lapse sobtat presenciat, si és fàcilment accessible, pot recollir i aplicar ràpidament un DEA (en el moment de trucar als serveis d'emergència).

En cas que hi hagi més d'un rescatador/a, un segon rescatador/a ha de demanar ajuda immediatament i després recollir i aplicar un DEA (si és factible).

Si és possible, utilitzeu un DEA amb atenuador pediàtric en lactants i infants menors de 8 anys. Si no està disponible, utilitzeu un DEA estàndard per a totes les edats.

Recentment, s'ha acceptat per la American Heart Association (AHA) i pel European Resuscitation Council (ERC) que els desfibril·ladors externs automàtics (DEA) puguin ser utilitzats en pacients pediàtrics entre 1 i 8 anys.

Preferentment, l'aparell desfibril·lador descarregarà una dosi pediàtrica que pot ser obtinguda mitjançant atenuadors de dosis col·locats al connector o al cable dels pegats.

Els algorismes de detecció de ritmes hauran de presentar una elevada sensibilitat per al reconeixement de ritmes pediàtrics. De moment no existeixen evidències per recomanar o no l'ús del DEA en menors d'1 any.