Suport Familiar Integral: Teràpia, Mediació i Serveis Socials

Intervencions de Suport Familiar

Intervencions Preventives

Protecció de famílies en general i pretén reforçar les pròpies capacitats.

Intervencions Educatives i Assistencials

Les famílies sense crisi tenen necessitat de recolzament o ajudes. El seu objectiu és oferir els recursos necessaris i enfortir la comunitat.

Intervencions amb Serveis Alternatius

Per a famílies que es troben en crisi i necessiten teràpia o reeducació.

Pla de Suport Familiar: 4 Objectius Clau

El pla de suport familiar busca:

• Incrementar la qualitat de vida de les famílies.
• Fomentar la solidaritat intergeneracional.
• Recolzar la família per a la seva cohesió social.
• Donar recolzament a la família en situació de risc social i altres situacions especials.

Teràpia Familiar

La teràpia familiar assessora, intervé i tracta aquelles famílies que ho necessiten, amb l’objectiu d’orientar-les i ajudar-les a solucionar les situacions de conflicte o crisi que puguin estar passant. És un procés evolutiu entre un professional (terapeuta) i la família. Al llarg del procés es defineix el problema i s’aporten solucions.

Models de Teràpia Familiar

Teràpia Estructural de Família

Els terapeutes es centren en les activitats i en les interaccions que es produeixen entre els membres de la família per poder conèixer l’estructura familiar.

Teràpia Estratègica de Família

Parteix de la idea que tota conducta és un acte de comunicació i, en conseqüència, els símptomes es simbolitzen a través de la comunicació entre els membres. S’interpreten els símptomes com metàfores que descriuen alguna característica del sistema familiar. Es troba la família estancada en un procés del cicle vital.

Teràpia Intergeneracional de Família

Aquest model identifica la família i el seu problema a partir de la dinàmica psicològica que s’ha transmès de generació en generació. Estudia el passat familiar per a poder treballar el present i elabora una teoria que ajuda els seus professionals a planificar una línia terapèutica a través del temps.

Teràpia Experiencial de Família

Parteix de la idea que les persones tenen dret a ser elles mateixes, però que a causa de les necessitats socials i familiars es veuen obligades a suprimir la seva identitat individual i llavors es donen a conèixer i es fan entendre a través de la família.

L’Escola de Milà

Estan qualificades com a teràpies constructivistes i, per tant, defensen que una situació concreta es pot interpretar de diverses maneres. Per tant, el que es pregunten és quin enfoc és el millor per a la família. Aquests terapeutes van desenvolupar un enfoc sistemàtic que tenia tres passos a seguir:

Elaboració d’Hipòtesis

El terapeuta construeix una hipòtesi amb la informació que té i això li serveix com a punt de partida de la investigació.

Circularitat

Habilitat que té el terapeuta per treure informació/indagar per saber de quina manera una tercera persona veu una relació entre dues persones.

Neutralitat

Capacitat del terapeuta a no posicionar-se davant les postures que tenen les persones implicades.

A partir d’aquesta anàlisi es pot buscar una connotació positiva a qualsevol conducta que aparentment manté el problema i així veure com i perquè els membres de la família podrien estar alimentant el problema d’amagat.

Teories del Canvi en Teràpia Familiar

Podem trobar dues posicions fonamentals respecte a les causes que provoquen el canvi:

Canvi a l'Entorn Natural

Veu el canvi com una part intrínseca i inevitable de l’evolució de l’ésser i de la família. Aquesta evolució implica una sèrie de períodes de canvis i estabilitat, i el terapeuta busca la relació entre el problema i el canvi evolutiu.

Canvi en el Context Terapèutic

Creu que el canvi s’origina en el moment en què hi ha una interacció entre el terapeuta i la família i que aquesta es produeix durant les sessions que es fan.

Fases de la Teràpia Familiar

Procés de Derivació

És un procés a través del qual s’inicia la teràpia familiar. Es produeix quan algú detecta que hi ha un problema i se suggereix aquest recurs per solucionar-lo.

Procés de Participació o “Joining”

El terapeuta ha de demostrar a la família la capacitat d’empatia que té i utilitza diferents tècniques i maneres de relacionar-se que afavoreixen crear vincles de confiança.

Contracte Terapèutic

Pot ser verbalitzat (un compromís). S’estableixen els objectius i expectatives del procés i això influirà directament en la cooperació entre el terapeuta i l’individu.

Recollida d’Informació

A part de les dades formals, es poden recollir dades perceptuals i dades conductuals.

Procés d’Acollida

Té dos passos:

Contacte Telefònic

És el primer contacte que fa el terapeuta amb la família. Es fa per telèfon i el terapeuta obté la informació i dona informació de com anirà el procés, quins passos se seguiran i qui ha d’anar.

L’Entrevista

És el moment d’intercanvi entre la família i el terapeuta. Es decideix el qui, el què, on i quan de la teràpia familiar.

Etapes del Procés Terapèutic

Quan una família va a teràpia és perquè coneixen la problemàtica que tenen i, a més, potser hi ha hagut un intent de cooperació o esforç per arribar a una solució. Hi ha 4 etapes:

1. Foment del primer contacte.
2. A partir de la informació de cada membre de la família, el terapeuta obté una visió individualitzada del problema.
3. S’afavoreix la interacció familiar a partir del diàleg sobre el problema. La finalitat és conèixer i comprendre el funcionament familiar.
4. Es vol aconseguir una formulació dels canvis que la família vol aconseguir a través de la teràpia per finalment fixar uns objectius conjuntament amb el terapeuta.

Mediació Familiar

La mediació familiar es pot explicar com una forma alternativa de resoldre conflictes propis de la ruptura familiar (assignació de custòdia, residència dels fills, règim de visites...). La mediació intenta augmentar la comunicació entre les parts recordant el cost del conflicte i les conseqüències de les baralles sense resoldre. Els membres de la parella que van al servei de mediació tenen el dret i el deure de decidir i, per tant, han de ser els protagonistes de les seves decisions. Per tant, el mediador tan sols facilita el procés de presa de decisió.

La mediació és la intervenció en un conflicte o negociació de dues o més parts a demanda de les parts implicades. La intervenció es porta a terme per mitjà d’un mediador, que seria la tercera part, i que ha de ser un professional neutral, qualificat, imparcial, sense cap poder de decisió, que l’acceptin les dues parts i que pugui garantir la confidencialitat d’allò pactat. La mediació es desenvolupa en un temps cronològic i psicològic que variarà en funció de cada cas.

Finalització de la Mediació

Una mediació acaba quan es produeix alguna de les següents situacions:

• Signatura d’acord.
• Quan s’interromp per alguna de les parts.
• Per decisió del mediador quan considera que es produeix alguna situació de contraindicació de la mediació.

Qui Exerceix la Mediació

És un servei privat que està a càrrec de mediadors professionals formats en resolució de conflictes i que ajudaran a consensuar solucions des d'una posició neutral i imparcial amb la finalitat que les parts arribin a un acord. El mediador no podrà ser neutral davant de situacions que impliquin un desequilibri conjugal, com per exemple maltractament a la parella o fills, o quan no es tinguin en compte les necessitats objectives d’aquests, ja que davant d’això no hi ha mediació.

Àmbit d’Actuació de la Mediació

Hi ha dues situacions clau:

• Processos de separació d’una parella.
• Relacions conflictives entre els membres de la unitat familiar fora de l’àmbit de la parella (pares, fills, germans...).

Es treballen aspectes jurídics i econòmics: guàrdia i custòdia, règim de visites, herències... i aspectes educatius: manteniment de responsabilitats com a pares en l’àmbit educatiu que ha de ser de mutu acord.

Contraindicació de la Mediació

Tenint en compte que és voluntària, es veurà contraindicada:

• Quan algun membre no tingui control sobre la seva voluntat i, per tant, no sigui capaç d’assumir compromisos (persona drogodependent, amb trastorns mentals...).
• Quan algun membre de la família pateix violència familiar, tant física com psíquica.

SAD (Servei d’Ajuda Domiciliària)

Es pot definir com una prestació bàsica de Serveis Socials comunitaris que proporciona una sèrie d’actuacions preventives, educatives, rehabilitadores i assistencials a persones o famílies amb problemes d’autonomia i deteriorament personal a través d’un programa individualitzat i amb personal qualificat, amb l’objectiu de mantenir la permanència a casa seva i evitar internaments innecessaris i situacions de risc.

Usuaris del SAD

Totes aquelles persones i/o famílies amb deficiències parcials o totals en la seva autonomia personal, de manera permanent o temporal, i que volen continuar vivint a casa seva i al seu entorn habitual. Per tant, prioritza els usuaris que es trobin en algun d’aquests casos:

• Persones amb falta de familiars que se’n puguin fer càrrec. En el cas que n’hi hagi, han d'estar en la mateixa situació o semblant.
• Persones grans amb limitacions a l’autonomia personal que viuen soles.
• Persones que tinguin una renda personal inferior al 50% del salari mínim interprofessional.
• Famílies conflictives en la seva relació (ex: mare drogodependent).
• Com a complementació d’una altra prestació.

Gestió del SAD

Hi ha tres models de gestió:

Model de Gestió Pública

Gestionat per entitats locals (Ajuntament).

Model de Gestió Mixta

Gestionat per l’administració local però executat per entitats privades.

Model de Gestió Privada

Es gestiona i s’executa a través de subvencions.

Teleassistència

Servei d’atenció domiciliària que consisteix en la connexió via telefònica a un terminal de la persona dependent a través d’un penjoll codificat. Per poder gaudir d’aquest servei és necessari que la persona no pateixi cap malaltia mental greu, deficiències d’audició o expressió oral greu, que visqui sola (si viu amb algú, aquesta persona ha de tenir característiques semblants) i que tingui línia telefònica a l’habitatge.

Empreses de Serveis a Domicili

Es basen en dos aspectes:

Serveis d’Atenció a la Persona

Atenció Personal

Higiene corporal, recolzament en les activitats diàries, control de l’alimentació, control de la medicació...

Recolzament en Activitats Quotidianes

Acompanyament a fer compres, fer gestions, tràmits...

Altres Serveis

Perruqueria, podologia, fisioteràpia...

Serveis d’Ajuda a la Llar

Atenció Domèstica

Neteja i manteniment de la llar, rentar i ordenar la roba, recolzar l’administració econòmica, elaboració i preparació del menjar...

Adaptació de l’Habitatge

Adaptar espais a les necessitats de la persona usuària, suprimir barreres arquitectòniques, recolzament i assessorament en ajudes tècniques, serveis de reparació al domicili...

Altres Serveis

Serveis externs de bugaderia i planxa, arranjaments de roba...