Supervivència de les llengües: una qüestió de diversitat i igualtat

Capítol 15: Cal deixar que les llengües s'ho facin totes soles

Diuen que no totes les llengües parteixen d'allà mateix i tracten la supervivència de la llengua minoritària.

Resum:

Tuson nega aquesta frase, ja que pressuposa que totes les llengües tindrien els mateixos recursos i possibilitats de supervivència, i no és veritat. Emprem unes llengües quan ens trobem en unes situacions determinades, i unes altres en altres casos; per tant, les llengües que menys emprem acabaran desapareixent.

Tusson

es refereix a aquelles llengües que per si soles no poden sobreviure, ja que no tenen els mateixos recursos que les llengües que són parlades per molts de parlants i que a més s'utilitzen en tots els àmbits d'ús. Per tant, estaria xerrant de llengües minoritàries, és a dir, una llengua que té pocs parlants com a resultat d'haver estat en conflicte amb una altra que ha esdevingut dominant, i minoritzades, que el seu nombre àmbit d'ús en les que s'utilitza s'ha reduït per culpa d'una altra llengua que l'ha desplaçada i li ha ocupat les seves funcions i àmbits d'ús.

Tussos

es refereix a llengües majoritàries, és a dir, que són parlades per un gran nombre de persones, i normalitzades, és a dir, que s'utilitzen en tots els àmbits d'ús de manera normal i en la seva plenitud.

Fragment sobre normalització lingüística

En aquest fragment es descriu una situació lingüística de normalització lingüística, on la llengua s'utilitza en tots els àmbits d'ús. Per la qual cosa, serà reconeguda estatal i oficial del territori en què es trobi.

Tusson recomana intervenir i fer una discriminació positiva cap a les llengües minoritàries

perquè puguin ser normalitzades, ja que sinó acabaran sent substituïdes per L2.

Conceptes que provoquen prejudicis

Els conceptes que ho provoquen són l'egocentrisme i etnocentrisme, quan creus que la teva llengua o la del teu grup social és la més fàcil perquè és la que has après de petit i no tens dificultats al utilitzar-la, pel que consideres que les altres són rares; i el xovinisme, creus que la teva llengua és la més fàcil perquè la consideres superior a les altres. Un altre prejudici seria l'autoodi, quan penses que la teva llengua no és apta per fer-ne un ús ampli i no t'identifiques amb ella, pel que la consideres inferior a les altres (contrari al xovinisme).

TEXT DE LES LLOANCES

d) Els models de planificació de la diversitat lingüística són:

El reconeixement institucional d'una sola llengua, és a dir, la constitució de l'estat només reconeix com a llengua oficial a una sola llengua, la dominant (L2). Les altres llengües de l'estat no estan regulades jurídicament. Aquest estat pot no presentar política de protecció de minories, el que estableix una sola llengua en tots els àmbits d'ús (com França, Grècia i Turquia) o poden presentar política de protecció de minories, articulant mesures per protegir les llengües minoritàries, per exemple, es basa en la regulació de disposicions internacionals (Dinamarca i Itàlia) i en disposicions pròpies (Anglaterra i Holanda).

El reconeixement institucional de diverses llengües, és a dir, que l'estat reconeix la oficialitat de diverses llengües. Aquestes poden estar en desigualtat jurídica, quan la Constitució oficialitza una llengua en tot el territori de l'estat i reconeix la cooficialitat d'altres llengües en els respectius territoris (Espanya i Dinamarca). O també poden estar en igualtat jurídica quan les llengües del territori presenten el mateix estatus i les mateixes condicions jurídiques, el que es regula segons el principi de territorialitat, on el territori es divideix en zones delimitades lingüísticament i així cada territori de l'estat té la seva pròpia llengua oficial, sent totes llengües oficials de l'estat (Suïssa, Bèlgica i Canadà); o també es pot regular segons el principi de personalitat, on els ciutadans s'expressen en una llengua o l'altra en totes les zones de l'estat sense un límit territorial, sent així la persona la que tria la llengua i no el territori (Finlàndia i Luxemburg)

Diglossia: El concepte de diglossia no ha estat sempre entès de la mateixa manera.

En primer lloc ens trobem a Charles Ferguson, On al 1959 va ser el primer sociòleg que va utilitzar el concepte, aquest utilitzava diglossia per diferenciar dues variants d'una mateixa llengua, l'estàndard (variant A) i el col·loquial (variant B). Aspectes: ÚS: FUNCIÓ/EL PRESTIGI/LA HERÊNCIA LITERARIALA /ADQUISICIÓ/ LA ESTANDARITZACIÓ/LA ESTABILITAT; ESTRUCTURA: GRAMÀTICA/ LÈXIC/FONOLOGIA

John Gumperz: fa una crítica a la teoria de Ferguson, aquest va establir que per referir-se a diglossia s'havia de parlar de dues llengües diferents i no variants. Aquest autor va fer un viatge a la Índia i va veure que la principal causa de la diglossia era tenir una societat molt estratificada, moltes diferències entre classes socials.

Joshua Fishman: va donar la definició de diglossia acceptada avui en dia. Aquest lingüista pensava que hi havia dues concepcions sobre la diglossia: Tenia una concepció equivocada de bilingüisme. Ell deia que la diglossia era una característica del bilingüisme individual, però per altra banda quan parlava de diglossia feia referència al bilingüisme social. A la segona concepció, que és la que es manté actualment. La diglossia és allò que entenem com a distribució funcional de dues llengües diferents. La llengua A l'utilitzem per funcions formals i la llengua B per funcions informals. La diglossia pot conduir a un conflicte lingüístic, ja que quan dues llengües conviuen en una societat sempre una d'elles serà la pròpia (L1) i la quan conviu amb un altre que s'ha introduït per causes extralingüístiques (L2).