Supervivència i Esperança: La Història de l'Alba i en Dídac

Plantejament

Un dia, l'Alba va veure que dos nois estaven apallissant en Dídac; el motiu era el seu color de la pell. El van tirar a l'aigua per si s'ofegava. L'Alba el va voler ajudar, però en el moment d'ajudar-lo va vibrar tot el terra. Llavors un dels nois va aixecar el cap i va veure que eren platets voladors. Els dos nois estaven tan espantats que els van seguir fins al poble on van començar a apilar totes les cases, una sobre l'altra. L'Alba i en Dídac van córrer fins al poble i van veure que tot estava destrossat i que cap d'aquells dos nois era viu, tampoc hi havia supervivents, excepte ells dos. Van intentar buscar supervivents, però tot era inútil, per més que buscaven no trobaven res, només restes de cases. L'Alba, amb uns ulls plorosos, cridava el nom d'alguns dels seus familiars, però destacava el de la seva mare, encara que cridés molt, ningú no li contestava a la seva crida.

Nus

Més tard van buscar un lloc per allotjar-se, però no hi havia res més que runes de les cases. Van trobar una cova a les afores del poble on s'hi podrien establir. L'Alba i en Dídac van començar a tenir gana, així que van anar a buscar menjar per no morir de fam. L'Alba i en Dídac van haver de buscar molt menjar per tots els dies que es van estar a la cova. Un dia van decidir buscar un allotjament molt més apropiat que aquella cova, però era molt difícil perquè als edificis més ben conservats els hi faltaven moltes parets i les teulades. Allunyant-se més del poble van trobar una masia en molt bon estat, però els habitants d'aquella masia no hi eren perquè estaven al mercat. Així que s'hi van traslladar. Van voltar per tota la masia per buscar menjar. Però en el moment menys esperat van trobar al cobert moltes gàbies, amb conills, que només els hi quedava l'esquelet; gallines que s'havien de menjar els seus propis ous per sobreviure, etc. Hi havia pocs animals per unes gàbies tan grosses. També hi havia un tractor, però aquest no funcionava, al menys en aquell moment. En Dídac volia provar d'arreglar-lo. El tractor li va portar una setmana de feina, però els va ser molt útil per passar pel mig de les runes de les cases i per anar a altres poblats a buscar supervivents. En un dels pobles van trobar un rètol que posava: ”Aquí hi ha supervivents” i hi havia dibuixada una fletxa. Els intents de búsqueda eren inútils perquè no hi havia cap rastre de persones, però... i si n'hi havien? Van buscar però no el trobaven fins que es van fixar en una porteta tapada amb un quadre que la dissimulava; van entrar i van trobar un passadís molt llarg i fosc, quant més s'endinsaven en aquell passadís feia més pudor, al final del passadís era com un establiment per una persona. Van trobar una persona, però ja era morta.

No van tardar gaire en saber que en aquella zona no hi havia més supervivents i van decidir viatjar i anar a buscar-ne més.

Desenllaç

Durant el viatge l'Alba i en Dídac fan l'amor, però no va donar resultat. L'endemà al matí van veure un home en una de les illes, així que el volien anar a buscar. Ho van fer, però es pensaven que aquell home tornaria després d'haver-se endinsat en el bosc. Al veure que no tornava s'hi van endinsar ells, i van observar que hi havia una barraca de fusta. Van cridar però no sortia ningú i en un moment inesperat van sortir d'allà dins tres homes, que els apuntaven amb armes. Volien matar en Dídac i violar l'Alba, però el més jove, al veure-la, es masturbava. L'Alba va agafar una arma i els va matar. Quan van tornar a la barca l'Alba va dir que no volia tornar a matar. Després de tot allò l'Alba i en Dídac van tornar a fer l'amor, però aquest cop sí que va donar resultat, l'Alba estava prenyada quan només tenia divuit anys. Van voler que el fill/a es digués Mar. En Dídac va morir a causa d'un ensorrament d'una teulada. L'Alba va agafar el cadàver i el va tapar amb un llençol, també va agafar una pala per cavar-li una tomba on podria descansar tranquil. L'Alba va pensar que podrien tenir més fills i així tornar a fer un poble.