Supervisió de l’aplicació de normes ambientals en el procés químic

Supervisió de l’aplicació de normes ambientals en el procés químic

l’ambient de treball, per a ell mateix, pot ser una situació de risc per a l'ésser humà. Moltes vegades, el risc és una part inherent del procés productiu i per tant es dissenyen sistemes de prevenció i protecció per tal de minimitzar les situacions perilloses.

La legislació que retalla al màxim les condicions d’exposició a un risc ofereix un gran ventall de normatives

Factors de l’entorn de treball

físics, químics i biològics en un entorn de treball apareixen gran quantitat de condicions materials que influeixen en l’accidentabilitat del treballador. Quan un treballador s’enfronta a un entorn molt agressiu per a la seva pròpia salut ha de conèixer i ha d’estar preparat per afrontar-lo. Els factors es classifiquen en tres grans grups:

• Factors físics o d'origen físic: Aquests factors fan referència a aquells factors de l’ambient de treball que poden afectar a la salut del treballador. Aquests procedeixen de les diferents formes de transferència d’energia presents a l’entorn laboral.

SOROLL:

són aquells sons no desitjats que generen un risc sobre la salut física i mental del treballador.

VIBRACIONS:

transferència d’energia de manera cíclica a través de l’equip de treball. Afecten a l’equilibri, la columna vertebral i inclús pot provocar cremades per fregament

RADIACIONS:

factors de risc generats per una energia radiant. Aquestes poden ser ionitzants (amb energia suficient per arrencar el electrons dels àtoms) o no ionitzants (sense arrencar els electrons del nucli)

AMBIENT TÈRMIC:

es refereix a factors referents a la temperatura, humitat i ventilació

L’ IL·LUMINACIÓ:

factors que afecten a la correcta visualització de cadascun dels processos

Factors químics o d’origen químic

Qualsevol tipus de matèria, ja sigui orgànica o inorgànica d’origen natural o sintètic, o en qualsevol estat d’agregació, que la seva presència al lloc de treball pot modificar la salut del treballador. Els factors que determinen la seva toxicitat son:

• La naturalesa del contaminant i la seva concentració.
• El temps d’exposició.
• Característiques individuals del treballador.
• Interacció entre diferents contaminants.
• Les condicions de treball.
• Les vies d’entrada

Factors biològics o d’origen biològic

són aquells provocats per éssers vius que al penetrar a l’organisme ocasiones malalties de tipus infeccions o parasitari. Aquests factors afecten al treballador segons el tipus que desenvolupa:

• quan impliqui una manipulació a consciència de contaminants microbiològics
• en empreses que no existeix la intenció de manipular aquest contaminants microbiològics, com els riscos que apareixen en indústries relacionades amb la producció d’aliments, centres d'elaboració d’aliments o els treballs agraris...

Agents infecciosos

es classifiquen en els següents típus:

• VIRUS
• PROTOZOOS
• BACTÈRIES
• FONGS
• CUCS

Aspectes ambientals. Normes d’avaluació davant de situacions de risc ambiental

el control de contaminants a l’entorn laboral és fonamental per la salut dels treballadors. Per això el INSHT ha establert una sèrie de valors límit d’exposició professional i valors biològics.

VLA-ED:

VALOR LÍMIT AMBIENTAL D’EXPOSICIÓ DIARIA són les concentracions en el aire agafades com a valor promig tolerable en exposicions de 8 hores diàries, durant 5 jornades setmanals i per sota de les quals es considera que, normalment, no existeix risc d’efectes nocius per a l’individu.

VLA-EC:

VALOR LÍMIT AMBIENTAL D’EXPOSICIÓ DE CURTA DURACIÓ: o valors de concentració màxima a la que pot exposar-se l’individu per períodes de fins a 15 minuts, sense efectes negatius. Es toleren fins a 4 períodes per jornada.

VLB:

VALOR LÍMIT BIOLÒGIC: són valors de referència per indicadors biològics, associats a l'exposició global als agents químics. Els VLB són aplicables per exposicions professionals de 8 hores diàries durant 5 dies a la setmana.

Normativa vigent sobre seguretat ambiental

la legislació dels aspectes mediambientals està molt jerarquitzada. A la normativa europea li segueix una successió de normes de caràcter estatal que finalitza en les autonomies o inclús , en alguns casos especials, fins una normativa d’àmbit local.El control de contaminants a l’entorn laboral i en el mediambient és fonamental tant per a la salut dels treballadors com per la conservació de l’ecosistema. La normativa, establerta per L’INSHT, es classifica en cinc grans blocs:

1. Normativa relativa a la prevenció ambiental: es determinen i limiten els possibles riscos derivats de la indústria en el medi ambient
2. Normativa relativa a la protecció de l’aire: es determinen i limiten els possibles riscos derivats de la indústria sobre l'atmosfera, per les emissions a l’atmosfera
3. Normatives relatives als residus: s’estableix el control i tractament de residus
4. Normativa relativa a la protecció de les aigües: els diversos sistemes per al control de la contaminació de l’aire
5. Normativa relativa al medi físic, la flora i la fauna: control dels hàbitats naturals

CONTAMINACIÓ

des del punt de vista de la indústria química es defineix com la introducció d'algun tipus de substància o energia que altera el funcionament normal d’un ecosistema i del seu equilibri inicial, generant en ell un canvi irreversible. La contaminació pot donar-se en el sòl, a l’aire o a l’aigua, tot i que es habitual que es doni en varis medis alhora

PARTICULES A L’AIRE

La contaminació atmosfèrica pot definir-se com aquell tipus de contaminació produïda per la presència de diverses partícules a l’atmosfera que impliquen qualsevol tipus de risc per l’entorn

MATERIAL PARTICULAT

formen part d’ell el conjunt de substàncies en estat sòlid o líquid que es troba en suspensió en el medi. Aquest tipus de contaminants forma un conjunt molt variat, que es classifica pel diàmetre que tenen les seves partícules.

GASOS CONTAMINANTS

la contaminació de l’aire es produeix per una gran quantitat de substàncies i moltíssimes en estat gasós. Aquests contaminants, per les seves característiques fisicoquímiques, impliquen un alt grau de contaminació degut a la seva gran capacitat de propagació. Segons el seu orígen es poden classificar en:

• Primaris: emesos directament pels focus d’emissió.
• Secundaris: es formen a l’atmosfera a causa de les reaccions químiques entre els contaminants primaris i les espècies químiques que es troben usualment a l’atmosfera.

CONTAMINANTS DE L’AIGUA

L’aigua és una part essencial de la vida, per aquesta raó està sotmesa a una legislació molt estricta al que es refereix al control i regulació del seu ús. Actualment, una de les principals fonts de contaminació de l’aigua són els materials residuals que es vessen en les zones industrials. Aquesta polució es coneix com CONTAMINACIÓ INDUSTRIAL DE L’AIGUA

RESIDUS SÒLIDS

Des del punt de vista industrial, pot considerar-se un RESIDU a tota substància el propietari de la qual tingui intenció o obligació d’eliminar-la. Aquesta situació cobra té especial importància quan es tracti d’una substància perillosa. La perillositat ve definida per les característiques de cada substància en el que es refereix a corrosivilitat, reactivitat, inflamabilitat i patogenitat. La gestió de residus es basa en una sèrie d’activitats encaminades a donar als residus un destí final adequat. Dintre de l’empresa es fa una separació previa, pel seu posterior per diferents empreses especialitzades:

1. Residus industrials sòlids inerts: són separats i enviats a la planta de tractament
2. Residus industrials sòlids perillosos. S’emmagatzemen per separat i són etiquetats segons la Llista Europea de Residus
3. Residus tòxics. Són emmagatzemats i etiquetats per separat

EMISSIÓ: Alliberació a l’atmosfera de substàncies contaminants per mitjà d’una font determinada Nivell d’emissió: quantia de cada contaminant alliberada a l’atmosfera en un període determinat (kg/h) - IMMISSIÓ Nivell de concentració de les substàncies contaminants en un punt determinat, independentment de la font de la qual prové Nivell d’immissió: quantitat de contaminants existents per unitat de volum d’aire, de qualsevol naturalesa - TEMPS DE RESIDÈNCIA: temps que està un contaminant a l’aire - CONCENTRACIO DE FONS: concentració existent en una atmosfera neta - CONCENTRACIÓDE REFERÈNCIA: nivells acceptats legalment segons la normativa de cada país AIGUA RESIDUAL: usades en qualsevol procés AIGUA RESIDUAL INDUSTRIAL: procedent dels processos de producció, transformació o manipulació Poden ser tirades al riu amb tractament previ parcial depenent del tipus d’activitat de l’empresa La qualitat es determinada per a diferents paràmetres, basats en aspectes microbiològics i analítics. Pel que fa al control de descàrrega d’aigües residuals es planifica una organització de treballs i activitats per a regular les excessives quantitats de contaminants en aquestes aigües. RESIDU: qualsevol substància o objecte del qual el seu propietari l’abandoni o del que tingui intenció d’abandonar-lo L’etapa d’identificació de residus s’inicia amb l’inventari dels residus específics que genera cada empresa que al tractar-se d’una empresa química es tindran en conte els següents paràmetres:

• Tipus , volum i característiques
• Previsió de futures deixalles
• Opcions d’eliminació per part de l’empresa
• Capacitat d’emmagatzament

• Residu perillós: en funció de la seva perillositat, explosivitat, toxicitat, inflamabilitat i patogenicitat que puguin ser un factor de risc per a la salut pública o causar efectes adversos al medi ambient.
• Assimilable o urbà: residus amb tractament similar als residus urbans
• Inerts: són materials no perillosos pel medi ambient.

La crema de residus és un mètode que permet en molts casos l’eliminació de substàncies perilloses mitjançant la incineració. Amb aquest procés es redueix el seu volum i a vegades es pot obtenir un benefici energètic, tot i que pot generar inconvenients com l’emissió de gasos o partícules sòlides tòxiques  Una alternativa a la incineració és l’abocament en contenidors de seguretat on s’ha d’assegurar el total confinament tenint en conte la possible emissió de gasos i la generació de la contaminació d’aigües.

ENVÀS: Tot producte fabricat per a contenir, protegir, manipular i presentar mercaderies. • IMPACTE AMBIENTAL: alteració favorable o desfavorable del medi ambient o d'algun dels seus components que provoca una acció o activitat. • RECICLAT ORGÀNIC: Tractament de reciclatge amb microorganismes de les parts biodegradables dels residus dels envasos • RESIDU: matèria i energia que queden inservibles després de ser usats en una activitat o que l’empresa decideix desfer-se'n per qualsevol altre motiu. • UNITAT FORMADORA DE COLONIES (UFC) Unitat usada en la quantificació d’un microorganisme. Es a dir, les unitats de bactèries o cèl·lules fúngiques amb capacitat de multiplicar-se

MESURA DELS CONTAMINANTS: Hi ha una sèrie de pautes seqüenciades a on es realitzen una sèrie de preses de mostra aleatòries en l’espai i el temps per tal d’assegurar la qualitat de l’entorn de treball. ▪ PLANIFICACIÓ DE LES MESURES: s’estableix una estratègia per prendre mesures el més fiables possibles. Les estratègies més representatives són les que es basen en les àrees de presa de mostra. ▪ MESURES ORIENTADES ALS PROCEDIMENTS: enfocades a tot procediment i inclou mostreig, preparació i tractament de la mostra, detecció i presa de mostra i per últim anàlisis de dades. ▪ MESURES ORIENTADES A L’USUARI: Es tracta de la medició dels contaminants presents i avaluar aquells aspectes que afectin directament al treballador.  FACTORS A TENIR EN CONTE EN UN SISTEMA DE MONITORITZACIÓ DE CONTAMINANTS: ▪ PROCEDIMENTS DE MEDICIÓ PER A CONTAMINANTS EN FORMA DE POLS I LA SEVA COMPOSICIÓ: Entre els contaminants atmosfèrics en forma de partícula pot diferenciar-se entre la fracció sedimentaria i la fracció de partícules en suspensió (SPM). La primera està formada per les partícules grans que es dipositen en el sòl degut al seu tamany. La segona correspon a les partícules que es dispersen a l’atmosfera. ▪ MEDICIÓ DE LES PARTÍCULES EN SUSPENSIÓ I ELS COMPOSTOS METÀL·LICS EN LA SPM: el mateix que en la medició dels contaminants gasosos, per la SPM pot diferenciar-se entre els procediments de medició continua i discontinua. Per regla general, la SPM es separa primer amb filtres que poden ser de fibra de vidre o de membrana i a continuació es realitza una determinació volumètrica o gravimètrica. ▪ MEDICIÓ DEL POLS SEDIMENTABLE I ELS SEUS COMPOSTOS METÀL·LICS: per recollir la pols sedimentada s’usen dos mètodes totalment diferents: ▪ Mostreig en col·lectors ▪ Mostreig en superfícies adhesives ▪ MEDICIÓ DE MATERIALS ESPECIALS EN FORMA DE POLS: com a materials especials estarien l’amiant i el sutge. Es recullen amb sistemes de fibres ▪ MÈTODES DE MEDICIÓ DE MATERIALS FIBROSOS. Es basen en el recompte al microscopi del nombre de fibres adherides als filtres. Es fa mitjançant un microscopi electrònic i les fibres les classifiquen segons la forma i tipus. Posteriorment es realitza un anàlisis de dispersió de l’energia dels RX (EDXA) i es diferencien les fibres d’amiant, sulfat càlcic i altres matèries inorgàniques  ▪ MEDICIÓ DE LES PRECIPITACIONS HUMIDES: es coneixen com a precipitacions humides a la pluja, neu, boira o rosada i són una de les principals vies d’accés dels materials nocius que baixen de l’atmosfera al terra, aigua o a la superfície de les plantes ▪ PROCEDIMENTS DE MEDICIÓ ÒPTICA DE LLARGA DISTÀNCIA: realitzen medicions integrades al llarg de trajectes de llum de varis km . Es basen en les característiques d’adsorció dels gasos a l’atmosfera en el rang de l’espectre UV, visible o IR, basats en la llei de Lambert-Beer que ens permet calcular matemàticament la concentració del contaminant. MONITORITZACIÓ DE CONTAMINANTS: només fem referència als contaminants presentsen una planta química