Supercompensació i Síndrome General d'Adaptació

LLEI DE WEIGNER O SUPERCOMPENSACIÓ

Llei de Weigner o supercompensació – parla d'adaptació com la resposta específica de l'organisme a determinats estímuls acumulant nivells de potencial de treball superiors als inicials.

Per què es produeix la supercompensació hauríem de conèixer quin estímul provoca l'adaptació, quant de temps triga l'organisme en recuperar-se i quant de temps manté elevats els seus potencials.

Si els estímuls d'entrenament es reparteixen en intervals adequats, es constata una millora contínua de la capacitat de rendiment.

Tipus de compensació

1. Supercompensació simple → s'aplica la càrrega quan l'esportista té increments els seus nivells inicials
2. Supercompensació acumulada → després de l'aplicació d'un estímul, el següent s'aplica abans d'arribar al nivell més alt de recuperació
3. Hipercompensació → s'apliquen la supercompensació de forma continuada acumulada fins a nivells permanents d'esgotament, on es deixa recuperar de forma més important produint-se una supercompensació encara més gran (només es pot fer servir en alt rendiment i per una única competició)

SGA DEFINICIÓ: És definit com la resposta adaptativa i no específica de l'organisme a tota causa que posa en perill el seu equilibri biològic

Diferenciem 3 fases:

1. Fase de reacció o estat d'alarma: hi ha una sèrie de canvis a nivell cardiovascular, respiratori i metabòlic controlats pel sistema nerviós simpàtic conseqüència de l'estrès que altera l'estat d'homeostasi (equilibri del nostre cos) – Fase d'equilibri en estat d'alarma
2. Fase d'esgotament: després d'un increment de l'estímul o de la seva intensitat, l'organisme entra en estat d'esgotament per falta d'energia o adaptació. Si persisteix i no hi ha descans es pot arribar a l'extenuació o malaltia
3. Fase de resistència: l'organisme recupera i supera l'equilibri inicial amb una resposta eficaç i una acció humana menor

Diferències entre SGA i supercompensació