Sunion carles riba metrica

CARLES RIBA

RESUM: S’inspira en la visió del temple de Súnion, on només resten algunes columnes en peu, les altres descansen sota les aigües. Súnion és per a Riba un símbol d’una cultura, la grega clàssica, de la qual se sent partícip. Creu que pot fer front a totes les adversitats i que com un mariner que tenia per far el temple de Súnion. Als versos finals pren consciència que en aquesta vida no s’és ric pel que es pugui tenir, sinó per tot el que hem donat als altres.

FORMA: Els dístics elegíacs, formats per un hexàmetre i un pentàmetre, usats pels clàssics, són formats amb peus dàctils i espondeus.

CLEMENTINA ARDERIU

(El pendís)

RESUM: El tema central, el tenim plantejat ja en els primers versos: ésser i sentir és fortuna rara, poca gent pot fruir d’aquesta plenitud felíç. La poeta ens explica que recula més que no avança en la vida i li cal fer un esforç per només mirar esperançada endavant. Si es torna voluntàriament insensible, es veurà menys afectada pels atzar de la vida.

FORMA: 6 estrofes de 8 versos cadascuna. Tenen 4 síl·labes, llevat del quart que es dobla en vuit i segueixen l’estructura de rima: 4a/4a/4b/8A/4b/4a.

BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL

(A Mallorca, durant la Guerra Civil)

RESUM: Es tracta d’una elegia en què el paisatge de Mallorca personifica allò perdut, que el poeta fa present en la seva consciència com a objecte designat. S’exposen referències a elements immutables del paisatge mallorquí, especialment la serra de Tramuntana. El poeta acaba amb l’afirmació que és avar de la llum d’aquest paisatge que el fa tremolar quan l’evoca en ser-ne lluny. Hi ha símbols que poden referir-se a la guerra i les seves conseqüències.

FORMA: Els 8 primers versos són octosíl·labs, el 9 i el 13 són alexandrins i la resta, decasíl·labs. No hi ha rima.

ROSA LEVERONI

(Elegies de la represa, VI)

RESUM: En aquest poema certifica la intensitat i la indissolubilitat de l’amor que el jo poètic sent per l’home estimat. No té paraules per explicar-li el sentit i la intensitat del seu amor i, per això, mitjançant dues interrogacions retòriques el compara a fenòmens  que ella considera purs i intensíssims. Però res pot explicar l’amor intens que sent, perquè, fins i tot quan l’amat respira, ho fa dins el respir d’ella. I, sobretot, perquè és l’únic somni que no li podrà arrabassar la Mort.

FORMA: 16 versos decasíl·labs sense cap rima regular.