La Successió Intestada al Codi Civil de Catalunya: Ordre i Regulació

La successió intestada

12.1 Concepte i naturalesa de la successió intestada

Concepte

Successió que es produeix per ministeri de la llei quan manca heretament o testament, o aquest és invàlid o ineficaç; s’organitza d’acord amb els arts. 441-1 a 444-1 del CCCat.

Antecedents històrics

Originàriament regia el dret romà modificat per les Constitucions i Altres Drets de Catalunya (CiADC) [Pere III (1363) va introduir la troncalitat per als impúbers]. Posteriorment, hi hagué una tendència a aplicar el Codi Civil (CC) en base a la Llei de Mostrencos de 1835. Es va aprovar la Llei de 5 d’abril de 1938, de successió intestada a la Generalitat republicana. Després de la Guerra Civil, es va retornar al CC. La Compilació de 1960 regulava les especialitats i en la resta es remetia al CC. La regulació completa va arribar amb la Llei catalana 9/1987, de 25 de maig. Posteriorment, es va aprovar el Codi de Successions, que la va incorporar amb molt poques modificacions, i ara, des de 2008, està regulada pel CCCat.

12.2 Supòsits d’obertura de la successió intestada

S’obre si no hi ha hereu voluntari (art. 441-1) i això pot tenir lloc perquè:

• Inexistència o nul·litat del testament.
• Inexistència d’heretament.
• Existència de testament vàlid però ineficaç (p. ex., revocat), sense institució d’hereu o que aquesta sigui nul·la (llevat que hi hagi substitució vulgar o operi el dret d’acréixer).
• Manca d’hereu (p. ex., premoriència al causant).

Les normes que regulen la successió intestada tenen caràcter subsidiari de la successió voluntària. Cal fer referència a l’art. 411-3, que marca la jerarquia dels fonaments successoris.

12.3 L’Ordre de succeir, les crides legals i el dret de representació

Les crides es fan sempre a favor dels parents consanguinis o adoptius (no per afinitat). El cònjuge o convivent en UEP sempre rep quelcom: com a hereu o com a usufructuari. L’art. 441-2 descriu genèricament el sistema de crides sense assenyalar l’ordre. La llei crida els parents, amb l’únic límit de les llegítimes (que en el dret català es conceben com un dret a l’adquisició, no com un límit a la llibertat de testar; la intestada absorbeix, si escau, la llegítima); darrere de tot entra la Generalitat.

Conceptes bàsics

• Classe: Grups de parents vinculats al causant pels mateixos vincles.
• Línia: Les diferents divisions dins cada classe. Pot ser directa o col·lateral (art. 441-3).
• Grau: Proximitat de parentiu en cada línia, determinat pel nombre de generacions. La regla és que el grau més pròxim exclou el més remot, llevat que tingui lloc el dret de representació. Excepcionalment, poden concórrer graus diferents (tot i que no en qualitat d’hereu): usdefruit del cònjuge, llegítima dels ascendents en l’herència del descendent si l’hereu és el cònjuge, etc.

Procediment de declaració d’hereus "ab intestato"

Encara es regula per la LEC 1881, que dissenya dos procediments:

1. Per a descendents, ascendents o cònjuge del causant (art. 979 LEC 1881). Es fixa un procediment notarial: acta de notorietat.
2. Per a la resta d’hereus. Han d’acudir a la via judicial (art. 980 LEC 1881).

Cap dels dos té l’efecte de la cosa jutjada, ja que els perjudicats poden promoure el judici declaratiu ordinari.

Els ordres successoris

Els ordres successoris són: parents, cònjuge (o parella UEP) i la Generalitat, per ordre successiu. Cadascun exclou el següent (art. 441-6.1), llevat l’impúber. Cal tenir en compte el dret d’acréixer i el de representació, si escau.

1. Línia directa descendent: Fills, per dret propi, i els seus descendents per dret de representació. Concorren amb el vidu o convivent en Unió Estable, que rep l’usdefruit vidual. Si un dels fills repudia, juga el dret d'acréixer (art. 442-1).
2. Cònjuge vidu o convivent UEP: Entren si no hi ha fills (art. 442-3), si tots repudien (art. 442-2), o si són incapaços de succeir. No succeeixen si estan separats legalment o de fet, o si hi havia pendent una demanda de separació, nul·litat o divorci (art. 442-6). El convivent separat de fet tampoc té dret. En el Codi Civil espanyol (arts. 935 i 944), el cònjuge va després dels ascendents.
3. Línia ascendent:
   • Pare i mare del causant per parts iguals. Si només n’existeix un, l’altre succeeix en la totalitat (art. 442-8).
   • Ascendents ulteriors amb divisió per línies si són del mateix grau i, dins cada línia, per caps (art. 442-8.2). Exemple: avi patern i avi i àvia materns.

   La successió en línia ascendent de l’adoptat es regula als arts. 443-1 a 443-5. Els ascendents només succeeixen si han donat el tracte familiar corresponent als descendents (art. 443-5).

4. Línia col·lateral (art. 442-9 i ss.): Preferentment els germans per dret propi i els fills de germans (nebots) per dret de representació.
   • En defecte de germans i nebots, entren els altres col·laterals fins al quart grau, sense dret de representació (art. 442-11).
   • Si concorre una sola estirp de nebots amb germans, aquells divideixen el que correspon a l’estirp per caps; si són més d’una estirp, s’acumulen les parts i es divideixen per caps (art. 442-10.2).

   En el cas d’adopció, els germans per naturalesa conserven el dret a succeir-se ab intestato entre si (art. 443-4).

5. Generalitat de Catalunya (art. 442-12): És una successió liquidatòria. Ha de destinar els béns o llur producte a establiments d'assistència social o culturals (art. 442-13). Sempre accepta a benefici d'inventari.

La proximitat del parentiu i el dret de representació

Si cap dels parents més pròxims cridats per la Llei no arriba a ésser hereu per qualsevol causa, l’herència es defereix al grau següent (art. 441-6), llevat que operi el dret de representació.

Com a regla, d’acord amb l’art. 441-6, si un o algun dels hereus no arriba a ser-ho entra el dret d’acréixer; l’excepció és el dret de representació, que només juga per una persona morta, declarada absent o indigna (art. 441-7). D’això resulta la següent jerarquia:

1. Ius transmissionis: Mort sense acceptar ni repudiar (arts. 461-13 i 441-6.3).
2. Representació: Premoriència, absència, indignitat (art. 441-7).
3. Dret d’acréixer: Quan no entra el dret de representació, p. ex., perquè l’hereu ha repudiat (art. 441-6.2).

El dret de representació suposa una excepció al principi de prioritat en grau. Els representants succeeixen directament al causant, no al representat, com ho demostra el fet que es pugui representar l’indigne, que és una persona viva, i a més, perquè el dret de representació no es perd pel fet d’haver repudiat l’herència del representat (art. 441-7.3).

No hi ha representació en la línia ascendent (només dret d’acréixer), i en la col·lateral només a favor dels fills dels germans. Cal parar atenció a les peculiaritats de l’art. 442-10.2.

12.4 L’usdefruit vidual intestat i la commutació

En el cas que entrin els fills o els descendents, s’atribueix al cònjuge o convivent en UEP l’usdefruit vidual universal (vitalici) que s’ha d’atribuir expressament en les declaracions d’hereu (art. 442-7). En aquest cas no es concep com a ordre successori. És un gravamen sobre l’herència que es configura com un benefici vidual legal, però no es perd si contreu nou matrimoni o passa a viure maritalment. No s’ha de confondre amb la llegítima, ni amb un llegat legal.

S’estén a les llegítimes, però no als llegats en usdefruit o atribucions particulars en acte successori a favor d’altres persones (art. 442-4.1). No correspon al vidu o convivent separat per sentència o de fet (art. 442-6).

Commutació de l’usdefruit

El cònjuge o convivent té l’opció de commutar-lo per la quarta part de l’herència i, a més, l’usdefruit de l’habitatge conjugal o familiar (si forma part de l’herència i el causant no n’ha disposat en codicil o pacte successori). Caduca a l’any de la mort del causant i s’extingeix si expressament accepta l’usdefruit.

Càlcul de la quarta: Valor dels béns de l’actiu hereditari a la mort del causant, descomptats els béns disposats en codicil o pacte i el valor de l’usdefruit de l’habitatge atribuït al cònjuge o convivent.

12.5 Crida als col·laterals i successió de la Generalitat

(Remissió a l’apartat 12.3, Ordres Successoris, punts 4 i 5).

12.6 La successió de l’impúber

Origen

La Constitució de Pere III de 1363 va configurar una intestada de tipus troncal: els béns han de revertir a la línia de procedència —amb el límit del quart grau—, quan han estat adquirits pel causant gratuïtament o per negoci mortis causa (art. 444-1.1).

Requisits

• Que el causant sigui impúber (menor de 14 anys).
• Que no s’hagi previst una substitució pupil·lar.

La llegítima

El progenitor sobrevivent de l’altra línia conserva el seu dret a llegítima sobre els dits béns (art. 441-1.2).

En la resta de béns de l’impúber se segueix el règim normal.

12.7 Les unions estables de parella: equiparació al cònjuge

Fins ara, la Llei d'Unions Estables de Parella (LUEP) atorgava drets successoris intestats només a les unions homosexuals, però el CCCat acaba amb aquest sistema asimètric.

Com afirma el preàmbul, l’obertura del matrimoni a les parelles homosexuals buida de contingut el tracte diferencial de les relacions de parella en funció de l’orientació sexual dels convivents.

El Llibre Quart va més lluny i, amb caràcter general, assimila els drets successoris dels convivents als dels cònjuges, entenent que, a efectes de la successió per causa de mort, allò que és rellevant és l’existència d’una comunitat de vida estable i els llaços d’afecte entre els qui conviuen com a parella, i no el caràcter institucional del vincle que els uneix.