Substrat, superstrat i adstrat en la formació del català

Substrat i influències antigues

Substrat. Abans de l'arribada dels romans, diversos pobles (indo­europeus procedents del nord, grecs, fenicis) s'havien establert al nord‑est de la península Ibèrica. Les llengües que parlaven van influir primer en el llatí i després en la configuració del català; avui dia encara hi ha restes lèxiques d'aquestes llengües. Al voltant del segle VI aC, com a resultat de la mescla de cultures, neix una civilització autòctona: els ibers. Aquesta civilització, amb els pobles d'origen basc, forma el substrat iberobasc, que va influir en el llatí-català posterior.

Exemples de lèxic i topònims procedents del substrat

• Indoeuropeus: lèxic: trencar, banya; topònims: Besalú, Verdú.
• Grecs: lèxic: palangre, calaix; topònims: Empúries, Roses.
• Fenicis: topònims: Eivissa, Maó.
• Iberobasc: lèxic: esquerra, estalviar; topònims: Cardona, Gerri.

Superstrat i adstrat

Superstrat. Després de la caiguda de l'Imperi Romà, pobles d'origen germànic (visigots, francs) i, més tard, els àrabs, van ocupar la península Ibèrica. Les llengües dels pobles germànics no van substituir mai la varietat llatina de les nostres terres, perquè aquests pobles ja estaven romanitzats i no van exercir un domini cultural important. Els àrabs, en canvi, tenien una cultura molt desenvolupada. Això, afegit al fet que van dominar la península durant cinc segles, va comportar que l'àrab substituís la llengua autòctona en aquelles zones on la seva presència va ser més intensa (País Valencià). La influència d'aquests pobles constitueix el superstrat.

Elements procedents del superstrat

• Germànics: guerra, guanyar, bandera; antropònims: Arnau, Bernat, Elvira.
• Àrabs: duana, albarà, arròs, sucre; topònims i prefixos: Beni-, Bini-, Al- (ex.: Binibeca, Alcúdia); antropònims: Mesquida, Borja.

Adstrat. L'adstrat està format per les llengües que determinen una influència parcial sobre una altra. Normalment aquesta influència és provocada per un període de convivència en un mateix territori. Al llarg de la història, totes les llengües reben influències de les seves veïnes. En el cas del català tenim l'adstrat occità, el castellà, el francès, etc.

Exemples d'adstrat

• Occità: ambaixada.
• Castellà: borratxo, broma.
• Francès: beixamel, biberó.
• Italià: allegro, piano.
• Grups amerindis: canoa, mico.
• Anglès: bistec, bar i termes esportius com bàsquet, xut.
• Portuguès: sarau, cantiga.
• Alemany: zinc, blindar.

Diccionari d'Alcover i la continuïtat

Mossèn Alcover es va reconciliar amb Pompeu Fabra i el 1926 es va publicar el primer fascicle del Diccionari. Amb la mort d'Alcover, Francesc de Borja Moll va assumir la responsabilitat del diccionari, va acceptar la normativa ortogràfica de l'Institut i va culminar l'obra, superant molts problemes, amb la publicació del darrer volum el 1962. Hi ha, a més, l'obra "Espigollant", que és continuació del diccionari.

Noucentisme: caràcters i temes

Noucentisme. Paraula que va popularitzar Eugeni d'Ors des dels articles que va publicar a La Veu de Catalunya, a la secció "Glossari". És un moviment polític i cultural que recull les aspiracions dels capdavanters de la burgesia catalana, crea una ideologia dels seus interessos i formula uns models de comportament social per fer possible la seva acció reformista.

Característiques

• Idea d'artifici: treball de la forma; estil rigorós; llengua culta, elaborada i subtil; opció per la lírica culta.
• Depuració de la realitat: la realitat es reformula i s'adapta a una postura de bellesa, idealització i harmonia.
• Referències clàssiques: recuperació i imitació dels models del món clàssic.
• Ús de pretextos quotidians: incidents de la vida quotidiana com a base per a temes més elevats.
• Descripcions minucioses i tractament aparentment objectiu del tema.
• Ironia com a recurs freqüent.

Temes

Vida quotidiana, ambient ciutadà, natura, feminitat, pas del temps.