Substitució Lingüística: Procés, Causes i Normalització

La substitució lingüística és el procés d’abandonament de la llengua pròpia (llengua dominada) per assimilar la llengua de la comunitat dominant (llengua dominant). Un territori administratiu organitza el paper que ha d’exercir i quin àmbit ha d’ocupar cada llengua pròpia de la població. Pot portar a la minorització i substitució de les llengües menys prestigiades, o bé, pot donar lloc a la normalització de la llengua que pateix la minorització.

Fases de la Substitució Lingüística

1. Bilingüització: Un poble és colonitzat per un altre (militarment, econòmicament, culturalment,…) que parla una llengua diferent.
2. Bilingüisme i diglòssia: S’ha produït minoritzant la llengua pròpia del país. La llengua forastera o dominant augmenta el seu prestigi i la minoritzada o autòctona en va perdent.
3. Substitució: La llengua minoritzada desapareix.

Normalització Lingüística

La normalització lingüística és el procés sociocultural a través del qual una llengua s’adapta a una regulació i accedeix a àmbits d’ús fins aleshores restringits. Depèn bàsicament de:

1. Voluntat política dels governants: han de canviar la legislació per afavorir la llengua minoritzada.
2. Redreçament social.
3. Recolzament dels immigrants.

Cal tenir en compte:

• Normativització i estandardització.
• Planificació i política lingüística.

Conflicte Lingüístic

El conflicte lingüístic es produeix quan dues llengües es disputen els àmbits d’ús en un territori ocupat per més d’una comunitat lingüística. La majoria de casos de bilingüisme social amaguen situacions de conflicte interlingüístic on dues llengües tenen repartides les funcions socials. La llengua A (alta) desplaça la llengua B (baixa) dels seus àmbits d’ús de manera progressiva convertint-la en una llengua minoritzada i pot arribar un moment on esdevé innecessària i desapareix.

Causes del Contacte entre Llengües

Actualment trobem llengües que es parlen a estats diferents i llengües diferents que es parlen a un mateix estat. La convivència de diverses llengües a un mateix territori administratiu s’anomena multilingüisme. Aquestes llengües entren en contacte per:

• Processos d’expansió i d’unificació política: llengües europees a Àfrica i Àsia.
• Moviments migratoris: població immigrant entra en contacte amb una nova llengua que acaben assimilant.
• Contactes internacionals: permesos per la globalització que posa en contacte llengües i cultures.
• Veïnatge: (sobretot a territoris fronterers) comunicació entre parlants de llengües properes geogràficament. Aquest fenomen s’ha donat al llarg de tot el nostre domini lingüístic i és causa de nombroses indiferències lingüístiques.