Substitució lingüística

Bilingüisme Unilateral També conegut con Unidireccional. És aquell que va en una sola direcció, és a dir,

els parlants De la llengua dominada han après i usen també la llengua dominant, mentre que Els parlants de la llengua dominant poden usar

, sense Problemes la seua llengua exclusivament, la que gaudeix de privilegis, l’única Que és considerada realment necessària i imprescindible.

Codificació                   Fixació, feta per tècnics, D’una normativa ortogràfica, gramatical i lèxica -d’un codi- d’una llengua.

Comunitat lingüística
Grup els membres del qual Tenen en comú una llengua, o almenys una varietat lingüística,

 i que comparteixen consensos, regles, normes i Actituds per a l’ús correcte i normal de la llengua comuna.

Conflicte Lingüístic      Situació en la qual dues Varietats lingüístiques competeixen entre elles i provoquen la invasió o el Desplaçament

 d’una d’elles dels àmbits d’ús de l’altra. Apareixerà quan una llengua forana (dominant expansiva) comença a ocupar els àmbits d’ús i les funcions

que li Correspondrien ocupar a la llengua pròpia d’una comunitat (dominada Minoritzada). La noció de conflicte lingüísti

c està absolutament Lligada a la de substitució lingüística, per assimilació de la cultura Dominant, o bé la normalització lingüística i cultural dels grups en Desavantatge.

Dialectalització           Procés de substitució d’una llengua Que es produeix quan una llengua dominada és progressivament

acostada (introducció de lèxic, formes morfològiques,...) a una altra llengua dominant, De manera que, sense desplaçament geogràfic

els Parlants de la llengua dominada perden consciència de la seua identitat lingüística, Passant a ser parlants d’una modalitat nova de la llengua dominant

Dialecte                      Cadascuna de les Modalitats que presenta una llengua, i sobretot les que presenta en les Diverses regions del seu domini.

 Aquestes són delimitades per diverses Isoglosses. Sovint un dels dialectes d’un domini adquireix, per factors Polítics, culturals i econòmics,

 un predomini sobre els altres i es converteix En llengua comuna o estàndard.

Dialecte Consecutiu    Aquell que se situa Geogràficament dins de l’àrea d’origen de la llengua

Dialecte Constitutiu    L’originat pel Trasplantament d’una llengua, bàsicament per motius de conquestes territorials. Són producte de l’expansió de la llengua.

Dialectes Catalans      El rossellonès, el català Central, el balear, l’alguerès, el català nord- occidental i el valencíà.

Diglòssia                     Terme aplicat per Caracteritzar una situació sociolingüística en què un idioma o parlar alt (A) és usat per

a Funcions formals (educació, literatura, religió, etc.) i predominantment en L’ús escrit, enfront d’un idioma o parlar baix (B),

 utilitzat per a funcions informals (temes Familiars, comunicació íntima o espontània, etc.), generalment orals.

Exemples De diglòssia són la comunitat suïssa Alemanya (llengua A: alemany comú; llengua B: suís alemany), les societats àrabs (llengua A: àrab clàssic; llengua B: àrab Col·loquial), etc.

Estandardització         És el procés que porta a la fixació D’una varietat estàndard. Suposa una mena de pacte social on es neutralitzen

 les distintes varietats dialectals d’un idioma Per afavorir la seua funcionalitat. El procés comportaria diferents fases entre Les quals caldria incloure

 la codificació i la posterior publicació i Extensió de les normes fixades, perquè els parlants les segueixen en els seus Usos lingüístics.

Glotofàgia                   És el procés a través del Qual una llengua se’n menja -fa desaparèixer, l’assimila- una altra.

Interferència Lingüística                                 Canvi Lingüístic en qualsevol nivell d’una llengua (fonològic, morfosintàctic, lèxic)

 per innovació, pèrdua o substitució d’algun Dels seus elements, motivat directament per l’influx d’una altra llengua, Particularment

 si aquesta darrera és utilitzada sovint pels Parlants de la primera. Hom pot també parlar d’interferència lingüística quan,

 dins una mateixa llengua, es produeix un canvi Lingüístic en algun dialecte o algun registre de llenguatge per influx d’algun Altre.

Llengua França            També coneguda com Interllengua. És aquella que és usada com a vehicle de comunicació Internacional,

 al costat de la llengua pròpia (dominada), per Evitar l’ús de la llengua forana (dominant) i arribar a la superació de la Dominació lingüística de la llengua forana.

Llengua Majoritària    Aquella que té un gran Nombre de parlants: xinès, anglès, francès, castellà,...

Llengua Minoritària    Aquella que té un nombre Reduït de parlants. A Europa se’n consideren: el suec i el búlgar (8 milions),

el català (7mil.), el danès (5mil.), el noruec i el finès (4mil.), l’albanès i l’eslovac (3mil.), el lituà, el letó,

el Macedoni, el tàrtar i l’occità (2mil.), el bretó, el sard, l’èuscar, l’eslovè, El gaèlic,...

Llengua Minoritzada   Aquella que pateix un procés De retracció, fins i tot perill de desaparèixer,

 en els territoris on es parla, per no gaudir D’un estatus oficial en tos els àmbits d’ús. Tots els seus parlants es veuen Obligats a exercir un bilingüisme unilateral

, ja que La llengua pròpia és insuficient per satisfer totes les seues necessitats Comunicatives.

No Existeix paral·lelisme entre la condició de minoritària i de minoritzada;

 n’hi ha de minoritàries no minoritzades (suec, Albanès), i de majoritàries minoritzades (l’alemany a Alsàcia, o el castellà a Puerto Rico)

Llengua Mixta            

Llengua Producte de la combinació lèxica, gramatical, fonètica, etc., de dues o més Llengü

es, amb Una finalitat bàsica de comunicació en l’àmbit del comerç. Són llengües mixtes: El crioll, la lingua França i el pidgin.