Subsidència i Anticiclons: Mecanismes de Formació de Deserts

Tipus de Subsidència: Deserts i Aridesa

L'efecte contrari a tot procés de precipitació és l'aridesa, la qual es defineix com una zona sense precipitacions. El mecanisme que l'explica és la subsidència. Aquesta aridesa està associada al sotavent de les muntanyes, on l'aire és descendent, donant lloc a la formació de deserts permanents.

Tipus de Subsidència: Anticiclons Subtropicals

Els anticiclons de l'hemisferi nord, quan es desplacen cap al nord a l'hivern, generen períodes de fred més intens de l'habitual i cel sense núvols i, per tant, sense precipitacions, com és el cas de l'anticicló de Sibèria. Quan es desplacen cap al sud, generen, a l'hivern, temps temperat, i a l'estiu, un clima càlid i sec.

Als oceans, a causa de la baixa fricció, el vent segueix les isòbares amb precisió i, per tant, els anticiclons oceànics són molt estables, com l'anticicló de les Açores.

Els sistemes de l'alta troposfera mitjana, com l'alta subtropical, desvien els ciclons tropicals al voltant de la seva perifèria i causen una inversió tèrmica que inhibeix la convecció lliure prop del seu centre i genera calitja sota la seva base. Els anticiclons es poden formar en l'aire dins de nuclis de baixes pressions càlides, com els ciclons tropicals; a causa de l'aire fred descendent des de la part posterior de canals superiors, com els anticiclons polars; o per enfonsaments a gran escala, com l'alta subtropical.

Els Deserts Litorals: Característiques i Exemples

Un desert litoral és una regió on domina un paisatge desèrtic, generalment situat a les vessants occidentals dels continents, prop del tròpic de Càncer i el tròpic de Capricorn. Els deserts costaners presenten climes que varien de càlids a frescos. Els hiverns són normalment frescos i curts, mentre que els estius són llargs i càlids. Les terres amb aquest clima estan afectades per corrents marítims freds que discorren paral·lels a la costa. Atès que el sistema de vents locals està dominat pels alisis, aquests deserts són menys estables que altres tipus de deserts. La boira d'hivern, produïda per l'aflorament dels corrents freds, amb freqüència penetra en els deserts costaners i bloqueja la radiació solar. Els deserts costaners són relativament complexos, ja que hi conflueixen els sistemes terrestres, oceànics i atmosfèrics.

Els sòls són principalment sorrencs i alcalins, de vegades salins. A més, són molt porosos, la qual cosa permet que l'aigua hi penetri ràpidament. Els principals deserts costaners són:

• El desert d'Atacama a Amèrica del Sud, que és el desert més sec de la Terra. Allí, una pluja mesurable d'un litre o més pot tenir una freqüència de tan sols una vegada cada 5 a 20 anys.
• El Sàhara Occidental
• El desert de Namíbia
• El desert litoral del Perú