Stuart Mill: Utilitarisme, Plaers Superiors i Dilemes Morals

L'Utilitarisme de Stuart Mill: Plaers i Felicitat

En aquesta frase, Stuart Mill emfasitza que no tots els plaers que l'ésser humà persegueix tenen el mateix valor. Per això, escriu que «alguns tipus de plaer són més desitjables i valuosos que uns altres» i també confirma que aquesta gradació dels plaers humans no contradiu el principi d'utilitat, tal com s'esmenta al principi de la frase: «és del tot compatible amb el principi d'utilitat». Per copsar millor el que l'autor vol dir, caldrà preguntar-se per què Stuart Mill defensa que hi ha plaers que són millors els uns que els altres, i, així mateix, especificar què és per a aquest autor el principi d'utilitat.

El Principi d'Utilitat com a Guia Humana

Tal com havia anotat Bentham, el principi d'utilitat és per a Mill la guia humana per a totes les accions, entès com la màxima felicitat. És a dir, el pensador anglès defensa que en la base de totes les accions humanes hi ha la recerca d'allò que ens és útil, comprès com allò que ens aporta felicitat, i aquesta, al seu torn, com allò que ens proporciona plaer i ens allunya del dolor. Per tant, la infelicitat s'entén com aquella acció que ens provoca dolor en comptes de plaer, i per a Stuart Mill és el que tot ésser humà vol evitar sempre com a fonament de totes les seves accions.

Crisi Personal i Distinció de Plaers

Ara bé, així com l'utilitarisme de Bentham comprenia aquesta felicitat de forma general, Stuart Mill, a resultes d'una crisi soferta als 20 anys, i a partir de la qual va haver de recórrer a la poesia de Wordsworth i Coleridge (poetes dels llacs) com a curació i calma, va defensar que hi havia plaers més nobles de perseguir que d'altres. D'aquesta manera, i seguint Epicur, va distingir entre els plaers intel·lectuals i els sensibles, els primers més elevats que els segons.

Felicitat vs. Satisfacció: Plaers Intel·lectuals

Per la qual cosa, el pensador també diferencia, d'una banda, entre felicitat, relacionada amb la cerca de plaers intel·lectuals, i, d'altra banda, satisfacció o contentament, que és quan cerquem plaers relacionats amb el cos, ja que responen a una necessitat fisiològica. És per això que, en la frase que ens ocupa, l'autor defensa «que hi ha plaers que són més desitjables i valuosos que d'altres», referint-se com a més «valuosos» als de tipus intel·lectual. La frase també assenyala que això «és del tot compatible amb el principi d'utilitat». Stuart Mill explica i desplega aquest principi en la seva obra L'utilitarisme, on proposa tot un seguit de proves i respon a les objeccions que es poden fer a aquest principi.

Objeccions i Respostes a l'Utilitarisme

La Felicitat és Inassolible? L'Art de Viure

Per exemple, podem objectar que la felicitat és inassolible, perquè no sempre podem aconseguir tot allò que desitgem. Stuart Mill respon a aquesta crítica dient que cal saber demanar a la vida el que aquesta et pot donar, i aquest límit s'entén a través del que l'autor anomena l'Art de viure, que és l'excel·lència del viure.

Hedonisme Universalista i Consciència Moral

Una altra crítica que planteja el mateix Mill és per què el principi d'utilitat es fa extensiu a altres persones, és a dir, per què va lligat a un hedonisme universalista. Stuart Mill afirma, a la manera de Locke, que els humans tenim una predisposició natural a la moralitat, i és per aquesta raó que la felicitat de la resta d'humans ens importa. Aquesta consciència moral, aquesta simpatia per la resta d'humans, la desenvolupem, segons l'autor, a través de l'educació i, així mateix, de l'autoconeixement.

La Comprovació del Principi d'Utilitat

En l'obra, l'autor també es pregunta per què el principi d'utilitat i de màxima felicitat ha de ser la guia moral de tot ésser humà, i respon que això és un fet comprovable tant per l'experiència com a través de l'observació dels altres i d'un mateix.

Virtut i Utilitat General

Una altra qüestió que el filòsof té en compte és el fet que de vegades hi ha humans que fan sacrificis i que desitgen abans la virtut que la seva pròpia felicitat. Sobre aquesta qüestió, Stuart Mill exposa que aquells individus que es comporten així són els que han sabut fer extensiva la seva utilitat particular a la utilitat general, i això prova que la recerca de la virtut no contradiu el principi d'utilitat. Aquest aspecte el podem relacionar novament amb la frase que analitzem, ja que l'autor ha dit explícitament que els plaers qualitativament més nobles no contradiuen el principi d'utilitat i màxima felicitat.

Llibertat, Justícia i el Principi del Dany

Com a conclusió de la frase que estem comentant, cal afegir que per a l'autor és essencial que qualsevol humà pugui desplegar bé el principi d'utilitat, i per això l'autor referma que aquest es complementa amb un bon exercici de la llibertat, la qual ha d'estar protegida per la justícia de qualsevol estat. La llibertat és un bé essencial de l'ésser humà i aquesta només pot estar constrenyida quan algú fa mal a un altre; és el que l'autor anomena el Principi del Dany.

La Llibertat com a Fonament de l'Utilitarisme

Com a éssers socials i gregaris que som, a parer de Stuart Mill, aquesta llibertat s'ha d'entendre com a llibertat política i social, no com a llibertinatge. Compresa d'aquesta manera, la llibertat ha d'estar protegida per l'Estat a través de la justícia, mitjançant lleis positives que la fomentin, per tal que els ciutadans puguin desplegar de forma òptima aquest principi d'utilitat, entès com a màxima felicitat i, així mateix, com a recerca del plaer i evitació del dolor.

Sòcrates Insatisfet vs. Porc Satisfet

Ara bé, serà decisió de cada persona quins plaers desitja fomentar (sempre que no faci mal als altres): si aquells que són més nobles i elevats, com ens indica la frase que hem estudiat, o, per contra, es deixarà endur només per plaers baixos i corporals, de tal manera que tristament desatengui aquella dita tan famosa de l'autor que diu: «És millor un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet».

Guia per a l'Examen: Kant vs. Mill

1. Resumeix el Dilema Moral

Primer, resumeix el dilema plantejat a l'examen en una o dues frases.

• Exemple: «Ens trobem davant d'un dilema moral en què s'ha de decidir si és correcte mentir per protegir algú.»

2. L'Ètica Kantiana Aplicada al Cas

• Moral deontològica: Segons Kant, la moralitat d'una acció no depèn de les conseqüències, sinó del seu principi o norma.
• Imperatiu categòric: Hem d'actuar només segons normes que podrien convertir-se en llei universal.
• Respecte a la dignitat humana: Mai no podem tractar les persones com a mitjans per a un fi.
• Aplicació al cas concret: Aquí, caldria explicar com aquests principis s'apliquen a la situació plantejada.
  • Exemple: «En aquest cas, Kant diria que mentir mai no pot ser correcte, perquè si tothom mentís sempre, la veritat deixaria de tenir valor i la societat no funcionaria.»

3. L'Utilitarisme de Mill Aplicat al Cas

• Moral utilitarista: Les accions són bones o dolentes segons les seves conseqüències.
• Principi d'utilitat: Hem d'aconseguir la màxima felicitat per al màxim nombre de persones.
• Diferència entre plaers superiors i inferiors: No tot el plaer és igual; els intel·lectuals són més valuosos que els físics.
• Aplicació al cas concret: Aquí expliques què diria Mill segons les conseqüències de l'acció.
  • Exemple: «Segons Mill, mentir podria ser correcte si evita un gran patiment i genera més felicitat global. En aquest cas, si la mentida protegeix algú i no causa un dany més gran, seria moralment acceptable.»

4. Comparació Final i Conclusió

• Diferència clau: Kant defensa un principi absolut (mai mentir), mentre que Mill avalua cada cas segons les seves conseqüències.
• Avantatges i inconvenients de cada postura:
  • Kant és més segur i objectiu, però pot ser massa rígid.
  • Mill és més flexible i pràctic, però pot justificar accions moralment dubtoses.
• Resum de la resposta segons cada filòsof:
  • Exemple: «Així doncs, Kant rebutjaria la mentida perquè va en contra del deure moral i de l'imperatiu categòric. En canvi, Mill la justificaria si comporta un benefici més gran que el mal que pugui causar.»

Així doncs, mentre que Kant defensa una moral basada en el deure i en principis universals, independentment de les conseqüències, Mill valora cada acció segons el benefici i la felicitat que pugui generar. Això fa que la postura kantiana sigui més rigorosa i objectiva, però també més inflexible, mentre que l'utilitarisme de Mill permet adaptar-se a cada cas concret, encara que pugui justificar accions moralment dubtoses.