Stuart Mill: Utilitarisme, Llibertat i la Recerca de la Felicitat

Stuart Mill: Vida i Pensament Utilitarista

Stuart Mill (segle XIX) va ser educat pel seu pare, qui va oblidar l’educació sentimental, fet que va dur Mill a patir una depressió als 20 anys.

Mai va abandonar la idea que la felicitat és el que guia les nostres accions i el que tots desitgem. Es mostra crític amb l’utilitarisme clàssic perquè tendeix a abolir sentiments i per això calia reformar-lo.

Harriet Taylor fou una dona molt important per a ell, amb qui es va casar després de la mort del seu marit.

La seva obra tractà sobre la llibertat i l’utilitarisme, i volia establir límits que separessin la llibertat d’acció de l’individu del dret de la societat a coaccionar-la.

Deia que la societat s’havia d’abstenir d’intervenir en accions que no impliquin dany a algú (el que ell anomenava judici aprovatori).

L'Utilitarisme Reformulat per Stuart Mill

La Distinció dels Plaers: Superiors i Inferiors

L’utilitarisme clàssic no fa separació de plaers intel·lectuals o físics. Mill deia que hauríem d’educar la societat des de la infantesa, ja que la formació és el que fa que l'individu pugui triar els valors; altrament, seríem animals que actuen instintivament. Aquesta capacitat de triar és el que ens fa lliures.

Així doncs, Mill defensa l’hedonisme (plaer) i els distingeix en:

• Plaers Superiors (intel·lectuals): Són de llarga durada, no depenen de factors externs i no s’ha de pagar cap preu per obtenir-los. Depenen de la imaginació, dels sentiments morals, etc.
• Plaers Inferiors (sensuals): Duren molt poc i s’acaben ràpidament. Per obtenir-los, es depèn d’una cosa externa.

A partir d’aquests dos tipus de plaers, Mill diferencia l’acontentament de la felicitat real. El que ens fa escollir un o l’altre és la dignitat, que és proporcional a les nostres facultats. Mill afirma que els plaers dels animals no són els mateixos que els dels humans, perquè els humans tenim facultats superiors que ens permeten sentir plaer, com ara:

• Intel·ligència: el desig del saber.
• Sensibilitat estètica: la capacitat de gaudir de l’art i de crear.
• Sensibilitat moral: la capacitat de ser considerats amb altres persones.

Jeremy Bentham i l'Utilitarisme Clàssic

Com a antecedent de Mill, trobem a Jeremy Bentham, qui defensava que qualsevol acció que suposés un obstacle per a la felicitat era dolenta, i viceversa. Deia que la felicitat calia mesurar-la a través del plaer produït per una acció. Tenia una noció utilitarista de la natura.

El Càlcul Hedonista de Bentham

Aquest va establir paràmetres per a mesurar el plaer: la intensitat, la duració, la certesa, la freqüència amb què podem tornar a gaudir de l’experiència, la fecunditat, la puresa i l’extensió.

El càlcul es fa en forma de suma: es mesura el valor de cada plaer distingible en cada acte, el valor de cada dolor distingible, el plaer que s’hagi produït després del primer i el dolor produït després del primer.

Es sumen els valors dels plaers d’una banda i els dolors de l’altra, es comptabilitza el nombre de persones implicades (extensió), i es fa el mateix càlcul respecte a totes elles.

El Panòptic: Aplicació Pràctica de l'Utilitarisme

Bentham volia reformar el dret penal, les institucions polítiques i jurídiques. Per a fer-ho, va dissenyar la planta del Panòptic (un edifici des d'on es pot veure tot). Es tracta d'un edifici penitenciari en el qual el pres mai sap quan l’estan observant, de manera que actua com si sempre el vigilessin. Bentham volia aplicar el càlcul dels plaers condicionant el comportament del pres.

L'Empirisme i l'Ètica Conseqüencialista de Mill

L’empirisme de Mill era de tradició britànica i escocesa, de caràcter antimetafísic i positivista.

Com a principi de la màxima felicitat, s’establia que una acció bona és una acció útil, i una acció útil és la que produeix el màxim plaer per al màxim nombre de gent. La utilitat no s’oposa al plaer. Mill seguia una ètica conseqüencialista, a posteriori.

Crítiques i Respostes a l'Ètica Utilitarista de Mill

Se li van fer una sèrie d’objeccions a la seva ètica.

Primera Objecció: La Comparació amb els Porcs

La primera objecció argumenta que el principi utilitarista ens iguala amb els porcs. Identificar la felicitat amb el plaer rebaixa la dignitat humana, ja que qualsevol ésser dotat de sensibilitat pot experimentar plaer.

Per a Mill, la resposta és clara: qui rebaixa la dignitat dels humans són precisament els que fan la crítica, ja que els plaers dels humans no són els mateixos que els dels porcs.

Per calcular els plaers, ho fem de manera qualitativa, i no pot ser a priori, sinó que ha de ser a base de l’experiència.

Mill cita que «és millor ser una persona insatisfeta que no pas un porc satisfet».

Segona Objecció: La Tria Mandrosa i el Caràcter

Com a segona objecció, trobem la tria mandrosa i la formació del caràcter.

Mill afirmava que fins i tot les persones formades, per mandra, trien els plaers inferiors, i diu que és així per falta de caràcter. Només les persones formades i en circumstàncies favorables estan en disposició de gaudir dels plaers superiors.

A més, afirma que qualsevol que hagi provat els plaers superiors, els prefereix als inferiors.

Tercera Objecció: La Renúncia a la Felicitat

En tercer lloc, la crítica a la renúncia a la felicitat i l’utilitarisme de la regla.

Mill diu que la felicitat no és un estat d’entusiasme continu, sinó que són moments ocasionals. I afirma que està bé que una persona renunciï a la seva pròpia felicitat només si amb aquest esforç s’aconsegueix augmentar la suma total de la felicitat.

De vegades renunciem a la pròpia felicitat per una causa que estimem més que aquesta, i això no refuta l’utilitarisme, sinó que el confirma. La raó és que quan el principi parla de la màxima felicitat, no es refereix a la individual, sinó a la del conjunt.

Quarta Objecció: La Noblesa de Caràcter

Finalment, la quarta objecció: la noblesa de caràcter.

Mill exposa que qui cultiva les facultats superiors, té una vida més plena i satisfactòria, i sent més atracció pels plaers superiors. Segons l’utilitarisme, la moralitat d’una acció no rau en els motius de la persona que la fa, sinó en les conseqüències d’aquesta acció.

Objeccions Pràctiques: Manca de Temps i Indemostrabilitat

A part de les objeccions esmentades, també trobem objeccions pràctiques.

La Manca de Temps per al Càlcul

En primer lloc, la manca de temps, ja que fer càlculs cada vegada és perdre un temps que no tenim. Mill respon que això tan sols passaria si la persona no hagués après de l’experiència dels altres; cal aprendre del passat, i si no és possible experimentar alguna cosa per un mateix, es pot recórrer a l’experiència dels altres.

La Indemostrabilitat del Principi Utilitarista

En segon lloc, se li diu que el principi d’utilitarisme és indemostrable.

La felicitat se suposa que és desitjable com a fi, i tota la resta serveix com a mitjà per assolir més felicitat. Si tombem el principi, no hi ha teoria; no es pot demostrar deductivament, sinó que és un fet.

Aclariments de Mill sobre la seva Ètica

També se li van fer una sèrie de preguntes a Mill, a les quals va respondre.

Una Ètica Freda i Ateista?

Reconeix que la seva ètica és freda, i diu que és així per l’educació que li va donar el seu pare, qui deixava de banda les emocions.

Diu també que és una ètica atea, ja que no es fonamenta en la fe sinó en la raó, tot i que té semblances amb la moral cristiana.

És Immoral l'Ètica Utilitarista?

En ser qüestionat per si la seva ètica és immoral, respon que a priori ho sembla, però explica que sempre que l’acció causi el bé, serà una ètica moral. De vegades, mentir és millor que dir la veritat; ens hem de fixar en les conseqüències. Totes les regles tenen excepcions (matar, robar…), i pot ser legítim si causa felicitat a la societat.

Voluntat vs. Desig: Una Distinció Clau

Mill admet que la voluntat i el desig no són el mateix. Encara que la voluntat té el seu origen en el desig, pot arrelar i separar-se del desig pel poder de l’hàbit. La voluntat és una facultat activa, i el desig és una facultat passiva.

Trobem l’exemple de la televisió i els deures: «Vull aprovar l’examen, però desitjo veure la televisió». Actuar bé seria estudiar, però com que el que et fa feliç és la televisió, faràs això tot i sabent que no és el correcte. Trobem, doncs, una tensió entre diferents desitjos.

El Principi del Dany: Límits de la Intervenció Estatal

Segons el principi del dany, l’Estat ha d’intervenir en certes accions que no només afecten l’individu que les realitza, sinó també la resta. És complicat determinar en quines accions pot intervenir l’Estat. No ens trobem sols al món, i és molt fàcil que una acció teva perjudiqui els altres.