Spinoza, Leibniz i Locke: Monisme, Harmonia i Coneixement

1. Pensament monista i panteista de Spinoza

Per a ell, la substància és allò que existeix per si mateix, així doncs, no ha sigut creada, ja que aquesta substància és Déu o naturalesa, és única i infinita.

La substància divina pot manifestar-se de moltes maneres (infinites), i aquestes tenen un atribut per a cadascuna. Nosaltres solament tenim la capacitat de conèixer els atributs, que serien el pensament i les extensions, és a dir, les coses materials.

I els models són éssers particulars (ments individuals i cossos concrets), dit d’una altra forma, són modificacions de l’única substància divina.

2. Harmonia preestablerta de Leibniz

L’harmonia preestablerta és quan una mònada (unitat) va canviant i adaptant-se d’una manera harmoniosa/subtil amb els canvis de les altres mònades, ho fan sense comunicar-se.

Cada cosa segueix el seu camí sense interferir en el dels altres.

Leibniz compara Déu (creador de l’univers) amb un rellotge que ha sincronitzat totes les monades de tal manera tant exacta que les percepcions de cadascuna concordin entre si i es corresponguin amb la realitat externa.

Amb això podem saber quina relació hi ha entre la mònada amb l’ànima i quines de les monades constitueixen en el cos. La de l’ànima és superior a la del cos perquè intueix les coses molt més ràpid i clares.

Tot això és creat per Déu.

3. Qualitats primàries i secundàries segons Locke i Berkeley

Locke afirma que totes les idees són adquirides amb les sensacions.

• Les qualitats primàries són objectives i constants, és a dir, si s’altera el cos o l’objecte, aquestes no sofreixen cap canvi.

  Ex: la forma, la solidesa, el nombre, ...

• Les qualitats secundàries no es troben en l’objecte, ja que aquestes són el resultat de l’impacte d’algun poder en les qualitats primàries.

  Ex: els sabors, els colors, els sons, les olors...

Locke diu que les qualitats primàries de les coses són objectives, ja que estan en els objectes que podem percebre, i que les qualitats secundàries són subjectives, ja que aquestes són les que estan en la ment del qui les rep.

Berkeley afirmava que les qualitats primàries eren subjectes perquè no té sentit que el color i l’extensió, percebuts pels sentits, siguin objectius i constants.

4. Teoria del coneixement de Locke

Segons Locke, quan naixem no tenim idees innates, ja que per a ell totes les idees que tenim són adquirides. (També s’ha de dir que tampoc se sap si els que acaben de néixer, neixen amb idees innates)

Cadascun de nosaltres té unes facultats que ens proporcionen un coneixement i, a més, que també tenim els objectes exteriors, per aquesta raó tenir idees innates és innecessari.

Locke diu que l’experiència és l’origen del coneixement i que els principis universals no provenen d’un consentiment interior, sinó que són evidents i s’adquireixen gràcies a l’observació i l’experiència.

Els principis pràctics de la moral no són innats, cada cultura té unes regles que no són del tot acceptades per els altres.

5. Teoria política de Locke

Locke parteix de la distinció que hi ha entre la natura i la convivència, ja que l’Estat de natura és un Estat de llibertat i igualtat. En canvi, l’home és molt diferent, ja que aquest no és bo per naturalesa i que per ser-ho hi ha una llei natural per a la raó que imposa una sèrie de conducta.

Per a que les normes no es desobeeixin s’aplica un pacte, on el govern ha de representar tots els homes (sobirania popular) i on la propietat privada sigui un dret natural de l’home que s’ha de respectar.

Hi ha una divisió de poder en el sistema polític, com el poder legislatiu (elabora lleis), el poder executiu (encarregat de fer-les complir, aplicar-les, defensar-les i sancionar a aquell que no la compleixi) i el poder federatiu (representa a la comunitat quan es facin pactes amb l’estranger).

En general, el liberalisme parteix de dos principis: que tots els homes són iguals per naturalesa i que cap home no té poder sobre un altre.