Soques i Preparació de Medicaments Homeopàtics

Soques Vegetals, Animals i Minerals en Homeopatia

Soques Vegetals

Aproximadament 1500 substàncies vegetals constitueixen el 50% de totes les soques homeopàtiques. Un exemple comú és l'Arnica Montana. Aquestes soques es processen idealment dins de les 48 hores posteriors a la recol·lecció. S'utilitzen principalment plantes fresques silvestres, i excepcionalment, plantes de cultiu ecològic. Es realitzen anàlisis per a descartar contaminants químics com plaguicides, metalls tòxics i paràsits.

Soques Animals

S'utilitzen animals sencers, principalment insectes, com Apis mellifera (abelles) o Formica rufa (formigues). També es fan servir parts d'animals, òrgans d'animals sans (normalment conills o porcs, amb control veterinari), i verins com el Formicum acidum.

Soques Minerals

S'obtenen de jaciments minerals naturals. S'analitza la seva puresa i es sotmeten a polvorització. Exemples inclouen la Calcàrea carbònica (petxina d'ostra), el sulfur i el fòsfor.

Processament de les Soques Homeopàtiques (S.H.)

Soques Vegetals i Animals: Obtenció de la Tintura Mare (TM)

La Tintura Mare és una preparació líquida obtinguda per extracció de la matèria primera (vegetal o animal) amb un dissolvent. Aquest dissolvent sol ser una mescla hidroalcohòlica (E70º). El procés d'extracció pot ser per maceració, infusió, decocció o fermentació, tots descrits en les farmacopees.

Soques Minerals: Trituració i Dilució

Si les soques minerals són solubles en aigua, es dilueixen directament. Si no ho són, les pols minerals es barregen amb lactosa per augmentar-ne la solubilitat i permetre les dilucions posteriors.

Dilució Homeopàtica

És una operació de deconcentració a la qual se sotmet la TM. Es pren un volum determinat de TM i s'afegeix dissolvent, disminuint així la concentració del principi actiu. Aquest procés es realitza en un ambient estèril, dins d'una campana de flux laminar.

Existeixen tres mètodes principals de dilució:

• Mètode de Hahnemann (H o CH): Utilitza un flascó separat per a cada dilució.
  • Dilució centesimal: 1 ml de TM + 99 ml de dissolvent (E70º) = 100 ml de dilució 1CH.
  • Dilució decimal: 1 ml de TM + 9 ml de dissolvent (E70º) = 10 ml de dilució 1DH.
• Mètode de Korsakov (K): Utilitza un únic flascó.

S'enrasa un flascó de 100 ml amb TM. Es buida, considerant que queda 1 part de TM adherida a les parets. S'enrasa amb dissolvent fins a 100 ml i es dinamitza, obtenint la dilució 1K. Es repeteix el procés per a obtenir dilucions successives (2K, 3K, etc.).

Cinquentamilesimal (LM): Mètode utilitzat principalment als Estats Units.

Potenciació

És la successió de dilucions i dinamitzacions. Cada dilució obtinguda és més "potent" que l'anterior. Les dilucions es classifiquen segons la seva potència:

• Baixes dilucions: Inferiors a 6CH. S'utilitzen per a símptomes físics locals.
• Mitjanes dilucions: 7CH-9CH. Per a símptomes físics més generals. La 9CH es considera la frontera entre símptomes físics i psíquics.
• Altes dilucions: 12CH, 15CH, 30CH, etc. Per a símptomes psíquics.

En general, com més alta és la similitud entre el remei i els símptomes, més alta serà la dilució utilitzada.

Formes Farmacèutiques (FF) Homeopàtiques

Sòlides

• Grànuls i glòbuls: Esferes de lactosa i sacarosa impregnades amb la dilució homeopàtica. Els grànuls (50 mg) són més grans que els glòbuls (5 mg). S'administren per via sublingual. Es presenten en tubs amb tap dispensador (tub monodosi de 80 grànuls o tub monodosi de glòbuls).
• Comprimits: Elaborats amb lactosa i sacarosa, impregnats amb la dilució homeopàtica. Es presenten en blísters i s'administren per via oral.

Líquides

• Xarops: Xarop simple amb dilucions homeopàtiques baixes, utilitzats per al tractament de la tos.
• Gotes orals: Dilució homeopàtica en alcohol al 6%. Es prenen entre 10 i 50 gotes amb aigua. Es presenten en flascons de vidre topazi amb comptagotes.
• Col·liris: Vehicle de sèrum fisiològic. Preparacions estèrils de caducitat curta.
• Ampul·les: Vehicle de sèrum fisiològic. Poden ser bevibles o injectables.

Semisòlides

• Pomades i cremes: La dilució homeopàtica s'afegeix a un vehicle semisòlid, normalment lanovaselina. A vegades contenen TM sense diluir (en aquest cas, es considerarien fitoteràpia).
• Supositoris: El vehicle és glicerina. S'utilitzen principalment en pediatria i geriatria.
• Òvuls: El vehicle és glicerina. Per a tractaments vaginals amb efecte antisèptic i antiinflamatori.

Definició de Medicament Homeopàtic

És aquell medicament obtingut a partir de soques homeopàtiques, seguint un procediment homeopàtic descrit a la Real Farmacopea Espanyola (RFE) o en una altra farmacopea reconeguda (europea, alemanya, francesa, etc.).