Sopa Campbell's d'Andy Warhol: Anàlisi i Context Pop Art

Sopa Campbell’s

Fitxa Tècnica

Pintura sobre tela d’Andy Warhol. És de 1965 i pertany a l’estil del Pop Art. Utilitza l’acrílic i la tinta serigràfica. Es troba al MOMA de Nova York.

Context Històric

El final de la Segona Guerra Mundial va donar pas a la Guerra Freda, un món bipolar dirigit pels EUA i la URSS. Després de la Segona Guerra Mundial, Europa, com a nucli cultural occidental, va perdre el seu protagonisme, sent substituïda pels Estats Units, que havia acollit molts intel·lectuals europeus.

El terme pop art va ser utilitzat per primera vegada pel crític britànic Lawrence Alloway, l’any 1954, per qualificar “l’art popular” que estava creant la cultura de la publicitat de masses.

És opinió generalment acceptada que la primera obra autènticament pop la va realitzar Richard Hamilton a Anglaterra. Es tracta d’un collage fotogràfic a mida natural que, sota el títol de I què és el que fa que les cases d’avui siguin tan diferents, tan atractives, es va col·locar a l’entrada de l’exposició “Això és el demà”, que va tenir lloc a la Whitechapel Art Gallery de Londres l’any 1956. L’obra de Hamilton es refereix a la cobdícia, l’excés, el desenfrenament, la publicitat, el sexe i la joventut. Era una sàtira sobre els abismes entre les aspiracions dels consumidors i la realitat, una broma al voltant de l’incipient consumisme després de les necessitats creades per la guerra.

El pop art es basava en les imatges de la publicitat i de la cultura popular. Els còmics, els anuncis, els embolcalls dels productes i les imatges provinents de la televisió i del cinema van formar part de la iconografia del moviment. Una característica del pop art va ser el rebuig de qualsevol distinció entre el bon i el mal gust.

Als Estats Units, el pop art va ser considerat en principi com una reacció contra l’expressionisme abstracte, perquè van tornar a les imatges figuratives i van fer ús de tècniques mil·limètriques gairebé fotogràfiques.

Andy Warhol va ser pintor, dibuixant, gravador i cineasta nord-americà. Es va instal·lar a Nova York l’any 1949 i va ser un artista comercial d’èxit als anys cinquanta (va guanyar una medalla el 1957 amb anuncis de sabates). L’any 1962 es va donar a conèixer en exposar unes imatges de llaunes de sopa Campbell i d’ampolles de Coca-cola.

Es va fer famós ràpidament, ja que es va convertir en el personatge més controvertit del pop art als Estats Units quan va presentar una successió de fotos, aparentment sense fi, de Marilyn Monroe, Elvis Presley i altres personatges cèlebres, a més d’escenes de mort i desastres, utilitzant imatges repetides i disposades en fila.

La serigrafia, procés cap al qual es va decantar, permetia infinites rèpliques, i es va oposar al concepte d’obra d’art com una peça d’artesania, feta a mà per a l’expert en art i expressió de la personalitat de l’artista.

Warhol pensava que tothom hauria de ser una màquina. D’acord amb aquest punt de vista, utilitzava imatges “deshumanitzades” dels mitjans de comunicació, treballava com si fos un fabricant, i va batejar el seu estudi amb el nom de “La Fàbrica”.

A La Fàbrica, Warhol i altres artistes, moltes vegades en col·laboració –trencant amb la concepció moderna de l’art com a producte d’un únic individu–, pintaven quadres, rodaven pel·lícules, feien música i organitzaven happenings.

Característiques Estilístiques

En aquesta obra, Warhol representa en primer pla i centrada, una llauna de sopa sobre un fons neutre de tonalitat clara. L’objecte es presenta en una lleugera perspectiva aèria que permet veure clarament la part superior de l’envàs. Per damunt de tot, però, preval la visió frontal, on destaca el nom del producte.

En aquesta representació, Warhol ha modificat els colors originals del producte, utilitzant colors llampants com l’ataronjat, el verd, el groc pàl·lid, el blau turquesa i el lila. Els colors són aplicats sense cap mena de mescla, purs, i totalment plans, sense clarobscur. Fent excepció del cromatisme, Warhol es manté fidel a l’original.

Influències

L’obra de Warhol està molt influenciada pel seu treball com a il·lustrador publicitari. Aquest treball era la seva font d’inspiració, ja que la seva iconografia prové de revistes i diaris i també la utilització de tècniques comercials com ara la producció en sèrie. Warhol no solament es va limitar a productes comercials, sinó que també va fer un gran nombre de retrats de personatges famosos. En certa manera, la seva obra es pot veure com un punt de referència per al moviment hiperrealista que va sorgir al final de la dècada del 1960.