Sons sords i sons sonors

1. LA CONSCIÈNCIA

A. EL PROBLEMA CERVELL-MENT

Concepte:

La MENT és el nom que donem al conjunt de processos com ara l’enteniment, la
capacitat de crear pensaments, el raonament, la percepció, l’emoció, la memòria, la
imaginació, la voluntat i altres habilitats cognitives. Més que una cosa, és una activitat.

- Teories sobre la relació ment - cervell

Les teories sobre la ment, i la relació entre el cervell i la ment, es poden agrupar en
tres grups:

▪ Dualisme:

consideren que cervell i ment són dues entitats completament
diferents, que existeixen d’una forma completament diferent.
  • El cervell és material i espacial.
  • La ment és immaterial, no ocupa espai i només pot captar-se per la
percepció interna (privada i subjectiva)
(defensat per filòsofs com Plató o Descartes)

▪ Monisme:

rebutgen la divisió entre ment i cervell. La ment i la consciència no és
més que el resultat del treball de les neurones organitzades.

▪ Emergentisme:

afirmen que allò mental emergeix dels processos fisicobiològics del
cervell. I alhora la ment i la consciència poden reactuar sobre el cervell.

B. QUÈ ÉS LA CONSCIÈNCIA?

Concepte:

La CONSCIÈNCIA és un estat de la ment en què un ésser (humà) té coneixement d’ell
mateix i del seu entorn. Unifica les sensacions, percepcions, pensaments, records,
etc. És el coneixement que ens permet exercir un control voluntari sobre els
nostres actes.

Característiques de la consciència

• És un estat de la ment. La ment compren operacions conscients i inconscients
• És una experiència subjectiva de coneixement d’un mateix i de la realitat
• Implica la memòria a curt termini, és independent dels sentits.
• La consciència desapareix en el son més profund o en l’estat de coma, però
reapareix, encara que sigui d’una forma diferent a la vigília, en el somni. Des
d’aquest punt de vista diferenciem entre:
  ➢ Pensament vígil: significa estar lúcid, i que dirigeix la nostra conducta.
  ➢ El pensament oníric: S’origina durant una part del son, i crea una realitat
alternativa.

C. ELS NIVELLS DE CONSCIÈNCIA

Entre els autors que han parlat dels nivells de consciència hi ha Freud. En una primera
formulació de les seves teories, Freud parlava de tres estrats o nivells de la
consciència:
▪ Conscient:
L’àmbit d’aquells informacions o pensaments que estem vivint en un
moment concret, i que sabem que estem vivint.
▪ Preconscient:
Els continguts de la ment que en un moment determinat no són
presents en la consciència, però que es poden recuperar fàcilment.
▪ Inconscient:
Continguts de la ment que no són presents en el camp de la
consciència, però que condicionen o determinen la nostra actuació. Són continguts
reprimits, en què no hi actua la lògica, ni s’ordenen cronològicament, ni s’elaboren
conceptualment.

D. ESTATS ALTERATS DE LA CONSCIÈNCIA

Diferent dels nivells de la consciència serien els estats alterats de la consciència.
Són alteracions de a consciència per impactes emocionals, malaltia, embriaguesa o
consum de drogues. També pot succeir per activitats voluntàries com ara la relaxació
profunda, la meditació o la hipnosi

2. ELS SOMNIS

A. DEFINICIÓ DEL SON

Es pot definir com un estat cíclic de consciència alterada, amb una resposta petita als
estímuls externs i durant el qual es produeixen unes complexes fases d’activitat
cerebral.

B. FUNCIÓ DEL SON

Encara no està clara quina és la funció del son i dels somnis, encara que es pensa que
es el sistema que utilitza el cervell per:
  ➢ Regenerar i reparar les connexions nervioses del cervell.
  ➢ Reorganitzar la nostra memòria.

C. REGISTRES DEL SON

El son és pot enregistrar a partir de l’activitat elèctrica del cervell. La freqüència de les
ones cerebrals varia segons l’estat de consciència de la persona, i es pot enregistrar
amb l’electroencefalograma (EEG). Aquest aparell també s’utilitza per estudiar
malalties mentals, i també per indicar la definició legal de mort.

D. LES FASES DEL SON
▪ El son no és un procés homogeni sinó que hi ha diverses fases.
▪ Implica cicles de 90 minuts que és van repetint.
▪ Cada cicle es composa de:
• Una fase
SOL ( son d’ona lenta) o fase NO REM, que representa el 80% d’un
cicle.
• Una fase SOR ( son d’ona ràpida) o fase REM, que representa el 20% de cada
cicle.
▪ Durant la nit es produeixen de 4 a 6 cicles com aquest.
La fase SOL
Aquesta fase alhora consta de 4 subetapes que són:
➢ FASE I ( transició entre la vigília i el son; somnolència). En aquesta fase encara
percebem la majoria dels estímuls.
➢ FASE II ( son lleuger)
➢ FASE III (son profund)
➢ FASE IV ( son més profund)
Característiques de la fase SOL
✓ En la fase SOL hi ha una transició d’ones Alfa a Delta
✓ El sistema nerviós bloqueja les percepcions del nostres sentits
✓ Es recupera energia i es reparen teixits
✓ El despertar en aquesta fase es confús i amnèsic

La fase SOR o REM
✓ Fase de somnis visuals i il·lògics
✓ Es produeix un moviment ràpid dels ulls
✓ Les ones cerebrals tenen una freqüència similar a la Beta
✓ Es consolida la memòria ( es guarden els records importants i fins i tot es resolen
problemes)
✓ El despertar en aquesta fase és lúcid i conscient

E. LA TEORIA DELS SOMNIS DE Sigmund Freud

Segons la seva teoria, els somnis revelen els nostres sentiments i preocupacions que es
troben a l’inconscient. La seva interpretació s’utilitza al psicoanàlisis.

Resum de la interpretació analítica dels somnis

1.
Els somnis s’expressen amb imatges i representacions
2.
Són idealitzacions de desitjos i revelen els sentiments interiors
3.
Distingeix entre continguts manifestos ( sons que es recorden) i continguts latents (
sons que no es recorden)

4.
Freud diu que la pròpia censura oculta i modifica els elements dels somnis donant-
los una forma irreal o en forma de símbols onírics (imatges amb un significat ocult)

5.
Freud analitza aquests símbols. Per exemple: la mort pot significar un viatge, etc.
Una tècnica per desxifrar el sentit és l’associacionisme lliure d’idees dels somnis.

E. TRANSTORNS DEL SON

Les alteracions més característiques son:

• Insomni:

Dificultat per iniciar o mantenir el son.
Les causes poden ser: l’estrès, canvis d’horari, canvi de zones horàries, problemes
físics o psicològics

• Apnea del son:

Interrupció sobtada de la respiració quan s’està dormint. (la
respiració s’atura uns 20”, es desperta una mica, torna a respirar i a dormir-se)

• Narcolèpsia:

Atacs de son diürns, sobtats i irresistibles

• Somnambulisme:

Aixecar-se i realitzar activitats quan es dorm.

• Malsons nocturns:

somnis terrorífics, són comuns en nens i adolescents.
Produeixen angoixa i sobresalt

• Terrors nocturns:

despertar ( o no) bruscos, amb crits i plors, sense record
posterior del somiat

• Somniloqui:

Parlar o emetre sons durant el son

• Bruxisme:

carrisquejar de dents

3. LES DROGES PSICOACTIVES

A. CONCEPTE

Concepte:

Les drogues psicoactives són substàncies que actuen sobre el SNC i afecten
la percepció, els sentiments i la conducta.
Des de l’antiguitat les societats han conegut aquests tipus de substàncies:
  ✓ egipcis, grecs i romans coneixien l’opi
  ✓ Inques i Maies coneixien la cocaïna

B. FUNCIONS (per a què s’utilitzen)

Les funcions de les drogues són diferents segons el tipus de que es tracti, però en
general serien:
- Terapèutiques ( mèdiques): disminució del dolor, ansietat, cansament, etc.
- Evasió de la realitat
- Recerca de plaer
- Facilitar la comunicació social ( desinhibició )
- Recerca de noves sensacions i experiències
- Rituals ( especialment a l’antiguitat )

C. FACTORS QUE AFECTEN EL CONSUM

Hi ha factors individuals i socials que afecten el consum de les drogues i els seus
efectes:

Factors individuals:

- La personalitat del consumidor
- Les característiques fisiològiques del consumidor
- La freqüència del seu ús

Factors socials:

- Valors socials generals ( acceptació social)
- Normes i valors familiars i de grup
- Facilitat de consum

D. CONCEPTES BÀSICS RELACIONATS AMB LES DROGUES

• Addicció:
Necessitat obsessiva de consum una substància o droga. *
• Dependència:
Es produeix quan l’individu necessita la droga per funcionar amb
normalitat a la vida quotidiana. Pot ser: física o psicològica.
  ➢ A la psicològica, l’individu creu que necessita la substància per assolir un estat
emocional positiu ( plaer, benestar, sociabilitat), o per lliurar-se d’un estat
emocional negatiu (estrès, timidesa , avorriment, etc.)
  ➢ A la física, la droga s’ha incorporat al metabolisme, i el cos necessita un nivell
en sang de la substància per treballar amb normalitat
• Síndrome d’abstinència:
És el patiment que apareix quan la persona dependent no
pot accedir a la droga. En general, l’efecte és contrari al que produeix la droga.

• Tolerància:

Es produeix quan la dosi habitual d’una droga té menys efectes, i es
necessiten dosis superiors per assolir els efectes habituals.

F. SUBSTÀNCIES DEPRESSORES DEL SNC

Aquestes substàncies disminueixen l’estat d’alerta i minoren l’activitat del SNC.
Per tant, els consumidors atenen MENYS als estímuls externs i les seves reaccions són
més lentes. També disminueixen les funcions mentals com el raonament, la memòria i
la intel·ligència.
Els depressors més importants són:

Alcohol

Els efectes de l’alcohol depenen de la quantitat i la freqüència del seu ús.
En petites quantitats produeix sensacions de relaxació, eufòria, redueix les inhibicions
socials i la consciència. El consum excessiu produeix danys al SN i al fetge

Fàrmacs sedants ( barbitúrics ):

S’utilitzen per induir el son, controlar l’epilèpsia o com
a sedants preoperatoris. Generen una alta dependència i tolerància.
La sobredosi pot
generar la mort per paràlisi respiratòria.

Fàrmacs tranquil·litzants ( ansiolítics):

Serveixen per combatre l’ansietat , l’estrès o la
síndrome d’abstinència (Exemples: valium, tranxilium). Generen tolerància i a dosis
elevades pot generar dependència.

Opiacis:

L’opi ja era usat pels antics grecs. Les substàncies derivades més importants
són:
▪ La morfina, descoberta a l’any 1805 i utilitzada per disminuir el dolor. També
produeix eufòria i somnolència. A l’addicte, l’abstinència li provoca depressió,
excitabilitat i hipersensibilitat al dolor.
▪ L’Heróïna creada al 1898, ha estat la principal addicció entre els opiacis al Segle XX,
produeix una sensació d’eufòria, genera una alta dependència i l’aparició de la
síndrome d’abstinència, que es combat amb una substància també derivada de
l’opi anomenada metadona.

G. SUBSTÀNCIES ESTIMULANTS DEL SNC

Aquestes substàncies produeixen l’activació general de l’organisme, augmenten el
rendiment mental, treuen la gana i milloren l’estat d’ànim.
La substància estimulant més utilitzada és la cafeïna, que apareix en el cafè. El tabac (
la nicotina)
, també es pot considerar un estimulant.
Altres estimulants coneguts són:

Amfetamines

Aquestes substàncies augmenten l’activitat, el rendiment i l’estat
d’alerta del cos humà, reduint la fatiga. A curt termini permeten un esforç continuat
sense son. Però el seu ús continuat genera tolerància, i dosis elevades produeixen
dependència i deteriorament de les condicions físiques i mentals ( deliris ).

Cocaïna

Es un estimulant ja conegut pels indis abans de la colonització i extreta de la
fulla de la planta de coca. Provoca sensacions d’eufòria, seguretat i benestar, però
quan s’acaben els seus efectes es pateix trastorns del son, ansietat o depressió.
Produeix una alta dependència psíquica i tolerància
En les últimes dècades a augmentat l’abús d’aquesta substància, i una varietat
anomenada crack.

H. SUBSTÀNCIES VISIONÀRIES

Marihuana i haixix

Són derivats extrets de la planta del cannabis. Es consumeixen en
una cigarreta anomenada “porro”,...
Els efectes de l’ús d’aquesta substància depèn de la dosi o la personalitat del
consumidor. Pot provocar desinhibició, i relaxació però també al·lucinacions,
deteriorament de la memòria a curt termini, l’aprenentatge i la concentració.

LSD

Obtinguda a l’any 1938, altera la percepció i produeix al·lucinacions. Utilitzada pel
moviment hippy dels anys 70, i per artistes de l’època.

I. LA REHABILITACIÓ

La rehabilitació suposa lluitar contra l’addició generada per les drogues. Per tant la

Rehabilitació suposa per l’addicte:

✓ Lluitar contra la negació (reconeixent el problema)
✓ Voluntat de superació de l’addicció
✓ Tallar o controlar les causes personals ( personalitat, problemes), o socials (entorn,
facilitat de consum), que han originat l’addicció
✓ Superació de la dependència, que genera: ansietat, depressió i culpabilitat.
La metodologia que s’utilitza per portar a terme la rehabilitació implica:

✓ Teràpies personals i de grup, fetes per psicòlegs i educadors socials
✓ Substàncies alternatives que redueixen la dependència i la síndrome d’abstinència:
per exemple pegats de nicotina o metadona.
✓ Estades a llocs diferents i amb activitats diferents d’on s’ha desenvolupat l’addicció
per tal de tall l’associació lloc (ambient) / drogues.
Els resultats d’aquests processos són els següents:
✓ Actualment, la meitat dels processos de rehabilitació es relacionen amb la cocaïna.
✓ La mitjana de recuperació total a nivell mundial s’estima en el 10%
✓ Les recaigudes són freqüents
✓ Aquestes persones han de considerar-se com a malats crònics, que han d’estar
sempre vigilants a recaure en el fenomen de l’addicció.

J. ELS EFECTES DE LES DROGUES SOBRE EL CERVELL

I. La nicotina i el cervell

L’acetilcolina entre d’altres funcions estimula l’alliberament d’altre neurotransmissor
com és la dopamina, la nicotina substitueix aquesta
funció i resta a l’espai sinàptic més temps. 

Això
provoca una sobre estimulació dels receptors i per
tant generant més quantitat de dopamina i més
sensació de plaer que genera addicció.

Però la nicotina insensibilitza una part dels receptors,
per tant, es necessita més quantitat per assolir la
situació de plaer anterior (tolerància)
. La dendrita
reacciona creant més receptors (una part
insensibilitzats per la pròpia nicotina). Quan es deixa
de fumar, l’acetilcolina funciona amb normalitat,
però ara actua sobre més receptors generant, en aquest cas entre d’altres,
nerviosisme, irritabilitat i ansietat ( síndrome d’abstinència). Al tornar a fumar, tornes
a una situació de normalitat, insensibilitzant una part dels receptors, però per
aconseguir-la, ara necessites fumar (dependència)
.

II. La cocaïna i el cervell

La cocaïna altera de dues maneres la transmissió de dopamina per les neurones. 1.
D’una banda bloqueja les proteïnes de reabsorció. 2.
Estimula l’alliberament de les bosses a l’axó. Tot això
implica un increment de la transmissió de senyals per
part dels receptors generant entre d’altres eufòria i
seguretat en tu mateix. Aquesta sensació produeix
addicció i dependència alhora que tolerància ja que
els receptor es van destruint per l’ús de la cocaïna i
es necessita més quantitat pels mateixos efectes.