Sons Consonàntics: Caracterització i Fenòmens Fonètics
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,65 KB
Caracterització dels Sons Consonàntics
L’aire que surt dels pulmons es converteix en so articulat gràcies a una sèrie de moviments fisiològics. Aquests inclouen la vibració de les cordes vocals, que produeix sonoritat; el mode com s’acosten o entren en contacte determinats òrgans articuladors; i el punt de la boca on es produeix aquesta aproximació o contacte. Són, per tant, tres els factors clau que intervenen en l’articulació dels sons consonàntics:
- Sonoritat (so sord / so sonor)
- Mode d'articulació
- Punt d'articulació
1. Sonoritat: So Sord i So Sonor
La sonoritat depèn de l'estat de les cordes vocals. Si l’aire que puja pels pulmons troba les cordes vocals relaxades, es produeix un so sord, ja que les cordes no vibren. Per contra, si les cordes estan tenses, l’aire vibra i es produeix un so sonor.
2. Mode d'Articulació Consonàntica
El mode d’articulació descriu la manera com l’aire és modificat en el tracte vocal. En el cas de les consonants orals, el mode d’articulació es relaciona amb el grau d’obertura que adopten els òrgans de fonació en un punt determinat de la boca a l’hora de produir un so. En el cas de les consonants nasals, té a veure amb el fet que l'úvula està abaixada, la qual cosa fa que part del flux d'aire que procedeix dels pulmons se'n vagi cap a les fosses nasals i hi ressoni, com en el cas de la [m].
Hi ha diferents classes de sons consonàntics segons el seu mode d'articulació:
2.1. Consonants Vibrants
En articular-los, es fa vibrar la punta de la llengua.
2.2. Consonants Oclusives
En articular-los, es produeix una oclusió completa de la sortida de l'aire.
2.3. Consonants Fricatives
En articular-los, l'aire passa fregant perquè es produeix una estretor en el canal de l'aire.
2.4. Consonants Nasals
En articular-los, una part de l'aire surt per la cavitat nasal, on es produeix una ressonància.
2.5. Consonants Laterals
En emetre'ls, l'aire s'escapa pels costats de la llengua.
2.6. Consonants Aproximants
En articular-los, es produeix un acostament de dos òrgans articuladors que crea una constricció menor que en el cas de les consonants fricatives i que, per tant, no provoca turbulència.
2.7. Consonants Africades
S'articulen en dues fases: es comença per una interrupció del pas de l'aire que es resol en una estretor semblant a la dels sons fricatius.
Fenòmens de Contacte Consonàntic
La fonètica sintàctica estudia les alteracions que presenten els sons per influència dels sons veïns, és a dir, per influència del context fònic. Els fenòmens de contacte consonàntic més comuns són:
1. Emmudiment Consonàntic
És la realització amb al·lòfon zero, és a dir, la no pronunciació d'un so. Es consideren dos grups de consonants finals de mot que poden patir emmudiment: les oclusives i les vibrants.
2. Sensibilització Consonàntica
És el fenomen contrari a l'emmudiment. Consisteix a pronunciar determinades consonants que en contextos similars serien mudes.
3. Ensordiment i Sonorització
Es tracta d'un cas de neutralització fonològica, ja que en posició final de mot desapareix l'oposició entre sons sords i sonors. Això no només passa amb les oclusives, sinó també amb les fricatives i africades.