Sonet de Pere Serafí a Ausiàs March: Immortalitat i Renaixement

Introducció: Pere Serafí i el Renaixement

Ens trobem davant d’un poema renaixentista de Pere Serafí, un autor nascut a principis del segle XVI, conegut pel pseudònim *Lo Grech*. Fou un poeta i pintor català de prestigi, i la seva poesia reflecteix la barreja d’influències i corrents que caracteritza el Renaixement. Cal destacar que la literatura no era la seva primera ocupació, sinó la pintura.

Pere Serafí: Poeta i Pintor

De les seves obres pictòriques més importants podem destacar:

• Els retaules d’Arenys de Munt i Sant Romà de Lloret.
• Les portes dels orgues de les catedrals de Barcelona i Tarragona.

Pel que fa a la seva vida, a Serafí tot li va anar molt bé: es va relacionar amb l’aristocràcia i va poder viure de l’art gràcies a la protecció de Jeroni Galceran de Sorribes, al qual, a banda d’elogiar en el pròleg del seu llibre *De poesia vulgar en lengua Catalana*, va dedicar-li un sonet de forma italianitzada. Malauradament, va emmalaltir, empobrir i morir el 1567.

Anàlisi Mètrica i Estructural del Sonet

Aquesta obra està composta per 14 versos decasíl·labs seguint la pauta de la forma clàssica d'Ausiàs March, amb una cesura formada per dos hemistiquis de 4+6. L'estructura del poema és la següent:

• 4 estrofes: dues primeres són quartets i les darreres són tercets, creant així un sonet, una forma molt característica del Renaixement.
• La rima general del sonet és consonant.
• La rima dels dos quartets és encreuada (*ABBA ABBA*).
• La rima dels tercets és (*CDE CDE*).

Tema Central: L'Elogi a Ausiàs March

El tema principal d’aquest poema és l’elogi i homenatge al poeta Ausiàs March i el seu gran do literari, fent una comparació entre un fènix (personatge mitològic clàssic que reneix de les seves cendres) i la memòria immortal que deixa Ausiàs March.

El Símbol del Fènix i la Immortalitat

En els quartets, Serafí ens parla sobre un element imaginari, el fènix, i en els tercets el compara amb el gran poeta català del segle XV.

Desenvolupament Estrofa per Estrofa

Pel que fa a la primera part del sonet, se'ns planteja el tema on el fènix demostra que la immortalitat existeix. El fet que hi aparegui un personatge mitològic és degut a que els renaixentistes tornen a interessar-se pels elements clàssics, tant grecs com romans, cosa que provoca la presència de la cultura clàssica en moltes de les obres del moment.

En el segon quartet, hi ha una amplificació gradual i es perfecciona la idea del quartet anterior, que seria la immortalitat. Ho fa a partir de les seves virtuts, que li han proporcionat una fama immortal.

En el primer tercet, l’autor fa una reordenació de les idees anteriors, amb un interès creixent, posant Ausiàs March d’exemple. Finalment, en l’últim tercet, apareix una síntesi del contingut i el desenllaç del poema.

Característiques Renaixentistes i Medievals

Aquest és un sonet que presenta diferents característiques que reflecteixen tant aspectes renaixentistes com alguns de medievals.

• Influència Medieval: La influència de trobadors i poetes com ara Ausiàs March, el protagonista de l’obra.
• Formes Renaixentistes: L’ús de formes típiques d’aquella etapa com és el sonet o la presència de la cultura clàssica, fent servir el símbol del fènix.
• Innovació Temàtica: S’observa una innovació temàtica, ja que abans els temes anaven dirigits a una dona o amant. Ara, en canvi, la temàtica comença a canviar. Aquest poema, per exemple, és laudatori, dedicat a Ausiàs March com a homenatge.
• Estil: La serenitat, harmonia i bellesa que acompanya aquest sonet gràcies a la seva estructura ordenada.

Conclusió

En conclusió, Pere Serafí va ser un poeta renaixentista que transmetia, mitjançant les seves obres, les influències i corrents d’aquella època. En aquest cas, tracta el tema de la immortalitat, la fama i la memòria que deixà el poeta Ausiàs March en la literatura, fent servir característiques de diferents corrents literaris.