La Sonata, l'Òpera i la Música Clàssica: Característiques i Evolució

La Sonata: Forma i Composició

La paraula sonata té dos conceptes diferents, però ben relacionats: La sonata com a forma es refereix a una manera especial d’estructurar i desenvolupar els temes musicals en el primer moviment d’una composició. Ofereix tantes possibilitats que s’aplica en el primer moviment de diverses combinacions instrumentals, que reben diferents noms segons la instrumentació elegida pel compositor. La sonata com a composició és la peça per a un o dos instruments, que consta de tres o quatre moviments, el primer dels quals té forma sonata. Forma sonata per a 1 o 2 solistes SONATA. Forma sonata per a 2 violins, viola i violoncel QUARTET. Forma sonata per a orquestra SIMFONIA. Forma sonata per a solista i orquestra CONCERT. La forma sonata és la primera forma musical en què es dona una interacció entre temes musicals de diversa personalitat. En les composicions anteriors s’exposava un tema rere l’altre, en seccions contigües, però tancades: cadascun en la seva habitació, per dir-ho d’alguna manera. La sonata es basa en un principi diferent: el desenvolupament.

Forma del Primer Moviment

• En l’exposició es presenten dues idees musicals bàsiques, enllaçades una darrera l’altra.
• A partir d’aquest material inicial, en la secció denominada desenvolupament, el compositor relaciona els temes, explorant-ne les possibilitats i conduint-los a moments de gran tensió.
• Aquesta secció porta a la reexposició. Aquí apareixen novament els dos temes de l’exposició, amb petites transformacions.

L'Òpera: Del Barroc al Classicisme

Malgrat que l’òpera s’inventa en el barroc, en el classicisme aconsegueix una naturalitat que la fa més pròxima i accessible. En l’òpera barroca estava pensada per complaure un cercle tancat d’aristòcrates i poderosos, a qui agradaven els temes heroics i els personatges mitològics i irreals. En l’òpera clàssica, les situacions són més familiars i els personatges es comporten de manera creïble: sembla que sentin de debò emocions humanes, com la il·lusió, la vanitat, el desig, la gelosia, el perdó, l’ambició, la tristesa, la tendresa o tantes d’altres. Els canvis produïts en la societat acosten l’òpera a un públic més ampli.

Estructura de l'Òpera

Les òperes són composicions molt llargues que s’organitzen per fragments:

• Sempre comencen amb una obertura, més curta o més llarga: algunes són ben famoses.
• També contenen recitatius que van explicant l’acció de la trama, unes vegades cantant, i d’altres parlant.
• Les àries són cançons que canten un o dos personatges, molts cops es canten independentment de l’òpera, en recitals.
• Les escenes de conjunt de diferents personatges (concertant).
• Les peces per a cor, que solen representar el poble, l’exèrcit…

Característiques de la Música Clàssica

MÚSICA CLÀSSICA

1. Gran varietat d’elements en la mateixa composició: diferents ritmes, melodies i temes, amb canvis i relleus tímbrics i de caràcter, riquesa dinàmica… tot plegat modelat amb flexibilitat i elegància. Els contrastos perden la rigidesa barroca.
2. La melodia és molt important: natural i equilibrada, construïda amb frases simètriques i línies netes d’ornaments. Predomini de les tonalitats majors sobre les menors.
3. A més dels contrastos de matís del barroc, s’hi incorporen com a novetat els canvis graduals d’intensitat, que produeixen un gran impacte en l’època: els crescendo i el diminuendo.
4. Les textures són més transparents i lleugeres que en el barroc. Es tendeix més a la melodia acompanyada que al contrapunt.
5. Es guanya flexibilitat tímbrica, l’orquestra creix i desapareix el paper del baix continu.

*S’imposa el piano com a instrument de teclat i desapareix el clavicèmbal.