Quines solucions té el bilingüisme social?

·Objectius dels estudis de sociolingüística

1.- L’ús de la llengua que fan els seus parlants en funció de l’entorn social on es troben, els anomenats registres o dialectes socials. Ús diferenciat i propi de la llengua segons el canal de comunicació: oral, escrit, formal, estàndard, informal, col·loquial, vulgar

2.- La confluència i convivència amb la llengua oficial d’altres llengües a un territori determinat

3.- Llengua i dialecte

· Visió diacrònica i sincrònica:

-Punt de vista sincrònic: llengua = conjunt de dialectes -> dialectes són parles diferenciales una de l’altre però amb una estructura fonètica, morfosintàctica i lèxica bàsicament comuna que permet la intercomprensió 

-Punt de vista diacrònic: totes les llengües ROMàniques són dialectes del llatí 

El bilingüisme és la capacitat d’una persona d’expressar-se en duda llengües amb propietat i capacitat semblants, tant en l'àmbit formal con informal, tant oral com escrit.

-Individual - una persona siempre té una lengua de referència, l’anomenada llengua materna, a partir de la aula aprèn l’altra o les altres.

-Social - capacitat d’aconseguir que tot un cos social conegui dues llengües, les del territori, amb igual propietat. Trobam quatre habilitats, llegir, escriure, xerrar i entendre.

Entenem per diglòssia, el fet que, Dios una mateixa llengua, el parlant conegui i usi diferenciadament dos registres. Trobam diglòssia quan, entre dues llengües, la llengua dominada acaba sent més i més minoritària, a causa de l’ús de la llengua dominant. Aquest fet pot fer que la llengua dominada arribi a desaparèixer.    

Paraula - significant i significat

-Significant - successió de fonemes per formar paraules.f.O.R.M.A.T.G.E

-Significat - es al que ens referim, el concepte

No hi ha relació entre el significant i el significat, per exemple, els diferents idiomes. Però si que trobam relació a les onomatopeiesMiau