La solució i les seves propietats

Solució

^{Solució és una mescla o barreja homogènia de les molècules de dues substàncies pures, o més, que no reaccionen entre si. Les diferents substàncies que formen una solució s'hi poden trobar en proporcions variables. Una solució saturada és la que no admet més quantitat de solut en dissolució}

Concentració

^{La concentració és la magnitud física que expressa la quantitat d'un element o d'un compost que es troba mesclada amb una altra substància. Per a diluir una solució, cal afegir-hi més solvent o bé reduir la quantitat de solut.}

Solubilitat

^{La solubilitat és la mesura de la capacitat que té una determinada substància (solut) de dissoldre's en un determinat mitjà (solvent). Es correspon amb la quantitat màxima de solut que es pot dissoldre en una quantitat determinada de solvent a una temperatura fixa. Si en una solució no es pot dissoldre més solut, diem que la solució està saturada. El iodur de coure(I) té un K ps molt baix; per tant, és un compost molt insoluble. La solubilitat d'una substància és la concentració de la solució saturada a una temperatura determinada. Es tracta d'una propietat característica que s'acostuma a expressar com la massa de solut que es dissol en 100 grams de solvent, a una temperatura determinada. Producte de solubilitat, K ps. La major part de les sals (i dels hidròxids) es troben ionitzades en solució aquosa (tot i que hi ha alguna excepció, com el HgCl2). Com les altres constants, es considera sempre adimensional.}