Solubilitat i Dissolució de Precipitats

Dissolució de Precipitats

La solubilitat d'una sal pot augmentar considerablement si fem disminuir la concentració d'algun dels seus ions. D'acord amb el principi de Le Chatelier, l'equilibri anirà cap a l'esquerra i es dissoldrà sòlid precipitat.

Es pot aconseguir:

• Reaccions àcid-base: Hi ha compostos poc solubles en què l'anió prové d'un àcid feble. Aquests precipitats es poden dissoldre afegint-hi un àcid fort. Alguns hidròxids es dissolen en afegir sals amòniques perquè els ions NH₄⁺ d'aquestes sals neutralitzen els OH^- desplaçant l'equilibri (també es poden dissoldre modificant el pH).
• Reaccions de formació de complexos (formació d'un compost de coordinació): Molts ions reaccionen amb altres ions o compostos moleculars formant unes espècies químiques molt estables que reben el nom d'ions complexos o compostos de coordinació. Un complex és una substància constituïda per un grup d'ions, àtoms o grups d'àtoms units a un àtom central. Hi ha ions de substàncies insolubles que formen complexos més estables que el precipitat i provoquen una disminució en la concentració d'un dels ions i aleshores l'equilibri es desplaça i es dissol precipitat.

Exemples:

• Ió diamminaplata {Ag(NH₃)₂}⁺ (Ag⁺ + 2NH₃)
• Ió tetramminacoure (II) {Cu(NH₃)₄}²⁺ (Cu²⁺ + 4NH₃)

Amoníac = NH₃

Dissolució Saturada

És aquella que no admet més solut. A una temperatura determinada conté la màxima quantitat de solut dissolt en un cert volum de dissolvent.

Duresa de l'Aigua

És la quantitat de sals càlciques, magnèsiques i de ferro que conté l'aigua. Si conté de l'ordre de 50 mg/l d'ions Ca²⁺ i Mg²⁺ ja és considerada una aigua dura. Les que no superen aquest valor es denominen aigües toves. Hi ha dos tipus de duresa:

• Duresa temporal: És deguda als ions HCO₃^- i s'elimina per ebullició.
• Duresa permanent: Són més difícils d'eliminar, cal afegir diferents productes químics.

Compostos de Coordinació

Els compostos de coordinació, o complexos, són totes aquelles espècies químiques que contenen un àtom central, generalment un metall de transició, envoltat per àtoms, ions o agrupacions d'àtoms anomenats lligands (qualsevol espècie química que disposi d'un parell d'electrons que pugui compartir amb l'àtom central), els quals s'uneixen a l'àtom central mitjançant enllaços covalents coordinats o datius.

Solubilitat

Quantitat màxima de solut que es pot dissoldre en un volum determinat d'aigua a una temperatura determinada. Quantitat de solut dissolt per aconseguir una dissolució saturada. Concentració de la dissolució saturada.

Efecte Ió Comú

Si a una sal poc soluble en aigua que està en equilibri amb la seva dissolució saturada afegim un ió comú, d'acord amb el principi de Le Chatelier, l'equilibri es desplaça cap a l'esquerra, es forma més precipitat fins que el producte iònic sigui igual al Ks. La solubilitat disminueix.

Precipitació Selectiva

Si tenim en dissolució diferents ions que precipiten amb l'addició d'un mateix reactiu, si els Ks dels diferents compostos insolubles que es poden formar són suficientment diferents, es pot aconseguir precipitar majoritàriament els ions d'una classe i deixar els altres en dissolució.