Solidaritat Catalana, Dictadura i Lluita Obrera a Catalunya

Els fets del 'Cu-cut!' i el seu context històric

Aquest document analitza diversos esdeveniments històrics a partir de fonts primàries, com un acudit gràfic de la revista satírica Cu-cut!, que va ser l'origen dels incidents que desembocarien en la creació de Solidaritat Catalana.

Context del catalanisme post-98

Després del desastre del 98, el catalanisme es va desmarcar de la política militar espanyola, un sentiment que es va manifestar en accions com el Tancament de Caixes. El text descarta associar els militars amb la victòria, evocant el record del 98 i de la guerra d'Àfrica. Això reflecteix el distanciament del catalanisme respecte a la política militar i de la societat catalana envers l'exèrcit.

La formació de Solidaritat Catalana (1905-1907)

L'any 1905 van tenir lloc els fets del 'Cu-cut!' i la posterior aprovació de la Llei de Jurisdiccions. Aquests esdeveniments van impulsar la formació de Solidaritat Catalana.

Aliança política i èxit electoral

Aquesta coalició va ser una aliança de diverses forces polítiques catalanes, incloent-hi carlins, republicans i regionalistes de la Lliga Regionalista. No obstant això, els partits dinàstics (conservadors i liberals) i els radicals d'Alejandro Lerroux en van quedar fora.

Solidaritat Catalana va obtenir un èxit rotund a les eleccions de 1907, aconseguint 41 dels 44 escons que Catalunya tenia al Congrés dels Diputats. La Lliga va capitalitzar aquest èxit electoral, i a partir de llavors el catalanisme es va convertir en un moviment de masses arrelat a tot el territori.

La Dictadura de Primo de Rivera: causes i conseqüències

Factors que van propiciar la dictadura

• El clima de lluita social a Barcelona, marcat pel pistolerisme.
• Les conseqüències de la guerra del Marroc, especialment el desastre d'Annual.
• L'ascens del feixisme a Europa.

Repressió i oposició al règim

Mesures repressives

La dictadura va exercir una forta repressió:

• Va empresonar i desterrar aquells que no eren addictes al règim.
• Va dur a terme detencions arbitràries i va aplicar la "llei de fugues".
• Va clausurar partits polítics i sindicats.
• Va suprimir la Mancomunitat de Catalunya.

Oposició al règim

L'oposició estava formada principalment per estudiants i intel·lectuals. Quan Primo de Rivera va arribar a Madrid, va prohibir la senyera i les sardanes, i fins i tot va tancar el camp del Barça per una xiulada. Per tant, els nacionalistes catalans no li van donar suport.

La caiguda de la dictadura

La crisi econòmica mundial del 1929 va propiciar la caiguda del règim.

Anàlisi de fonts: Lerroux i el 'Cu-cut!'

Un text d'Alejandro Lerroux, líder del Partit Republicà Radical i figura molt coneguda a Barcelona, ofereix la seva perspectiva sobre els fets del Cu-cut!. El context és l'assalt dels militars a les redaccions del Cu-cut! i La Veu de Catalunya arran d'un acudit que ridiculitzava l'exèrcit.

Opinió de Lerroux sobre els fets

Lerroux associa el catalanisme amb la reacció i el clergat, i dona suport als militars, relacionant la seva actitud amb el malestar derivat del 98 i la posició dels catalanistes al respecte.

Conflictes socials: la vaga de La Canadenca i el pistolerisme

L'inici i desenvolupament de la vaga (1919)

La vaga es va iniciar a Barcelona el febrer de 1919 a l'empresa elèctrica Barcelona Traction, Light and Power Company, coneguda com La Canadenca. La CNT va aconseguir, en solidaritat, aturar les empreses industrials que depenien del subministrament elèctric, així com els tramvies, l'aigua i la resta d'empreses del sector. A principis de març, la vaga ja era general.

Acords, incompliments i final de la vaga

Amb la mediació del govern, el comitè de vaga i la patronal van signar un acord que establia la readmissió dels treballadors acomiadats, millores salarials i la històrica reivindicació de la jornada laboral de 8 hores. Tanmateix, com que el general no va alliberar tots els detinguts (una de les condicions de l'acord), els obrers van continuar la vaga. La patronal va amenaçar amb el tancament de fàbriques (locaut) si no es tornava a la feina. A mitjans d'abril, la vaga va finalitzar amb un sentiment de derrota per part dels treballadors.

La lluita sindical i la resposta patronal

Després de la vaga, la CNT va intentar imposar la sindicació obligatòria i la negociació col·lectiva, mentre que la patronal, representada per Foment del Treball Nacional, ho volia impedir. El boicot patronal a l'acord de La Canadenca va provocar una nova vaga i un llarg locaut.

Estratègies de la lluita antisindical

La patronal va emprar diverses tàctiques en la seva lluita antisindical:

• Il·legalització de sindicats.
• Locaut (tancament patronal de les empreses).
• Creació del Sindicat Lliure per contrarestar la CNT.
• Contractació de pistolers.
• Connivència policial i aplicació de la "llei de fugues".

La lluita de la CNT es va centrar fonamentalment contra el Sindicat Lliure.