Què és la sofística? Origen i ensenyaments dels sofistes

Definició de la sofística

Els sofistes tenen la doble condició de teòrics i pràctics: es dediquen a l'ensenyament. De fet, són els primers ensenyants lliures o professionals que ofereixen els seus serveis a cada polis a canvi d'un sou. A més, els més reputats cobraven quantitats elevades pels seus ensenyaments. Això ens planteja dues preguntes:

Per quina raó?

A l'Atenes del segle V s'ha establert una democràcia en què el poder no depèn ja, en primer lloc, de l'estirp, la sang o el coratge militar, sinó dels mèrits. Els joves de casa bona estan disposats a pagar elevades sumes de diners per aprendre aquelles eines que els permetran fer carrera i ascendir dins del poder de la polis.

Què ensenyaven?

En un diàleg de Plató, es planteja precisament la qüestió de què ensenya Protàgores, en què farà millor els seus deixebles i per què val la pena pagar pels seus ensenyaments. A les preguntes de Sòcrates, inicialment Protàgores diu que ensenya l'areté (virtut). La resposta no deixa de ser revolucionària, perquè fins aleshores la virtut venia donada per la família.

Sòcrates no es dona per satisfet: quina virtut ensenyes en concret? La pregunta té ple sentit si tenim en compte que l'areté no tenia encara una connotació moral, sinó que designava qualsevol qualitat en la qual algú excel·leix.

Burxat per Sòcrates, Protàgores comença dient que ensenya allò que fa millor els homes, per acabar confessant que aquesta virtut no és altra que la virtut política, que consisteix en: «el que ensenyo és el discerniment sobre els afers domèstics, i també els de l'Estat».

Protàgores no ensenya tant a ser un bon ciutadà com a sobresortir i tenir poder polític. I ho fa bàsicament a través de l'ensenyament de la retòrica i l'ús del llenguatge. L'ensenyament dels sofistes tenia com a eix principal:

• La retòrica: l'ús adient del llenguatge.
• Tècniques de persuasió: l'art de convèncer en l'esfera pública.