Sofistes, Sòcrates i Presocràtics: Característiques i Aportacions

SOFISTES

Característiques dels sofistes:

• Professionalisme. Educadors professionals que impartien classes i feien demostracions o exhibicions públiques per diners.

• Status interciutadà.

• Mètodes. Exhibicions, instrucció en petits cercles o en privat.

• Interessos i punts de vista comuns:

• 1.Retòrica.

• 2.Subjectivisme i fenomenalisme relativista. Absència d'una realitat estable per a ser coneguda. Empirisme.

• Retòrica i escepticisme. La veritat era individual i transitòria, no universal, ja que la veritat per a qualsevol era allò que podia estar persuadit; podia haver creença, però no coneixement.

• Antítesis nomos-phýsis. Nomos entès com a conjunt de normes establertes pel costum o la llei (creacions humanes). Tots consideraven la idea que el nomos significa progrés i altres el consideraven un fre.

SÒCRATES

Ètica:

• Objectiva: tothom troba el mateix bé si utilitza la raó.

• Autònoma: cadascú basa la seva conducta en aquest bé.

• Autàrtica o independent: la raó no es plega a res distint a la pròpia racionalitat.

Resum de les seves aportacions:

1. L'excel·lència humana es mostra principalment en l'actitud de recerca de bé, perquè només qui arriba a conèixer-lo pot arribar a posar-ho en pràctica.

2. La veritat habita en el fons de nosaltres mateixos, i que podem arribar a ella mitjançant el diàleg.

3. Tota veritat a la que arribem mitjançant el mètode maièutic és provisional, però poden valer universalment com orientació per a tots els homes.

4. L'objectiu de la recerca de la veritat és l'assimilació dels conceptes necessaris per a obrar el bé.

PRESOCRÀTICS

Caràcter de los precursores. Nos interesan mucho más las preguntas que las respuestas. Ideas. Puntos en común.

1. Concepción de la realidad como una cosa eterna, que no ha sido creada y que cambia de forma cíclica.
2. Vision de la naturaleza como physis, es decir una totalidad ordenada.
3. Problema del cambio y del ser último de las cosas.
4. Distinción entre razón y experiencia como forma de acceder al conocimiento.

El món sensible.

És el món de les Formes on s'hi adopta el punt de vista d'Heràclit (és un món canviant). Va ser creat per un demiürg a partir de la caòtica matèria. Aquest demiürg intentia plasmar les Idees en la matèria, però davant la resistència que aquesta ofereix, el món sensible resulta imperfecte, al ser una copia del món intel·ligible.